El Govern preveu nou intervencions en fosses, entre elles la 3 fase de Porreres i l'exhumació de Son Coletes

PALMA DE MALLORCA, 13 Mar. (EUROPA PRESS) -

La Comissió Tcnica de Desapareguts i Fosses de Balears ha acordat el Pla d'Actuacions de Fosses 2019-2020 que engloba un total de 9 intervencions, entre les quals s'inclouen la tercera fase d'exhumació a la fossa de Porreres així com l'exhumació del cementiri de Son Coletes (Manacor).

Així ha informat la conselleria de Cultura, Participació i Esports en un comunicat en el qual han detallat que a la tercera fase de Porreres, la investigació de la qual ha anat a crrec de l'historiador Tomeu Garí, s'intervindr una zona enjardinada situada prop de la fossa oberta el 2016, ja que la intervenció de la fossa principal est parada per instncies judicials encara que testimonis orals certifiquen que a la zona que s'intervindr també s'enterrava gent.

"ELEVAT NOMBRE DE VÍCTIMES A SON COLETES"

Respecte a la intervenció al cementiri de Son Coletes (Manacor), la cartera dirigida per Fanny Tur ha concretat que l'estudi de viabilitat d'aquesta fossa va donar positiu a l'octubre de 2018. En aquest sentit, els tcnics van localitzar el cementiri vell sobre el qual es va construir el cementiri actual a partir de l'any 1946, un "indici" que per als investigadors avalen la hiptesi que "encara restin cossos" que podrien ser de represaliats de la Guerra Civil sota l'estructura actual.

En aquest sentit, des de la Conselleria han apuntat que la investigació histrica realitzada per Antoni Tugores apunta al fet que a Son Coletes van tenir lloc els enterraments després de "nombroses execucions" realitzades des de finals d'agost de 1936 fins al final de la postguerra. De fet, han explicat que el nombre de víctimes identificades va ser de 365 persones "més un nombre indeterminat" de persones sense identificar, "la majoria civils i alguns militars republicans".

Així, el Govern ha destacat que la intervenció a Son Coletes es deu a tres eixos en referncia a l'estudi de viabilitat positiu elaborat pels tcnics de la Societat Aranzadi, a la "importncia histrica" dels fets succets al lloc i "a l'elevat nombre de víctimes" que es troben a la zona.

SEGONA FASE EN SES FIGUERETES I EXHUMACIÓ DE LA FOSSA DE BUNYOLA

D'altra banda, la Conselleria ha aprovat la segona fase de la intervenció en el cementiri de Ses Figueretes (Eivissa) en la qual es creu que existeixen unes 75 persones enterrades en les fosses comunes, segons apunta la investigació realitzada pels membres del Frum per la Memria d'Eivissa i Formentera.

A més, el Pla de Fosses preveu l'exhumació del cementiri de Bunyola en la qual s'espera trobar 10 persones identificades i 5 sense identificar, segons revela la investigació de l'historiador Xavier Margais, ja que a la dcada dels 50 es va ampliar el cementiri i es van construir nínxols damunt de la fossa comuna.

Així mateix, les actuacions previstes inclouen una segona fase en el cementiri de Sencelles, on se cerquen tres cossos; una intervenció al Forn de cal del Coll d'Art-Salma per trobar a un veí d'Art assassinat en 1936; la segona fase del Pou de Son Lluís de Porreres, en la qual les investigacions apunten al fet que podrien trobar-se diversos cossos de víctimes; l'exhumació d'una fossa en el cementiri de Valldemosa en la qual se cerca a una víctima assassinada i agost de 1936; i una intervenció en un nínxol particular del cementiri de Santa Maria en el qual, segons el testimoniatge d'un veí, hi ha un home enterrat que podria ser un represaliat.

Cal recordar que la Comissió Tcnica de Desapareguts i Fosses de les Balears és un rgan tcnic adscrit a la conselleria de Cultura, Participació i Esports creat per la Llei per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el Franquisme.

A més, han recordat que la consellera de Cultura, Participació i Esports, Fanny Tur, presideix aquesta Comissió que compta amb la presncia de representants de Memria de Mallorca, la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears (Felib), els consells insulars i el Frum per a la Recuperació Histrica d'Eivissa i Formentera.