Alberto Arce guanya la XVIII edició del Premi de Poesia César Simón de la Universitat de València

PABLO LORENZANA

   VALNCIA, 23 Dic. (EUROPA PRESS) -

   Alberto Arce, amb el poemari 'El caos que nos amarra', ha guanyat la XVIII edició del Premi de Poesia César Simón convocat per la Universitat de Valncia (UV). Aquesta edició ha destacat per la quantitat d'obres presentades: un total de 151 poemaris.

   Els membres del jurat, compost per Purificació Mascarell, Sandro Luna i Xelo Candel Vila, com a secretria, van resoldre per unanimitat concedir el XVIII Premi de Poesia César Simón a l'obra d'Alberto Arce "atenent la coherncia del conjunt de poemes i la crrega d'indagació emocional que, en cap moment, eludeix bussejar en les aigües de l'íntim i el personal". "En 'El caos que nos amarra' hi ha veritat potica i ressona en el ress trgic de l'hum", asseguren.

   Alberto Arce és un poeta i periodista asturi graduat en Llengua Espanyola i Literatura per la Universitat d'Oviedo. Compagina la creació literria amb el periodisme com a redactor en la secció local d'Oviedo del diari asturi El Comercio.

   La seua trajectria literria est profundament marcada pels poetes de la segona mitat del segle XX i les veus de la poesia més compromesa. En 2016 va publicar el seu primer poemari, 'La suite de las golondrinas', i l'any 2017 va publicar 'Enjambre'.

   Des d'aquest moment, participa en antologies potiques com 'Oviedo, libro abierto' (Trea, 2017); 'Vive la voz' (Círculo Cultural de Valdediós, 2018) o 'Casa Sellada' (Más Madera, 2020). Arce també ha collaborat en diferents revistes de creació literria com Maremágnum i Anáfora.

   El Vicerectorat de Cultura i Esport, a través de l'Aula de Poesia, convoca aquest guardó a la fi de premiar en el millor llibre de poemes, promovent la creació potica en espanyol i la divulgació de les obres en el context universitari i en la societat en general.

   César Simón va ser un poeta nascut a Valncia en 1932. Es va doctorar en Filosofia i Lletres amb una tesi sobre Juan Gil-Albert i va ser director de l'Institut Lluís Vives de Benetússer, treball que va compaginar durant un temps amb la docncia al Departament de Teoria dels Llenguatges a la Universitat de Valncia. Encara que cronolgicament pertany a l'anomenada 'segona generació de postguerra', la seua poesia es desenvolupa a partir dels anys setanta arribant a obtindre en 1996 el Premi Loewe pel seu llibre Templo sin dioses.