Balears usa en Educació per a la Ciutadania el llibre que el Tribunal Superior d'Andalusia considera "adoctrinador"

SEVILLA, 25 Oct. (EUROPA PRESS) -

El manual de l'editorial McGraw Hill per a l'assignatura Educació per a la Ciutadania que el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia (TSJA) ha considerat que té "caràcter adoctrinador", i pel que ha eximit a un alumne de Huelva de cursar l'esmentada assignatura i ser avaluat de la mateixa, s'utilitza actualment en un total de tretze comunitats autònomes espanyoles, entre les quals hi ha Balears.

Fonts de la Conselleria d'Educació de la Junta d'Andalusia han confirmat a Europa Press que aquest llibre de text, el autor del qual és el professor Juan José Abad, és el manual de referència per impartir les classes d'Educació per a la Ciutadania no només a Andalusia, sinó en altres 12 regions: Balears, Aragó, Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Comunitat de Madrid, Extremadura, Illes Canàries, la Rioja, Múrcia i Navarra.

És a dir, que el llibre editat per McGraw Hill s'utilitza a tot Espanya excepte en les comunitats autònomes amb llengua pròpia i, gairebé amb tota seguretat, segons apunten les esmentades fonts, "per l'idioma".

La secció tercera del TSJA va argumentar en la seva sentència que aquest llibre de text, elegit per l'IES 'Delgado Hernández' de Bollullos Par del Condado (Huelva) on estudiava el fill de la família recurrent i per les Administracions educatives d'altres 12 comunitats autònomes a Espanya, vulnera els articles 16.1 i 27.3 de la Constitució. És a dir, aquells en els que es garanteix "la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i les comunitats" i el dret dels pares "perquè els seus fills rebin la formació religiosa i moral que estigui d'acord amb les seves pròpies conviccions", respectivament.

En defensa seva, la Junta d'Andalusia esgrimia que aquests drets no es vulneraven per la impartició de l'assignatura amb el llibre de McGraw Hill perquè el Servei Provincial d'Inspecció educativa de Huelva ha fet un informe sobre el mateix en les "unitats i punts" que els pares havien censurat i qualificat com "d'esquerres o progressista" i no van trobar en ells cap aspecte adoctrinador. També el Ministeri Fiscal i l'Advocacia de l'Estat, de manera indirecta, van exposar que l'obligatorietat de cursar l'assignatura ja havia estat jutjada i decidida pel Tribunal Suprem en 2009 i que no cabia la possibilitat d'eximir a l'alumne d'assistir a aquestes classes.

Tot i això, el TSJA ha conclòs, després de fer una anàlisi detallat de totes i cadascuna de les unitats de contingut del llibre, que el material escolar qüestionat "no és, en el seu conjunt, respectuós amb els drets fonamentals invocats" per la família recurrent perquè "atén preferentment a una opció o visió parcial i objectiva", és a dir, que en temes fonamentals "no s'ha mantingut la més exquisida objectivitat i el més prudent distanciament". A més, prosseguia l'Alt Tribunal, en les quatre primeres unitats del llibre, l'autor "opta per una visió parcial dels temes i continguts incompatible amb els principis democràtics i cívics que són precisament aquells que tracten preferentment d'inculcar el text".

Segons va exemplificar el TSJA, en la unitat relacionada amb la sexualitat --on es parla que, al costat del matrimoni tradicional, estan apareixent nous tipus de matrimonis i de relacions entre parelles com les famílies monoparentals, les unions de fet, les parelles obertes o les parelles homosexuals--, l'autor "torna a relativitzar des de l'òptica de les conviccions morals cristianes dels recurrents el concepte de famílies amb noves fórmules qüestionades moralment o objecte de controvèrsia a la societat espanyola".

