MADRID, 10 de juny (EUROPA PRESS)
La Secretaria d'Estat de Turisme va rebutjar avui "totalment les ofenses abocades de manera irresponsable" contra la línia aèria Air Berlin, en relació a la polèmica sorgida entorn de l'ús de la llengua catalana en les seves relacions amb els clients, segons van indicar a Europa Press fonts d'aquest organisme.
Des de la secretaria d'Estat es considera que aquesta agressió l'únic que fa és "generar tensió", quan una situació com la deslligada, podria solucionar-se "per la via del diàleg".
Les mateixes fonts van confirmar que el secretari d'Estat de Turisme, Joan Mesquida, es va posar en contacte aquest matí via telefònica amb el director general de la companyia aèria, Joachim Hunold, per manifestar-li "el seu absolut i total rebuig" a les crítiques abocades per "aquesta persona" (referint-se a l'exdiputat d'ERC, Joan Puig) "de manera totalment irresponsable" i expressar-li el seu rebuig a aquesta mena d'ofenses.
Air Berlín va informar ahir que emprendrà accions legals davant la Unió Europea contra Puig per equiparar a la companyia amb el nazisme, arran de la polèmica sorgida entorn de l'ús de la llengua catalana en les relacions de l'aerolínia amb els seus clients, segons van confirmar fonts d'Air Berlin a Europa Press, que van qualificar de "molt greu" i "inacceptable" el comportament de Puig.
ORIGEN DE LA POLÈMICA.
La crisi es va desencadenar arran d'una missiva que va enviar la directora general de Política Lingüística del Govern balear, Margalida Tous, a Air Berlin (així com a altres aerolínies) instant-los a potenciar el català en les seves relacions amb els clients, una recomanació que no va establir res bé a la companyia, que considera que "no té tot sentit".
Des d'Air Berlín van recordar l'important volum de turistes que viatgen a les Illes Balears amb la companyia al cap de l'any, pr la qual cosa van dir "no entendre" per què des de l'executiu es preocupen per una qüestió com aquesta, quan existeixen "altres prioritats" molt més rellevants. En aquest context, van posar èmfasi en què a Espanya hi ha "altres llengües cooficials que mereixen tot el respecte" però que la companyia no utilitza, i van defensar el "dret d'una empresa privada internacional" a expressar-se com consideri oportú.