Eivissa sofreix una pèrdua de competitivitat turística per la deterioració mediambiental, segons un estudi de 2018

   EIVISSA, 5 Jun. (EUROPA PRESS) -

   L'illa d'Eivissa est sofrint una "prdua de competitivitat turística per la deterioració mediambiental", segons ha concls la Fundació per a la Conservació d'Eivissa i Formentera en el seu Observatori de Sostenibilitat d'Eivissa 2018.

   En roda de premsa, des de la Fundació han explicat que l'increment en el nombre de turistes en aquesta última dcada ha provocat una "deterioració territorial i ambiental" que ha afectat a la competitivitat del propi sector turístic. En aquest sentit, segons l'informe les principals motivacions del turista que arriba a Eivissa són el paisatge i les platges, recursos naturals que han sofert una degradació ambiental progressiva durant l'última dcada.

   En l'informe es destaca que des de 2016 l'arribada de turistes s'ha incrementat un 4,5 per cent fins a arribar als 3,2 milions el 2018. En aquest sentit, segons l'Observatori, l'evolució d'arribada de turistes a les Pitiüses ha implicat una desestacionalització, amb un increment de visitants tant en temporada alta com a baixa.

   En concret, en temporada alta aquesta xifra va augmentar un 2,7 per cent i en temporada baixa s'ha registrat un augment del 21 per cent quant a l'arribada de visitants, passant de 308.000 el 2016 a més de 370.000 el 2018.

   L'increment també s'aprecia en l'evolució de la pressió humana en l'última dcada, sent més accentuada en el mes d'agost, amb un increment del 20 per cent entre 2008 i 2018, i arribat a un valor de 333.411 persones diries.

   A l'abril, considerat com el mes previ a l'inici de la temporada alta, l'increment en l'última dcada d'aquesta pressió ha estat de més del 40 per cent fins a superar les 200.000 persones diries a Eivissa. D'aquesta manera, a les Pitiüses es comptabilitzen anualment 20 turistes per habitant, xifra superior a la de la resta de Balears, de 15 turistes per habitant.

   L'Observatori també ressalta que l'augment de turistes a Eivissa respon principalment a l'augment de l'oferta d'habitatges turístics. Així, l'any 2018 es van superar per primera vegada les 90.000 places turístiques a causa d'un "fort" creixement de l'oferta de places turístiques legals, que des de 2012 s'ha triplicat.

   La Fundació ha recordat que a més cal sumar "l'elevada oferta illegal" d'habitatges turístics. Tot aix, han considerat, "ha provocat una prdua de la competitivitat turística per la progressiva deterioració territorial i ambiental d'Eivissa".

SUSPENS PER A EIVISSA EN DETERMINATS TEMES

   La Fundació ha recordat en el seu anlisi que l'organització

   Exceltur també va mostrar una prdua de la competitivitat turística de Balears, quelcom que es manifesta també en la valoració dels turistes que suspenen a Eivissa en temes com la massificació.

   En aquest sentit, els resultats de l'Observatori de Sostenibilitat d'Eivissa mostren que aquesta deterioració territorial i ambiental est ocasionant aquesta prdua de satisfacció del visitant a Eivissa.

   A més, la superfície urbanitzada ha augmentat un 15 per cent en el període 2012-2018 i es produeix un augment del nivell de congestió de la xarxa de carreteres durant l'estiu. Com a exemple, han destacat que l'aforament permanent que quantifica el trnsit a la carretera I-11, entre la rotonda de Sa Blancadona i la rotonda de Can Negre, mostra un creixement en l'última dcada del 30 per cent en la intensitat mitjana diria del trnsit de vehicles.

QUANT A PLATGES

   En relació als indicadors ambientals del medi marí, Eivissa ha sofert una prdua de la qualitat de les aigües de bany durant l'última dcada, principal recurs turístic de l'Illa. En concret, segons l'informe, nou de les 48 zones de bany pertanyents a la mostra han perdut la seva classificació "d'excellents".

   La badia de Sant Antoni i l'entorn de la ciutat d'Eivissa concentren les principals platges amb prdua de la qualitat. La causa es deu al deficient sanejament de les aigües residuals que provoquen un abocament continuat d'aigües fecals de l'emissari de la depuradora d'Eivissa, així com abocaments accidentals de la xarxa de sanejament a la zona de Cala Bou.

   També s'ha produt una degradació de la posidnia amb zones

   de mata morta a les esmentades rees, lligat a aquest efecte combinat del fondeig intensiu i els abocaments d'aigües fecals.

   L'Observatori ha estimat "necessari" continuar amb l'esfor

   de protecció del territori a l'Illa iniciat amb la modificació del Pla Territorial d'Eivissa, evitant el desenvolupament urbanístic en espais naturals. A més, ha celebrat el "major" control del fondeig determinat pel Decret de Posidnia, per ha considerat que hauria d'anar acompanyat d'un "major control dels abocaments d'aigües fecals per a la millora del medi marí i la qualitat de les aigües de bany".