Les institucions balear s'impliquen en la prestació de serveis en benefici de la comunitat per a menors infractors

Les entitats col·laboradores s'incrementen de 32 a 40, amb l'adhesió dels consistoris de Palma, Manacor, Ciutadella i Maó, els consells d'Eivissa i Formentera, el GOB i l'Ibanat

PALMA DE MALLORCA, 26 de novembre (EUROPA PRESS)

Els ajuntaments i consells insulars de les Illes Balears incrementen actualment la seva implicació en la prestació de serveis en benefici de la comunitat per a menors infractors condemnats pel sistema judicial per faltes o petits delictes, de manera que la llista d'entitats col·laboradores amb aquest sistema arriba ara a les 40, mentre que fa un any incloïa només a 32 organitzacions.

Així ho va manifestar avui la consellera d'Afers Socials, Promoció i Immigració, Fina Santiago, en una trobada amb els mitjans de comunicació durant la celebració d'una trobada de serveis i entitats col·laboradores amb el sistema de Prestació en Benefici de la Comunitat (PBC), que faciliten el compliment d'aquestes penes substitutòries per part de menors infractors, sempre que són decretades per un jutjat.

Santiago va detallar que es tracta de la primera trobada que es realitza amb les entitats col·laboradores, després que entrés en vigor l'actual Llei del Menor en 2000, en què s'analitza el funcionament d'aquesta dinàmica, que el 2007 va ser aplicada en 289 condemnes a menors de les illes, número que no es correspon amb l'infractors, ja que alguns d'ells van haver de complir més d'una prestació.

Concretament, en l'últim any s'ha produït la incorporació a la xarxa d'entitats col·laboradores de consistoris de Palma i Manacor, a Mallorca; de Ciutadella i Maó, a Menorca; així com dels consells insulars d'Eivissa i Formentera. Als quals encara cap agregar l'Institut Balear de la Naturalesa (Ibanat) i l'entitat privada Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB).

Els serveis a la comunitat que presten aquests menors condemnats duren una mitjana de 50 hores --el màxim és de 200 hores-- i van des de la repoblació forestal en finques com La Trapa, vigilància forestal des de les torres de l'Ibanat, col·laborar amb la Policia Local en la prevenció del 'botellón', repartir aliments en menjadors socials, cooperar en llocs d'atenció a majors o a dependents, o bé, la molt més coneguda neteja de façanes per tapar 'grafit'.

El perfil dels qui han de fer PBC sol correspondre a homes d'entre 16 i 18 anys d'edat, segons va exposar la directora general de Menors i Família, Xesca Vanrell, qui va aclarir que en aquests casos els jutges intenten que el menor "repari" el dany que han causat a la societat i, per aquest motiu, va considerar "important" que els magistrats disposin d'un ampli ventall d'entitats col·laboradores per assignar el servei en la qual consideri més adequada per a cada cas, d'acord amb la infracció.

MANQUEN D'EMPATIA

El principal problema que presenten els menors que són condemnats a fer aquest tipus de prestacions en benefici de la comunitat és que no tenen "capacitat d'empatia" amb terceres persones, o bé la tenen alterada, pel que no són conscients del sofriment dels altres, aspecte que es "corregeix progressivament" amb aquestes mesures socials, que sempre es corresponen amb condemnes judicials, va aclarir la consellera Santiago.

Cal assenyalar que, en aquests casos, el paper del Govern i de les administracions és vetllar pel compliment d'aquestes sentències. Per al que, en primer lloc, la Direcció General de Menors estudia el perfil del menor afectat, i té en compte el tipus de falta o delicte que ha comès, abans de busca la millor opció de prestació entre els serveis que col·laboren.

Les PBC són una de les 10 possibilitats que tenen a la seva disposició els jutges a Espanya per condemnar a un menor, que abracen des de l'amonestació fins a l'internament en centres --en És Pinaret o És Fusteret, en el cas de les Balears-- i, segons l'experiència acumulada, l'actitud dels qui presten el servei "millora i, a més, no reincideixen", va apuntar Xesca Vanrell.