CCOO reivindica mesures perquè la maternitat "no segueixi penalitzant" la trajectòria professional de les dones

   PALMA DE MALLORCA, 6 Mar. (EUROPA PRESS) -

   La Secretria d'Acció Sindical i Polítiques Socials de CCOO a Balears, Eva Cerdeiriña, ha reivindicat aquest dimecres en roda de premsa "una bateria de mesures" perqu la maternitat i les tasques de cura "no segueixin penalitzant" la trajectria professional de les dones i ha argumentat que la bretxa laboral "sí que s'ha redut lleugerament", des de 2008 fins al 2018, del 15,86 al 8,85, encara que en el grup d'edat de 35 a 44 anys, que és "on hi ha major diferncia", segueix havent-hi una bretxa del 11,29 en el passat any.

   En aquest sentit, Cerdeiriña ha proposat la prolongació dels permisos de maternitat, la conciliació familiar i la sensibilització d'entrades i sortides del treball que, al seu judici, "podrien ajudar a rebaixar aquesta desigualtat" i, així mateix, també ha sostingut que podria dur-se a terme la seva promoció interna en l'empresa ja que, "per primera vegada", "l'esfor invertit en estudis per les dones s'est veient recompensat" i ha explicat que els contractes de tcniques professionals i científiques --dones amb estudis superiors-- han augmentat un 6,15 per cent, de 22.193 contractes a 23.559.

   Així mateix, ha apuntat que sembla que "s'estiguin recuperant tímidament els nivells d'ocupació en les dones i la seva qualitat" i ha afegit, en aquesta línia, que també hi ha més contractació indefinida per a elles, que han passat del 43 per cent al 45 per cent del total d'indefinits, reduint d'aquesta forma el percentatge dels homes en aquest tipus de contractació.

   En termes més generals, en l'mbit de contractació, el 2018 va haver-hi un total de 529.341 contractes, dels quals 288.787 van pertnyer a homes --el 54,55 per cent-- i 240.554 a dones --el 45,44 per cent--, la qual cosa suposa que entre tots dos es van realitzar uns 7.000 contractes menys que el 2017.

   Del total de contractes realitzats a dones, un 82,09 van ser temporals --197.471-- i, a més, d'aquests el 40,43 van pertnyer a contractes de temps parcial. En el cas dels homes, la taxa de parcialitat va ser molt similar, del 82,17 per cent, encara que, si escau, solament el 24 per cent d'ells van ser a temps parcial.

   En aquesta línia, la bretxa de parcialitat --sobre contractes a temps parcial-- segueix present, i des de 2008 fins al 2018 ha augmentat un punt entre tots dos sexes, de 14,56 a 53,53, "les dones signen més contractes a temps parcial que els homes" i, sobretot, "a la franja de 35 a 54 anys".

   Pel que fa a la taxa d'activitat, del total de població activa --ocupats o en l'atur-- "ha augmentat el 2018 lleugerament" la taxa en dones, del 58,14 en 2017 al 59,06 en 2018, que s'enfronta a la reducció en els homes del 70,16 al 69,87, agafant els mateixos anys, "la qual cosa suposa una disminució lleugera de la bretxa d'activitat".

   No obstant aix, la bretxa d'activitat "segueix sent molt elevada", des del 2008 fins al 2018, la taxa d'activitat ha caigut 6,01 punts percentuals, ja que la taxa de les dones ha pujat 2,52 punts i la dels homes 3,56 en els 10 anys, la qual cosa significa una bretxa del 10,81.

   Així mateix, en relació a l'atur la secretria d'Ocupació i Formació de CCOO a Balears, Yolanda Calvo, ha destacat que és "curiós" que la taxa d'atur de llarga durada ha pujat en els 10 anys citats, encara que, no obstant aix, "si viem que en 2008 la taxa era major en el cas de les dones, el 2018, són els homes els que presenten una taxa més alta d'atur de llarga durada. En 2008 els homes tenien un 1,02 i les dones un 1,5, i el passat any van ser 3,85 i 2,96, respectivament.

   D'altra banda, Calvo ha detallat que hi ha més dones el 2018 que reben prestacions per atur --Prestació contributiva, subsidis, RAI i PAE--, un total de 20.258 enfront de 23.921.

   Amb tot, Cerdeiriña ha concls que "hi ha xifres positives" --basades en l'Institut d'Estadística de Balears (Ibestat), Institut Nacional d'Estadística (INE) i el Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE)-- per "encara manca", al seu judici, "més dileg social i collectiu" per treballar amb les dones i "eliminar la bretxa i la desigualtat".