El consum privat a Balears caurà un punt el 2008 fins situar-se en el 2,5%, segons Caixa Catalunya

Actualizado: martes, 1 abril 2008 20:48

MADRID, 1 d'abril (EUROPA PRESS)

El consum privat a Balears baixarà un punt percentual el 2008, en passar del 3,5% enregistrat el 2007 al 2,5% previst pel present any, segons l'Informe sobre el consum i l'economia familiar elaborat per Caixa Catalunya, i en què es pronostica una desacceleració generalitzada de la despesa en totes les comunitats autònomes.

A més, Balears és una de les autonomies que supera el descens mitjà a nivell general i que està xifrat en una baixada del 0,8% per a 2008 ---- en passar de 3,2 per cent l'any passat al 2,4% previst per al present exercici----, si bé manté un pes del 2,2% en el consum total nacional.

El mapa regional dibuixat per Caixa Catalunya sobre la proporció de consum de cada autonomia serà gairebé idèntic al de l'any precedent, i en què Catalunya, Madrid, Andalusia i el País Valencià aglutinaran conjuntament el 60,7% del consum de les llars espanyols (19,2% Catalunya, 16,0% Madrid, 15,4% Andalusia i 10,1% Comunitat Valenciana).

Un resultat coherent amb la concentració de població, famílies i nombre d'ocupats al llarg del 2007 en el conjunt d'aquestes comunitats (del 58,1%, el 57,8% i el 59,0%, respectivament), explica l'informe de Caixa Catalunya.

L'evolució de les Balears també mostra que el descens del consum coincideix amb un increment de l'IPC d'un punt el 2008, ja que es passarà d'un índex situat al 2,7% el 2007 al 3,7% en el present any, si bé ubicarà per sota de la mitjana nacional quantificada per a l'exercici econòmic del 3,9%.

Respecte, la despesa per càpita de l'illa augmentarà en un 0,5% per a 2008, en passar de 10.448,2 euros que es van destinar al consum de serveis i béns durant l'any passat als 10.497,1 euros previstos per al present any. Amb això, Balears és l'illa que té un menor increment interanual --juntament amb La Rioja--, i es col·loca per sota de la mitjana nacional xifrada en una pujada de despesa per persona d'un 1,4%.

Pel que fa al creixement poblacional, l'arxipèlag se situarà en nivells similars al 2007 amb una població que oscil·larà en 1.036.000 habitants, respecte els 1.015.300 residents comptabilitzats l'any passat. A més, Caixa Catalunya planteja un creixement del nombre de famílies en més d'un 1% en 2008 respecte l'any passat, en passar de 386.600 nuclis familiars a 394.600 famílies.

BAIXA EL CONSUM DES DEL 2002 PERÒ MANTÉ TAXES ALTES

Tot i això, l'evolució del consum privat a Balears en el cicle revela un creixement del 3% entre 2002 i 2007, en passar d'una pujada de l'1,3% fa sis anys a una taxa del 3,5% el 2007, si bé des de 2005 s'ha experimentat un descens després de ser aquest any el que major increment interanual va experimentar el consum, amb un 4,2%.

Per aquesta raó, Balears es situa com la tercera comunitat autònoma amb un menor creixement del consum durant l'esmentat període --per darrere del País Basc i Astúries, que no arriben al 3%--, així i tot, les illes mantenen una taxa de creixement de les més altes del país --el cinquè lloc juntament amb Aragó amb una pujada del 3,5% respecte de l'any passat-- per darrere únicament de les Canàries (4,6%), Castella-la Manxa (3,8%), Cantàbria (3,8%), la Rioja (3,6 per cent).

A més, l'informe subratlla que les illes, juntament amb Cantàbria i Aragó, es caracteritzen per un menor creixement del consum privat des de 2002 a 2007, però exhibeixen una tendència favorable el 2007, formant part del grup de regions més dinàmiques pel que fa a l'adquisició de béns i consum.

Tot i això i en relació amb el creixement del nombre de llars, Balears es col·loca durant aquest període com la quarta autonomia amb major increment de nuclis familiars --3,7%-- per darrera de Múrcia (4,3%), el País Valencià (4%) i Canàries (3,9%), si bé aquest augment no ha estat estímul suficient per generar un major consum --sosté el document-- en comparar aquesta pujada amb els nivells de consum privat relatiu al conjunt d'aquests anys.

Finalment, l'evolució de l'IPC a les illes mostra una mitjana del 3,1% en el període comprès entre 2002 i 2007 --el cinquè més elevat de tota Espanya, per darrere de Catalunya, Múrcia, la Rioja i Aragó--, si bé els últims anys s'havia passat del 3,5% el 2006 al 2,7% de l'any passat.