Els territoris insulars de la UE exigeixen a Brussel·les compensacions econòmiques pels seus "múltiples desavantatges"

PALMA DE MALLORCA 26 Abr. (EUROPA PRESS) -

Els territoris insulars de la Unió Europea van subscriure avui a Palma una declaració en les quals exigeixen a la Comissió Europea l'assignació d'incentius econòmics proporcionals a les "múltiples desavantatges" que suposa no formar part del continent, amb la finalitat d'assegurar així "unes possibilitats de desenvolupament més equiparables a la de la resta de territoris europeus".

Així es recull en el document, anomenat 'Propostes de millora per al tractament dels territoris insulars en el marc de la política regional europea', que ha estat acordat en la cimera 'El reconeixement de la insularitat en la política regional europea', celebrada a la capital balear i presidida pel vicepresident del Govern i ministre de Política Territorial, Manuel Chaves, i el president de l'executiu balear, Francesc Antich.

Precisament, Antich ha estat l'encarregat de llegir els sis punts de l'esmentat document, dirigit a millorar l'actual situació dels territoris insulars de la UE i mitjançant el qual es reclama que el reconeixement de la insularitat per la política regional europea i altres polítiques comunitàries ha d'anar acompanyat per l'acceptació que les "desavantatges de la insularitat suposen un cost".

Des d'aquesta perspectiva, l'informe recorda que la majoria de les illes europees es caracteritzen, a més de per la seva insularitat, per ser regions perifèriques, situades a les fronteres externes de la UE, de manera que "estan exposats amb freqüència als riscos inherents a la seva ubicació, com la proximitat a zones de conflicte; immigració irregular o tràfics de diferents tipus i exposició a la contaminació marina d'origen accidental o intencionat.

D'aquesta manera, el document remarca que si la UE comença una política de cohesió territorial que contribueixi a la seva prosperitat dels territoris insulars i al manteniment de la població, "contribuirà a reforçar la seguretat de les seves fronteres i, per tant, la seva pròpia estabilitat".

D'altra banda, reclamen que es destinin proporcionalment més mitjans als projectes de xarxes transeuropees de transport, comunicació o energia que concerneixin a les regions insulars, tenint en compte que el Tractat de Lisboa "subratlla la necessitat de millorar els enllaços entre les regions perifèriques i insulars i els territoris centrals de la UE".

Alhora, sol·liciten que s'utilitzin nous indicadors i dades estadístiques "més pertinents" a l'hora de definir l'elegibilitat de les regions en el marc dels objectius establerts en la Política Regional, ja que el fet que només s'hagi tingut en compte fins ara el PIB com criteri resulta "inadequat per poder entendre d' una manera satisfactòria la realitat dels territoris insulars".

Així, indiquen que els nous criteris més territorialitzats que es tinguin en compte haurien de proporcionar una "imatge estadística ben definida del nivell de desenvolupament de les illes i una comprensió satisfactòria de les regions amb desavantatges geogràfiques permanents".

D'altra banda, demanen la creació d'un marc integrat (polític, jurídic i financer) per tractar la situació de les illes europees, tenint en compte que cadascuna d'elles té característiques diferents i, per tant, "no poden aplicar-se exactament les mateixes mesures i solucions a totes elles sense tenir en compte la seva dimensió geogràfica o demogràfica; l'aïllament; la disponibilitat de recursos naturals; el clima o fins i tot la seva història o context polític".

A nivell comunitari, les regions insulars consideren que un primer pas cap a l'enfocament integrat podria ser la creació dins de la Comissió Europea d'un 'grup interserveis' per a les illes o, en general, per als territoris amb desavantatges geogràfiques o demogràfiques greus i permanents.

COOPERACIÓ TRANSFRONTERERA

Finalment, exigeixen que s'elimini qualsevol mena de criteri de distància, a partir del qual, les regions poden ser elegides per a la cooperació transfronterera, dins de l'Objectiu de Cooperació Territorial de la Política Regional.

En aquest sentit, critiquen que s'ha establert un criteri de distància màxima de 150 quilòmetres entre les fronteres regionals marítimes per poder accedir a la cooperació transfronterera, el que ha provocat que alguns territoris insulars hagin quedat exclosos i no hagin pogut presentar projectes de cooperació transfronterera.

"Aquestes limitacions no tenen en compte que el mar és una barrera natural que separa territoris amb independència de la distància que hi hagi entre els quals hi ha", indiquen les regions insulars en el citat document, que ha estat llegit per Antich en la clausura de l'esmentada cimera, celebrada en el marc de la presidència Espanyola de la Unió Europea durant el primer semestre d'aquest any.