Sindicats de l'ensenyament de la València, Catalunya i Balears presenten avui un manifest en defensa del català

valència 8 Oct. (EUROPA PRESS) -

Els sindicats de treballadors de l'ensenyament més representatius en els àmbits territorials de Catalunya (Ustec-Stes), d'Illes Balears (STEI-y) i de la Comunitat Valenciana (Stepv-Iv) presentaran avui un manifest conjunt en defensa de la llengua catalana, segons han informat en un comunicat fonts sindicals.

La presentació tindrà lloc avui a les 12.00 hores a la seu del Steov a València i en ella intervindran representants de STEI-i, Maria Antònia Font; d'Ustec-Stes, Josep Maria Cervelló i Stepv-Iv, Vicent Mauri. Així, les organitzacions han fet coincidir aquesta presentació amb la festivitat del 9 d'Octubre, dia de la Comunitat Valenciana.

Aquest manifest va ser presentat el passat 10 de setembre a Barcelona, aprofitant la Festa Nacional de Catalunya l'11 de setembre, i forma part d'una campanya conjunta per a la "sensibilització per la normalització lingüística del català i per l'impuls d'aquesta llengua en l'àmbit de l'ensenyament".

El document reclama que "basta ya d'agressions contra la llengua" i els sindicats es manifesten "a favor de continuar la tasca de normalització lingüística iniciada amb l'aprovació dels Estatuts d'Autonomia i les lleis de normalització lingüística que intenten modificar una situació d'injusta discriminació de la llengua catalana".

Alhora, ressalten que aquesta normalització "no només ha de servir per superar segles de desprestigi i prohibició sinó també la situació jurídica actual, clarament desigualitària", ja que "mentre que de l'oficialitat del castellà es deriva un deure constitucional de conèixer-lo que s'aplica a tots els ciutadans, de l'oficialitat del català no s'ha deduït un deure semblant, amb una evident discriminació jurídica i amb una greu desavantatge per a la generalització del seu coneixement i ús".

Els sindicats consideren que "la igualtat de tracte per a la cultura i l'expressió de la llengua que la sustenta, és un dret humà, lingüístic i polític inqüestionable que s'ha de garantir amb la tasca empresa amb la normalització".

D'aquesta manera, asseguren que "els respectius processos de recuperació lingüística començats han de tenir com finalitat última restablir els usos normals i històrics que ha tingut la llengua catalana en el si de les societats catalana, illenca i valenciana fins que, per raó de força, s'ha imposat el castellà com a única llengua oficial de l'Estat".

"DRET A SER ATESOS EN LLENGUA PRÒPIA"

Per tant, subratlla que "més enllà dels drets lingüístics individuals preservats per les lleis, els catalano-parlants, nou milions de persones, han de poder exercir el seu dret a expressar-se i ser atesos en la seva pròpia llengua a tots i cadascun dels espais públics dels territoris en els quals el català és llengua cooficial".

Sobre aquesta qüestió, adverteixen que "si no s'assegura un coneixement general del català, des de les administracions públiques i el seu personal fins als mitjans de comunicació estatals i en tots els àmbits de la vida pública, és impossible que els ciutadans catalano-parlants puguin viure en el seu idioma als territoris on és llengua pròpia, tal com sí que ho poden fer els castellà parlants no només on el castellà és llengua pròpia, sinó en qualsevol part de l'Estat espanyol".

Afegeixen que aquest dret no "causa cap perjudici al castellà", ja que es tracta d'una llengua "que té un espai propi plenament normalitzat i té més de 400 milions de parlants, a més del suport dels estats en els quals és llengua oficial, amb la corresponent extensió del seu ús a les instàncies polítiques i internacionals".

Les organitzacions signants del manifest apunten que "respecte del monolingüisme espanyol que exalten alguns grups de pressió, els sindicats donen un especial suport als programes educatius que tenen com finalitat que els alumnes adquireixin una bona competència comunicativa en la llengua pròpia del país, el català, i els prepara per a un món multilingüe, independentment de quin sigui la llengua familiar, perquè és aquesta la funció de l'escola i perquè assegurar la competència lingüística de les llengües oficials d'un territori contribueix a la desaparició de les desigualtats".

Per aconseguir aquest objectiu, consideren que "fa falta desenvolupar les planificacions lingüístiques que passin, necessàriament, per l'ús vehicular de la llengua més desafavorida socialment, la qual cosa no només va contra la llibertat lingüística de ningú, sinó que garanteix precisament la llibertat lingüística a partir del el seu coneixement".