Balears ha estat la tercera comunitat en la qual més van caure els visats d'edificació d'habitatges, amb un -66,2%

PALMA DE MALLORCA/MADRID 25 Feb. (EUROPA PRESS) -

Els visats d'obra nova d'habitatges es van reduir en un 58% al tancament del 2008, fins a les 252.916 unitats, la xifra més baixa des de com a mínim l'any 2000, segons dades del Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya. A Balears van caure un 66,2%, el que la converteix en la tercera comunitat amb major descens, només per darrere de Cantàbria (-70,8%) i Catalunya (-69,1%).

Aquestes xifres de certificacions prèvies al començament de les obres avancen, per tant, qual serà el ritme d'activitat del sector residencial els anys vinents i posen de manifest fins a quin punt els promotors estan ajustant la seva producció a la caiguda de la demanda.

Així, aquests 252.916 visats se situen fins i tot per sota de la demanda estructural estimada d'entre 400.000 i 450.000 habitatges anuals, en previsió de deixar espai al mercat al 'estoc' d'habitatges encara sense vendre.

A més, aquest ajust ha estat més brusc en els últims mesos de l'any, en vista que aquests visats es van reduir en un 61,9% només en el quart trimestre, passant de les 108.658 unitats el 2007 a les 41.404 al tancament del 2008.

D'altra banda, els visats d'obra nova d'habitatge protegit van augmentar un 3,5% el 2008 respecte a l'any passat, fins a les 44.792 unitats, mentre que els certificats per a habitatge lliure van caure un 62,8% i no van sobrepassar les 208.124 unitats.

Aquesta disparitat de tendències està en línia amb una caiguda de l'activitat al mercat d'habitatge lliure i amb l'aposta del Pla Estatal d'Habitatge i Rehabilitació 2009-2012 per l'habitatge públic, en compra o lloguer.

LES MÉS GRANS CAIGUDES A L'ARC MEDITERRANI.

La major part de les caigudes interanuals en el nombre de visats d'obra nova s'han registrat en les comunitats autònomes de l'arc mediterrani, on s'ha localitzat gran part de l'habitatge nacional durant els últims anys.

Així, a més d'un descens del 70,8% a Cantàbria, els majors descensos d'Espanya es van localitzar a Catalunya (-69,1%), Balears (-66,2%), Comunitat Valenciana (-66,1%) i Múrcia (-66%), Andalusia (-61,1%) i Canàries (-60,2%).

Per sota de la mitjana nacional (-58%) es van situar Castella-la Manxa (-57,6%), Castella i Lleó (-53,4%), Aragó (-53,1%) i Melilla (-50,2%).

Tanquen la llista Galícia (-45,8%), Madrid (-45%), Astúries (-44,6%), Extremadura (-44,1%), la Rioja (-39,5%), El País Basc (-30,3%) i Navarra (-26,1%). Només s'ha produït un increment a Ceuta, amb un 119,27%.