Per aquesta raó, i per vulnerar, d'un costat, la llibertat ideològica, religiosa i de culte de les famílies i, d'un altre, el dret que assisteix als pares perquè els seus fills rebin la formació religiosa i moral que estigui d'acord amb les seves pròpies conviccions, l'Alt Tribunal ha declarat el "caràcter adoctrinador" del llibre d'Educació per a la Ciutadania de McGraw Hill després d'assenyalar que aquest s'ha elaborat sota el prisma d'una "cosmovisió d'esquerra" que defensa, en el seu conjunt, "la ideologia de gènere" o el "feminisme radical".

DOS JUTGES NO VEUEN "CARÀCTER ADOCTRINADOR"

Tot i això, aquesta tesi no ha estat recolzada per la totalitat dels magistrats del TSJA. Dels cinc que conformen la sala tercera de l'Alt Tribunal, dos van mostrar el seu rebuig a la mateixa amb sengles vots particulars, Eloy Méndez Martínez i Guillermo del Pino Romero.

Tots dos van argumentar, basant-se en anteriors resolucions fermes del Tribunal Suprem (TS) sobre Educació per a la Ciutadania, que l'assistència a classe constitueix un "dret-obligació ineludible" que no pot ser dispensat encara que per l'aplicació de l'article 27.3 de la Constitució. Per aquesta raó, van criticar que els pares del menor no sol·licitessin "la modificació, supressió o retirada" del manual d'Educació per a la Ciutadania que consideren "adoctrinador" sinó que s'eximís al seu fill d'assistir a classe, alguna cosa que finalment han aconseguit, tot i que encara sense caràcter ferm perquè la Junta d'Andalusia ha recorregut en cassació aquesta sentència.

"Si el que es denuncia en concret pels recurrents és el caràcter adoctrinador del manual, el que podrà sol·licitar-se és la seva retirada, però no que s'eximeixi a l'alumne d'assistir a classe", van puntualitzar.

Alhora, van lamentar que la sentència del TSJA hagi fet cas a aquesta petició i hi hagi reconegut, sota aquest enfocament, "el dret a l'objecció de consciència a l'àmbit educatiu", alguna cosa que "xoca frontalment" amb allò resolt en ocasions anteriors pel Suprem, que ja ha reflectit en processos similars que "pot naturalment discutir-se sobre l'oportunitat de tal matèria, però una vegada verificada que és ajustada a dret, autoritzar exempcions individuals de l'esmentada matèria seria tant com posar en dubte aquesta ciutadania per a la que s'aspira educar".

Per aquesta raó, segons el parer dels dos magistrats, "si algun principi general pot extreure's de la doctrina jurisprudencial (...) és el que cap alumne pot ser eximit de no cursar l'assignatura per raons religioses o morals". I sobretot, afegeixen, "perquè si el llibre és declarat adoctrinador, ho és 'per se' i, per tant, és adoctrinador per a tots els alumnes --no només per al fill dels demandants--, per la qual cosa la situació pertorbadora no cessaria pel fet que a un només alumne, o a diversos, se'ls autoritzés a no anar a classe, ja que l 'adoctrinament continuaria per als altres". "La situació seria rocambolesca", van advertir.

A més, els magistrats també van analitzar les unitats de contingut del llibre de McGraw Hill --tal com va fer la majoria del TSJA per argumentar el seu caràcter "adoctrinador"-- i van concloure que "no es pot considerar adoctrinador un llibre que afavoreix el debat que, propiciat i dirigit per un professor, en què es pressuposa independència, resultin analitzades cadascuna de les esmentades postures, de manera que l'alumnat, amb l'aportació educativa fonamental dels seus pares i, en definitiva, de tota la seva família i l'entorn social que li envolti, pugui mantenir i enriquir les seves pròpies conviccions".

En tot cas, han indicat, "el manual podria considerar-se, pel cap alt, atrevit ja que tracta de temes i, dins d'aquests, exposa corrents filosòfics, polítiques, morals, econòmiques o socials (però no adoctrina cap a cap d'elles) de les quals era impensable tractar en temps passats. Però és que els temps actuals són també atrevits i avantatjats".