Qüestionen que Florit encarregués un informe sobre com es van investigar als periodistes

PALMA DE MALLORCA, 22 Mar. (EUROPA PRESS) -

La representació legal dels periodistes d'Europa Press i 'Diario de Mallorca' ha contestat a la petició de la Fiscalia d'arxivar la querella contra el jutge Miguel Florit, en un nou escrit d'allegacions en el qual, entre altres aspectes, qüestiona que el magistrat encarregués al febrer a la Policia un informe sobre com es va dur a terme a la investigació de la pea que ell mateix instrueix.

La querella es va presentar per la confiscació de mbils i ordinadors de dos redactors que cobreixen el 'cas Cursach' i posteriorment es va ampliar per incloure les ordres dictades per Florit per estudiar les seves trucades i el posicionament dels seus telfons. Els periodistes consideren que les actuacions dictades per Florit, amb l'aval del fiscal Anticorrupció Juan Carrau, suposen presumptes delictes de prevaricació, intercepció illegal de les comunicacions i vulneració del secret professional periodístic, entre d'altres.

L'última petició d'arxiu per part del fiscal cap de Balears, Bartomeu Barceló, es recolzava en gran part en aquest ofici de la Policia Judicial, que va ser aportat al Jutjat d'Instrucció número 12 el passat 27 de febrer, després d'una petició de Florit formulada el 15 de febrer.

A l'escrit, els advocats dels periodistes argumenten que "grinyola enormement" que "als pocs dies" que el Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB) rebutgés arxivar la querella contra el magistrat, aquest decidís demanar aquest informe a la Policia Judicial. El TSJIB va desestimar la petició de sobresement el 8 de febrer, en una resolució en la qual també va admetre l'ampliació de la querella que incloa el fiscal Anticorrupció Juan Carrau.

En aquest sentit, la representació dels periodistes considera que l'objecte d'aquest informe "sembla guardar més relació" amb la querella contra Florit que amb les diligncies del Jutjat en les quals ell és l'instructor.

Per aquest motiu, la defensa dels mitjans de comunicació querellants manifesta la seva "estranyesa" davant "la prpia existncia i origen" d'aquest ofici policial, ja que no es va aportar al Jutjat "de forma espontnia" per part de la Policia. A més, l'escrit afegeix que "sorprn" que la Fiscalia "pretengui utilitzar" l'ofici "per aconseguir l'arxiu immediat" de la querella.

Igualment, la defensa dels mitjans ressalta que Florit va anullar l'acte de confiscació "diversos dies després que s'admetés a trmit la querella", que va tenir una "gran repercussió meditica" pel que "sens dubte" el jutge tenia ja "ple coneixement" d'aix. Així, entenen que l'acte anullant la confiscació "no és una altra cosa que un intent de rectificar la seva actuació".

A l'escrit, la defensa dels periodistes també reitera que la confiscació dels mbils i les ordres per recaptar dades telefniques dels redactors suposen una vulneració del secret professional periodístic, alguna cosa que consideren "obvi". Argumenten que si les fonts periodístiques percebessin que qualsevol document facilitat a un periodista o qualsevol contacte amb el mateix "pogués quedar al descobert en una investigació", malgrat existir el secret professional, aix tindria un efecte dissuasori "i el dret a comunicar o rebre lliurement informació vera per qualsevol mitj de difusió es veuria seriosament afectat".

L'OFICI DE LA POLICIA

L'informe sollicitat per Florit a la Policia Judicial sosté que els llistats de trucades de periodistes eren "vitals" per investigar la revelació de secrets, i informa que no es va arribar a realitzar l'estudi dels mbils i dispositius intervinguts perqu el Jutjat va ordenar retornar-los "abans de la realització de qualsevol tipus de diligncia".

Els agents van considerar que demanar primer les dades telefniques dels redactors, en lloc del dels funcionaris potencialment sospitosos, era una mesura "adequada i més proporcional". Van estimar necessari obtenir els llistats de trucades dels redactors per poder descartar tots els possibles filtradors amb els quals els redactors haguessin tingut contacte.

L'ofici també assenyala que la geolocalització només va ser utilitzada "per comprovar si algun dels investigats i els periodistes havien contactat", és a dir, "que els sospitosos haguessin estat a la seu dels diaris o els periodistes als domicilis o oficines" dels investigats.

Cal recordar que, el desembre passat, tres policies i una secretria judicial es van presentar en la seu d'Europa Press a Balears amb una ordre judicial i van confiscar del mbil de la periodista Blanca Pou i altres dispositius. Aquell matí també van requisar el mbil al periodista de 'Diario de Mallorca' José Francisco Mestre, als Jutjats.

Tant els redactors com els mitjans de comunicació afectats van presentar una querella contra Florit, que va ser admesa a trmit. Posteriorment, el jutge va anullar l'acte de requisa, deu dies després de signar-lo. Posteriorment, la documentació aportada al TSJIB va revelar que el jutge havia ordenat en diverses ocasions rastrejar els telfons mbils de periodistes i redaccions de mitjans de comunicació.