La Societat Espanyola d'Al·lergologia denuncia que en la sanitat pública balear no hi ha un només al·lergòleg

L'al·lèrgia a aliments s'ha duplicat en els últims 15 anys i afecta ja a entorn del 5 i el 8% de la població infantil i al 3% dels adults

MADRID/PALMA DE MALLORCA, 10 Nov. (EUROPA PRESS) -

La sanitat pública balear no té cap especialista en al·lergologia, per la qual cosa els pacients afectats en aquesta comunitat han de viatjar a la Península per ser atesos. Així ho ha assegurat el president de la Societat Espanyola d'Al·lergologia i Immunologia Clínica (SEAIC), el doctor Tomás Chivato, qui aquest dimecres ha denunciat que comunitats com Catalunya, Balears, Canàries i Astúries presenten un "important dèficit" d'especialistes en Al·lergologia i Immunologia Clínica.

Es tracta d'un problema "no tant de falta d'al·lergòlegs com de distribució dels mateixos, el que, en alguns casos, dificulta l'atenció al pacient", ha denunciat. Segons aquest expert, "a dia d'avui s'estima que a Catalunya falten entre 60 i 65 especialistes per cobrir la demanda de la població".

De fet, la sanitat pública catalana només disposa de 55 al·lergòlegs, un per gairebé cada 140.000 ciutadans, una xifra que representa un terç de les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) d'un al·lergòleg per cada 50.000 habitants.

Tal com afirma el president de la SEAIC, "aquesta xifra no ha variat des de fa vint anys. Actualment, hi ha més pacients que atendre i la cartera de serveis de l'al·lergòleg s'ha ampliat, per la qual cosa aquesta xifra és insuficient". Les últimes dades de la Societat Canària d'Asma, Al·lèrgia, Immunologia i Biologia Molecular parlen de menys de 30 al·lergòlegs en aquesta comunitat.

"A les Canàries, la xifra d'al·lèrgics supera els 600..000S'una de les regions amb major llista d'espera; i el cas de les Illes Balears és francament preocupant", afegeix el doctor Delator. "Entre el 20 i el 30 % de la població --comenta-- té algun tipus de malaltia al·lèrgica. A més, aquesta xifra augmenta aproximadament un 2 % cada any. Per tant, sembla òbvia el necessitat de metges especialistes en Al·lergologia per poder atendre a aquests pacients, ara i més en un futur".

AUGMENT "ESPECTACULAR" D'AL·LÈRGIES ALIMENTÀRIES

Amb motiu de la celebració del XXVII Congrés Nacional de la [SEAIC], que se celebra fins a aquest dissabte a Madrid, els especialistes d'aquesta societat també han volgut subratllar alguns dels temes més importants que s'abordaran durant aquest congrés, entre els quals destaquen l'augment "espectacular" del nombre de persones que presenten al·lèrgies alimentàries a Espanya.

Segons la coordinadora del Comitè Científic d'aquesta reunió, la doctora Arantza Horta, "els canvis en la dieta i l'agressió que pateixen els aliments per la contaminació i l'acceleració dels processos de maduració han aconseguit que molts aliments d'origen vegetal hagin començat a generar proteïnes que provoquen al·lèrgies a l'ésser humà".

L'al·lèrgia a aliments s'ha duplicat en els últims 15 anys i afecta ja a entorn del 5 i el 8 % de la població infantil i al 3 % dels adults. En paraules de la doctora Horta, l'explicació resideix en la proliferació dels panalergens, "unes proteïnes que generen les plantes quan són agredides per l'entorn i que multiplica el risc de desenvolupar una al·lèrgia, en comparació dels productes naturals".

Amb l'objectiu de concretar aquestes dades a nivell europeu, fa cinc anys es va posar en marxa l'estudi 'EuroPrevall', en què participen 19 països europeus, entre els quals hi ha Espanya, amb gairebé 100.000 individus participant.

Així, els primers resultats preliminars d'aquest assaig indiquen que els 15 aliments implicats amb més freqüència en reaccions al·lèrgiques són, per aquest ordre: el préssec; la llet; l'ou; el meló; la gamba; el peix; el kiwi; el plàtan; la nou; la síndria; el cacauet; la poma; el tomàquet; la pinya i l'avellana.

EN 10 ANYS HAURÀ ENTRE 20 I 30 MILIONS D'ESPANYOLS AL·LÈRGICS

Per a la doctora Horta, cap de secció d'Al·lèrgia de l'Hospital Universitari de Guadalajara, "tenint en compte l'avanç de les patologies al·lèrgiques en la població espanyola, s'espera que, en la pròxima dècada, el nombre de pacients rondi els vint o trenta milions" a Espanya.

Sobretot, les patologies que estan experimentant un major augment són les anomenades "clàssiques", com la rinitis, l'asma i la urticària. En aquest sentit, el coordinador del Comitè Científic del XXVII Congrés de la SEAIC, el doctor Javier Domínguez, ha assenyalat que "les hipòtesis que més s'estan estudiant per explicar aquest augment són la teoria de la higiene i la teoria del dièsel".

"La primera defensa que la forma en la qual la població s'exposa als microbis ha canviat molt a l'últim segle, passant a viure en un món més asèptic on cada vegada hi ha menys malalties infeccioses i menys trastorns autoimmunes", comenta. "La segona --prossegueix--, culpa de l'augment a l'increment de la contaminació per dièsel a la ciutat, ja que les seves partícules, quan interaccionen amb els pòl·lens, augmenten el seu potencial al·lergogen".

D'altra banda, durant el congrés s'abordaran altres temes com les noves tècniques de diagnòstic que "aniran més enllà de les proves cutànies", afirma Domínguez; així com els nous tractaments "cada vegada més individualitzats i tenint en compte la genètica com a factor de predisposició i l'entorn com a factor desencadenant".

Alhora, en la inauguració de l'esdeveniment es farà oficial l'adhesió de la SEAIC i les associacions de pacients al·lèrgics i asmàtics espanyoles a la 'Declaració de Buenos Aires', en què es reivindica el paper del pacient com agent actiu en el maneig de la seva malaltia.