"A pesar dels canalles, aquesta illa segueix en peu", afirma l'escriptora mallorquina Bárbara Pastor

En 'El secret de la Mediterrània' se serveix del mural de Barceló a la Catedral per teixir una intriga amb "personatges reconeixibles"

PALMA DE MALLORCA, 23 Sep. (De l'enviada especial d'Europa Press, Elena Mencía) -

L'escriptora mallorquina Bárbara Pastor va presentar avui la seva novel·la 'El secret de la Mediterrània' (Ediciones B), un llibre d'intrigues en el qual, malgrat ser ficció, podrien estar reflectits alguns "personatges reconeixibles". Però hauran de ser els lectors els qui treguin les seves pròpies conclusions. El mural de terracota realitzat per Miquel Barceló a la Catedral de Palma de Mallorca li serveix a l'autora, doctorada en Filologia Clàssica, per entreteixir una història en la qual la venjança, la cobdícia i l'afany de poder són els protagonistes.

Pastor, que va realitzar avui un recorregut pels escenaris mallorquins de 'El secret de la Mediterrània', novel·la que transcorre entre Palma de Mallorca, Florència i Barcelona, introdueix en una intriga als lectors iniciant la seva novel·la amb la troballa del cos sense vida d'un home nu flotant sobre les aigües del mar. Ariadna Gaspí, la protagonista, és una historiadora de l'art que així que va arribar a l'illa es troba amb aquest succés en les pàgines dels diaris. Qui ha matat a aquest home?

"Els canalles callen aquest assassinat, perquè es tracta d'un clergue homosexual", va assenyalar l'autora, qui espera que els lectors de 'El secret del mediterrani', en què desborden les referències a l'Art, al concloure la seva lectura "sentin l'emoció que, a pesar dels canalles, aquesta illa (Palma de Mallorca), segueix en peu". "Coses com aquesta, només poden passar a l'illa silenciosa", va afirmar Pastor, que per primera vegada escriu novel·la.

El mural de la Seu, realitzat per Barceló a la capella de San Pedro, és "la clau" de la novel·la. Aquesta intervenció artística, de gran complexitat tècnica, recrea el fons imaginari del mar i la superfície d'un hort, mitjançant 2.000 fragments modelats per l'artista

Però en l'obra, el nom de l'autor d'una obra semblant, que aixeca la polèmica a l'illa, casualment coincideix amb les inicials de Miquel Barceló. L'artista ficcionat és Marquel Bonnín. "És l'autor d'un mural en què apareixen peixos i pans, però està relacionat amb la Adoración de los Reyes Magos. I qui són els Reis d'orient del segle XXI?", es va preguntar l'autora, qui va considerar que l'artista de la seva ficció realitza una obra que és "una metàfora".

Pastor, qui va fer la seva pròpia interpretació del mural de l'absis lateral de la Catedral de Palma, va assenyalar que en la seva novel·la, la suposada data impresa en l'esmentada obra (7-7-03), no és tal, sinó que són lletres, interpretació de la qual li serviran a la protagonista de la novel·la per arribar "al cementiri en el qual, durant dècades", han estat amagats uns quadres. "És una barreja de realitat i ficció", no es va cansar d'anotar l'escriptora, que en 1995 va guanyar el Classical and Modern Languages and Literature Award per les seves publicacions al camp de la filologia grega i llatina.

LA IMATGE DE LA MISÈRIA

L'escriptora, qui en algun moment va dir no conèixer Barceló, i, en altres, va deixar caure que "potser" haguessin jugat de nens a les bales junts, va precisar que, en l'obra d'art "ficcionada" del seu llibre, "l'artista fa una denúncia, un acte de venjança, el gol més brutal que fica en la seva vida". "És una crítica a l'Església, perquè el pa és la imatge de la misèria", va considerar Pastor, qui amb tot va voler recalcar que el seu llibre no és res més que "un joc literari amb base en la realitat". "Estan reflectits llocs reals però seria terrible que algú se sentís al·ludit, no?", va prosseguir en un to d'ambivalència, que no va abandonar en cap moment.

En la seva novel·la també hi ha espai per a la Llei de la Memòria Històrica, que, segons va considerar, està reflectida en el mural de la Seu, en la imatge d'un pop. "Tot es resol en el que jo anomen epíleg censurat del llibre", va agregar una autora que ha volgut reivindicar la memòria històrica a través d 'una història de "venjances", en què l'home poderós de l'illa es fa dir Molferrut. "És humiliant que hagi bastards i canalles que faran que aquesta illa deixi d'estar en peu", va concloure.