El PP replica al Bloc que el que es deu "potenciar i mantenir" a Balears són les modalitats lingüístiques

PALMA DE MALLORCA 15 Mar. (EUROPA PRESS) -

El portaveu del PP al Parlament, Francesc Fiol, va replicar avui al Bloc que tots els esforços que es facin a intentar "potenciar i mantenir" les modalitats lingüístiques del mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterense són "pocs", perquè, segons ha remarcat, és un "patrimoni cultural extraordinari que tenim l'obligació de protegir i que no sempre preservem adequadament".

En una roda de premsa, Fiol va respondre així a l'anunci que va fer avui el parlamentari del Bloc Miquel Ángel Llauger, en el sentit que el seu grup defensarà una Proposició No de Llei en la Cambra balear perquè aquesta institució es "reafirmi" que la llengua pròpia de les illes és el català i el PP, que "fa el discurs de les modalitats" de les illes, la recolzi, amb la finalitat que no existeixi "el perill de derivar en el secessionisme lingüístic a l'arxipèlag".

El portaveu popular ha manifestat que encara no ha tingut l'oportunitat de llegir aquesta iniciativa, si bé ha advertit a la coalició nacionalista que en matèria lingüística, el PP "es pronunciarà en els termes que ens semblin millor i no en els temes que els altres ens obliguin, de manera que no anirem on volen que anem, sinó on vulguem anar".

Tot i això, es va comprometre a estudiar la Proposició del Bloc, amb la finalitat d'analitzar si el PP presenta alguna esmena, tenint en compte que el tema de la llengua "necessita una reflexió per part de tots i un reequilibri de determinats aspectes".

Així, ha recordat que en la passada legislatura, quan ell dirigia la Conselleria d'Educació i Cultura, s'ha aprovat l'anomenat Decret del Trilingüisme, que tenia la pretensió d'"aconseguir un reequilibri entre la llengua castellana, la catalana i un tercer idioma estranger" i que, segons ha lamentat, "avui aquest projecte està abandonat a Balears".

En aquesta línia, Fiol va recalcar que actualment, és "exigible jurídicament" que quan els nens de les illes acabin l'ensenyança obligatòria coneguin "correctament" les dues llengües oficials de les Balears, si bé, segons la seva opinió, també és "exigible que quan finalitzin aquests estudis, parlin també anglès, ja que, probablement, si no coneixen aquest idioma, no trobaran treball al mercat laboral europeu que els tocarà viure".