Nadal veu molt difícil que el Govern assumeixi els 90 milions d'euros que Barceló havia d'aportar al Palau de Congresos

Actualizado: jueves, 8 octubre 2009 18:56

El conseller de Turisme manté com data d'obertura per a la nova infraestructura el primer trimestre de 2011


PALMA DE MALLORCA, 8 Oct. (EUROPA PRESS) -

El conseller de Turisme, Miquel Nadal, veu molt difícil que el Govern balear pugui assumir els "80 o 90 milions" d'euros que havia d'aportar la UTE liderada pel Grup Barceló per a la construcció del Palau de Congresos de Palma, perquè "la situació no està per a alegries" en un moment de crisis com l'actual, tot i que va mantenir inalterable la data d'obertura de la nova infraestructura, el primer trimestre de 2011.

El conseller ha recordat que les obres han continuat a cada moment, tot i que la concessionària va anunciar el mes de maig passat la seva intenció d'abandonar el projecte i, des d'aleshores, es mantenen reunions a tres bandes --en les que també participa l'Ajuntament de Palma-- per buscar una sortida a la situació. Precisament, Nadal va acudir avui al Parlament balear per informar sobre aquestes trobades.

La comissió de Turisme de la institució es va reunir avui, presidida per la diputada Margalida Mercadal, i en ella van intervenir, a més del titular d'aquesta cartera autonòmica, els parlamentaris Joan Flaquer (PP), Aina Crespí (PSIB-PSOE), Biel Barceló (Bloc) i Josep Melià (Grup Mixt -UM-), els qui van exposar les seves inquietuds respecte a aquesta iniciativa, pressupostada en 125 milions d'euros, dels quals 30 milions d'euros ja han estat aportats per la Comunitat Autònoma i la ciutat de Palma.

Els restants 95 milions d'euros són els que ha d'aportar la UTE, en què Barceló participa amb un 95%, i els que ara estan en joc, mentre l'estructura de l'edifici s'aixeca ràpidament en una de les principals entrades de la capital balear, inclòs l'hotel de 144 habitacions, que ara s'ha quedat sense empresa gestora, i futur el qual no va aclarir Nadal, perquè "intentem reconduir la situació per arribar a un acord", ha apuntat.

Entre les possibilitats que es mantenen obertes, Nadal ha apuntat la de convocar un nou concurs públic, així com fer un canvi en el model de gestió. Al que encara ha afegit la possibilitat d'establir "sinergies" amb el projecte del Recinte Firal --que encara no s'ha aixecat--, tot i que sense precisar quin tipus de relació es podria crear entre els dos recursos, en els que ve treballant des de fa una dècada.

En general, tots els grups parlamentaris van recolzar l'actual gestió pública del projecte del Palau de Congresos --que es realitza a través d'una empresa del mateix nom-- i van manifestar el seu interès que se superin els problemes i la seva construcció continuï sense incidències. Extrem al qual el conseller de Turisme va respondre al·legant que el grau d'execució de les obres "és el que estava previst", ha assegurat.

FA FALTA NOVA CONCESSIÓ

Entre les intervencions, ha destacat que Joan Flaquer llancés una "invitació" al Govern perquè realitzi "tots els esforços possibles" per posar en marxa el Palau, així com que Biel Barceló considerés que "és un fet" que el projecte no podrà seguir endavant si no es realitza una nova concessió del mateix. Precisament, perquè les institucions públiques no poden assumir la totalitat del pagament de la seva construcció.

Nadal, que en la seva exposició inicial ha dit que la concessió es va realitzar d'una forma "mal gestionada i políticament qüestionable, a la porta d'unes eleccions", ha assegurat més tard a Flaquer --ex conseller de Turisme en la passada legislatura-- que no critica l'actuació del PP, sinó només a l'aspecte que un dels tres solars que cedís per a la construcció del palau i la resta d'equipaments resultés "no ser públic", ha assenyalat.

El conseller no ha ofert dades sobre la comercialització que s'està fent del Palau de Congresos de Palma, tot i que ha admès que ja s'ha començat a fer "una certa promoció" del mateix, a falta d'un any i mig --com a màxim-- per a la seva obertura. Sobre aquest aspecte, cal assenyalar que la infraestructura es va dissenyar per albergar congressos de gran mida --d'un mínim de 2.000 participants--, que es comencen a organitzar amb dos anys d'antelació.