El TC inadmet el recurs d'Urdangarin per mancar d'especial transcendència constitucional

EUROPA PRESS - Archivo

   MADRID, 13 Mar. (EUROPA PRESS) -

   El Tribunal Constitucional (TC) ha inadms el recurs d'empara que va presentar el passat mes de novembre l'exduc de Palma Iñaki Urdangarin contra la condemna a cinc anys i deu mesos de presó que li va imposar el Tribunal Suprem pel cas Nóos.

   El Tribunal assenyala que el recurs no té prou transcendncia constitucional per ser adms segons estableix l'article 50.1 b) de la llei orgnica del Tribunal Constitucional, han informat fonts de l'rgan de garanties.

   El marit de la infanta Cristina de Borbó sollicitava que es declaressin vulnerats els drets a la presumpció d'innocncia (article 24.2 de la Constitució), a la tutela judicial efectiva (article 24.1) i a la llibertat personal (article 17.1). Reclama així, que es declarin nulles les sentncies tant de l'Audincia balear i del Suprem especialment pel que fa a la condemna per malversació de cabals públics.

   La pena se li va imposar com a responsable de delictes de prevaricació continuada i malversació (tots dos en concurs), trfic d'influncies, frau a l'Administració i dos delictes fiscals, per Urdangarin demanava que se li anullés només respecte a la malversació.

VA DEMANAR SORTIR DE LA PRESÓ SI S'ENTRAVA EN EL FONS

   En el seu recurs, Urdangarin sollicitava a més que se suspengués l'execució de la seva pena, i ser per tant excarcerat, en el cas que el recurs fos adms i s'entrés en el fons de l'assumpte, la qual cosa finalment no ocorrer. Urdangarin es troba complint a la presó de dones de Brieva (vila) des del passat 18 de juny.

   En la seva petició d'empar, la defensa d'Urdangarin assenyalava que la sentncia condemnatria "no fa referncia a cap fet concret" realitzat o desplegat per Urdangarin que expliciti o justifiqui la condemna per aquest delicte.

   Afegia que aquesta resolució, "entremesclant fets declarats provats amb fonaments jurídics i viceversa", incideix que Urdangarin va tenir una influncia decisiva prevalent-se d'aquesta íntima relació d'amistat i del seu posicionament institucional, sense que segons aquesta part "en cap passatge de la sentncia, ni de les actuacions, es concreti intervenció personal alguna mínimament explicitada" d'aquesta conducta d''influncia prevalent' requerida per ser condemnat per malversació.

   Tampoc es detallava segons la defensa com i amb quins actes concrets va desenvolupar Urdangarin tal conducta de prevalena en el tipus penal que permet la seva qualificació com a cooperador necessari en la malversació. "La Sala descriu conclusions, no concreta ni relaciona fets o actes de l'acusat que, en un esdevenir lgic-deductiu, explicarien aquelles", afegeix el recurs.