L'hostaleria va generar 10.000 milions d'euros el 2008, dels quals gairebé un 35% corresponen a la restauració

Actualizado: jueves, 23 julio 2009 18:22

El sector reclama formació per als professionals, a fi de millorar la qualitat i la productivitat


PALMA DE MALLORCA, 23 Jul. (EUROPA PRESS) -

El sector de l'hostaleria va generar a Balears 10.000 milions d'euros el 2008, dels quals el 34,4% corresponen exclusivament al sector restauració, fet que suposa més d'una tercera part del producte interior brut (PIB) balear, situat en els 27.473 milions d'euros.

Si s'analitza la facturació per sector d'aquí a l'hostaleria, la restauració va aportar 3.443 milions del total, mentre que els hotels 6.557 milions d'euros. I, per arribar a aquests resultats, manté a gairebé 105.000 persones ocupades a Balears, de les quals set de cada 10 treballen en els restaurants de les illes, segons un recent estudi. L'any passat, en el sector de la restauració es van utilitzar a 42.890 persones i, al d'allotjament, a 59.628.

Aquest treball, elaborat pel doctor Manuel Figuerola, exdirector de Turisme, entre molts altres càrrecs desenvolupats al llarg d'una extensa carrera de 40 anys, per a l'Associació Empresarial de Restauració de Mallorca (CAEB), va permetre la realització d'un decàleg de propostes que es preveuen transmetre al Consell de Ministres de demà divendres, relatives a la millora de la qualitat i la productivitat en el sector.

Segons ha manifestat el president d'aquesta patronal, Antoni Mas, la restauració necessita que es millori la formació per als professionals, inclosos en molts casos els propis empresaris, a fi de millorar amb vista al futur la qualitat i la productivitat d'una activitat que suposa el 7% del producte interior brut (PIB) balear, un impacte que supera el 46% si s'inclou en el recompte a l'oferta d'hostaleria de les illes.

El treball, titulat 'Informe sobre la participació del sector de la restauració en l'economia balear', "pretén obrir una línia d'investigació més profunda, capaç de delimitar i precisar amb exactitud la influència de les branques productives de l'hostaleria", ha manifestat Mas, qui ho va presentar avui a la seu de l'entitat a Palma, en companyia de l'autor i del president de la Federació Espanyola d'Hostaleria (FEHR), José María Rubio.

A l'estudi destaca l'alta densitat de bars i restaurants de les Balears, amb 11.280 establiments, dels quals 4.300 són restaurants i 6.980 bars i cafeteries. Així, a les illes hi ha un restaurant per cada 244 habitants i un bar o cafeteria per cada 150 residents, unes xifres molt per sobre de la mitja espanyola, amb quantitats de 671 i 177 censats per local, respectivament.

UN BAR PER CADA 150 RESIDENTS

Òbviament, "aquesta circumstància és justificada per la forta densitat turística de les Balears" va aclarir Figuerola, qui ha explicat que l'hostaleria va generar, a més, una producció transversal --o afegida-- de 7.000 milions d'euros el 2008, fet que suposa que la producció per cada persona ocupada és de 97.544 euros, i la mitjana per al conjunt dels restaurants supera els 85.836 euros.

Tot i això Figuerola ha lamentat l'existència d'"un profund desajust estructural de la demanda turística a Balears, que indueix que la mitjana de la capacitat de l'oferta oberta el desembre i gener del conjunt de l'hostaleria no arribi al 10%, amb relació a l'oferta receptiva del període de juliol i agost", segons ha dit el doctor, amb àmplia experiència en la realització d'aquest tipus d'estudis.

Respecte al decàleg elaborat a partir de l'informe de Figuerola, recull propostes com que es vetlli per la sostenibilitat del sector, que es millori la qualitat, la formació professional i la competitivitat de l'oferta --així com que s'elimini la il·legal--, que es millori la col·laboració públic-privada en aspectes com la promoció, millora de la gestió de les empreses, sense oblidar la seva modernització de manera constant.

A tot això, s'agreguen algunes mesures que es proposen adoptar davant de la crisi econòmica, com reducció de l'IVA, rebaixa de les quotes a la Seguretat Social, aplicació de descomptes en viatges a destinacions insulars, flexibilitat laboral per fixar sous segons productivitat i per poder prorrogar els contractes laborals fins a tres vegades abans de passar-los a indefinits, així com incentivar als treballadors per al seu reciclatge.