El Govern central proposa pujar el SMI un 1% el 2011 i els sindicats ho rebutgen

MADRID 21 Dic. (EUROPA PRESS) -

El Govern central ha proposat pujar el salari mínim interprofessional (SMI) un 1% per a 2011, el que li situaria en uns 639,66 euros mensuals, respecte dels 633,33 euros actuals. Els sindicats volien que l'SMI se situés l'any vinent en uns 680 euros al mes, és a dir, 40 euros més que no planteja l'Executiu.

La secretària d'Estat d'Ocupació, Mari Luz Rodríguez, ha fet arribar a les dues centrals la proposta del Ministeri, que no ha trigat a rebre resposta dels secretaris d'Acció Sindical d'UGT i CCOO, Toni Ferrer i Ramón Górriz, respectivament.

En una carta enviada a Rodríguez, Ferrer i Górriz expressen el desacord dels dos sindicats amb aquesta proposta, a l'entendre que suposaria una caiguda real de l'SMI i una nova pèrdua del seu poder de compra donades les previsions d'inflació del pròxim any, que situen l'IPC en l'1,5%.

Els sindicats adverteixen al Govern central que, si s'aprova aquesta quantia de l'1%, "serà gairebé impossible" que l'Executiu compleixi el seu compromís que el SMI assoleixi els 800 euros al final de la legislatura.

Alhora, recorden que el Comitè Europeu de Drets Socials del Consell d'Europa considera que el salari mínim a Espanya és "manifestament injust i inadequat", doncs es troba molt per sota del 60% del salari mitjà. De fet, actualment suposa el 41,1%.

POCS PERCEPTORS I EN DESCENS.

En la seva carta, Ferrer i Górriz exposen al Govern que, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el percentatge d'assalariats que perceben una remuneració igual o inferior al SMI "és molt petit i està en disminució".

Així, mentre a l'any 2008 només representaven el 0,3% dels treballadors a temps complet, per la qual cosa els sindicats consideren que la despesa derivada de l'actualització del SMI el 2011 és "perfectament compatible" amb les polítiques de despesa destinades a la creació de llocs de treball.

CCOO i UGT reconeixen que des de l'any 2000, el SMI ha experimentat una contínua, "tot i que irregular, millora nominal". Tot i això, assenyalen que la seva capacitat de compra, mesura pel comportament real de la variable que considera l'evolució dels preus, només apunta a un augment del seu poder adquisitiu des de 2004 fins al 2009, situació que canvia amb l'arribada de la recessió econòmica.

Segons els sindicats, en 2009 el creixement real positiu del SMI es deu sobretot a la caiguda dels preus dels productes, mentre el 2010 es perdrà poder adquisitiu a l'haver pujat l'SMI un 1,5% i estar situats els preus per sobre del 2% (inflació interanual de novembre).