PALMA DE MALLORCA, 22 Jun. (EUROPA PRESS) -
La natalitat es va frenar a Balears un 5,1% al 2009, després d'arribar a la xifra d'11.994 naixements, respecte dels 12.639 de l'any passat, el que ha situat la taxa de natalitat en l'11,16%, mentre que el 2008 ha arribat al 12% de nascuts per cada 1.000 habitants, segons les dades publicades avui per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
Així, aquestes xifres revelen que tres de cada deu naixements a les illes (3.965) ha estat de mare estrangera, taxa de natalitat (16,74) de la qual gairebé dobla a la de les espanyoles (9,58), si bé s'ha reduït respecte al 2008, quan ha registrat una taxa del 17,84 %, respecte del 10,42 de les mares espanyoles residents a l'arxipèlag.
D'altra banda, durant l'any passat ha augmentat en un 1,17% el nombre de defuncions registrades a Balears (8.017), situant la taxa de mortalitat en un 7,46%, respecte del 7,48 del 2008 quan han mort 7.924 persones.
D'aquesta manera, la frenada de la natalitat i la pujada de morts, ha reduït el creixement natural de la població a l'arxipèlag l'any 2009, segons l'INE, que destaca que el saldo vegetatiu (la diferència entre el nombre de naixements i defuncions) ha estat de 3.977, una xifra que suposa un 20% menys que l'observada el 2008 (4.715).
D'altra banda, a l'any 2009 es van celebrar 4.349 matrimonis, un 1,2% més que l'any passat, el que ha situat la taxa bruta de nupcialitat en 4,05 per cada 1.000 habitants, respecte del 3,96 del 2008.
DADES NACIONALS
A nivell nacional, la natalitat es va frenar a Espanya un 5% a l'any 2009 i la taxa de natalitat ha baixat de l'11,37 fins al 10,73% de nascuts per cada mil habitants, mentre que també es va experimentar un descens en el nombre de naixements de mare estrangera (un 6% menys), que cada vegada tenen menys descendència.
La fecunditat (mitjana de fills) d'una mare estrangera era d'1,81 el 2008, mentre que el 2009 ha baixat fins a l'1,69. Així i tot, segueixen representant el 20,6% del total de naixements. En el cas de les mares de nacionalitat espanyola, el nombre de fills també baixa però en menys grau, d'un 1,38 a un 1,33.
Per comunitats, el principat d'Astúries és l'única autonomia on han augmentat els naixements respecte al 2008, tot i que segueix i han estat la de més baixa natalitat, juntament amb Castella i Lleó i Galícia. Mentrestant, Múrcia, Comunitat de Madrid, Catalunya, Andalusia, Balears i Navarra, són les comunitats que, tot i la reducció de xifres, se situen per sobre de la mitjana nacional, superant totes elles l'11% de nascuts per cada mil habitants.
Pel que fa al nombre de morts, el 2009 s'han registrat 383.486 (10.542 d'ells d'estrangers), un 0,7% menys que el 2008. En aquest sentit, la taxa bruta de mortalitat va disminuir fins a situar-se en 8,35 morts per cada mil habitants, respecte dels 8,43 de l'any passat.
En el referent a la mortaldat, el nord-oest peninsular ha presentat, en termes relatius, un major nombre de defuncions el 2009. Així, les taxes més elevades es van donar al principat d'Astúries (amb 12,1 morts per cada mil habitants), Galícia (11) i Castella i Lleó (10,7). Cal destacar que són les autonomies amb les poblacions més envellides del país.
SALDO VEGETATIU
D'aquesta manera, el saldo vegetatiu ha estat de 109.445, una xifra sensiblement inferior a l'observada el 2008, any en el qual s'ha arribat al màxim creixement vegetatiu des de 1985.
Les comunitats autònomes que han registrat major creixement vegetatiu en termes absoluts han estat Comunitat de Madrid (32.362 persones), Andalusia (29.733) i Catalunya (24.842). En termes relatius, els majors saldos vegetatius són per a Múrcia (5,6%) i Comunitat de Madrid (5,5%), mentre que l'INE destaca que hi ha sis comunitats que han registrat més defuncions que naixements: Galícia, Castella i Lleó, Principat d'Astúries, Aragó, Cantàbria i Extremadura).
D'altra banda, a l'any 2009 es van celebrar 175.952 matrimonis, un 10,8% menys que a l'any passat. Com a conseqüència d'aquesta disminució, la taxa bruta de nupcialitat s'ha reduït fins a 3,83 per cada mil habitants.
Entrant en detalls, l'informe assenyala que en 36.715 matrimonis entre persones de diferent sexe un mínim d'un dels cònjuges era estranger, un 21,3% del total. El 46,8% d'aquests matrimonis s'ha fet entre homes espanyols i dones estrangeres i el 32,1% entre dones espanyoles i homes estrangers. Al 21,1% dels casos, els dos cònjuges eren estrangers.
A més, el nombre d'unions entre persones del mateix sexe ha estat de 3.412, amb un increment de 218 respecte a l'any 2008. En 2.212 d'aquestes unions els dos cònjuges eren homes i en 1.200 eren dones.
