Associació Víctimes de la Dana recorre al TSJCV i demana que no s'aplique l'aforament de Mazón

   VALÈNCIA, 23 Mar. (EUROPA PRESS) -

   L'Associació de Víctimes de la Dana 29 d'Octubre del 2024, representada per la lletrada Miriam Salmerón i presidida per Mariló Gradolí, ha presentat un recurs de súplica davant del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) i ha demanat la no aplicació de l'aforament a l'expresident de la Generalitat Carlos Mazón.

   Així ho ha assenyalat en un comunicat després de la interlocutòria de la passada setmana de l'alt tribunal valencià en el qual la Sala civil i Penal va rebutjar per unanimitat investigar-li per la seua actuació durant la dana del 29 d'octubre del 2024 que va deixar 230 víctimes mortals en la província de València al no veure delicte, ja que no tenia "haver d'i obligació" específica per a garantir la seguretat dels ciutadans --segons la llei-- ni s'ha demostrat que participara en l'Es-Alert.

    Els cinc magistrats que integren l'òrgan judicial van descartar en una interlocutòria declarar la seua competència per a obrir una causa penal contra Mazón i basen la seua decisió principalment que l'expresident no ostentava la posició de garant d'un deure o obligació específics que exigix per a ser perseguit, entre altres requisits, el delicte d'homicidi per imprudència en la seua modalitat de comissió per omissió

   L'associació de víctimes ha recorregut en súplica esta interlocutòria en un escrit en el qual no qüestiona que, amb caràcter general, el TSJCV siga l'òrgan competent per a investigar a diputats autonòmics. "El que s'impugna és l'aplicació automàtica de l'aforament en este cas concret, sense una anàlisi rigorosa de la seua finalitat ni de les circumstàncies en les quals es van produir els fets", assenyala l'entitat en un comunicat.

   En esta línia, l'associació sosté que l'aforament és "una excepció al principi del jutge predeterminat per la llei" i que, com a tal, ha d'interpretar-se "de forma restrictiva". "Esta prerrogativa només té sentit quan protegix la funció parlamentària, no quan es convertix en un mecanisme de protecció personal", exposa.

    En este cas, subratlla que els fets investigats estan "directament relacionats" amb la gestió de l'emergència del 29 d'octubre del 2024, quan Carlos Mazón exercia com president de la Generalitat, i no amb la seua actual condició de diputat. Per això, el recurs considera que no existix "justificació jurídica" per a aplicar l'aforament.

"ÚS INSTRUMENTAL"

   A més, l'escrit d'Associació de Víctimes de la Dana 29 d'Octubre del 2024 posa el focus en l'existència de "indicis d'un ús instrumental de la condició de diputat per a mantenir esta prerrogativa".

    En este sentit, es detalla l'absència d'activitat parlamentària "efectiva" de Mazón des de la seua dimissió, la seua falta d'assistència real als plens i la seua inactivitat en les votacions, "la qual cosa evidencia que la seua permanència en l'escó respon únicament a la voluntat d'eludir la investigació en el jutjat ordinari".

    El recurs advertix que acceptar esta aplicació automàtica de l'aforament "suposaria convertir una garantia processal en un privilegi, vulnerant el dret fonamental de les víctimes a la tutela judicial efectiva i al jutge predeterminat per la llei".

    Així mateix, s'assenyala que la interlocutòria del TSJCV entra a valorar aspectes propis del fons de l'assumpte, "excedint el moment processal actual, que ha de centrar-se exclusivament a determinar la competència". Des del punt de vista jurídic, el recurs es recolza en doctrina constitucional i en resolucions recents que insistixen que l'aforament "no pot aplicar-se de forma extensiva ni utilitzar-se com una opció a conveniència de l'investigat".

    Finalment, l'Associació de Víctimes de la Dana 29 d'Octubre del 2024 sol·licita al tribunal que realitze una "vertadera ponderació dels drets en joc": d'una banda, la prerrogativa de l'aforament, i per un altre, el dret de les víctimes al fet que els fets siguen investigats pel jutjat ordinari que ja instrueix la causa, el Jutjat d'Instrucció número 3 de Catarroja.

    L'objectiu és que la investigació continue en el jutjat predeterminat per la llei "i que es garantisca que totes les persones, també els qui han ostentat les màximes responsabilitats públiques, responguen en igualtat de condicions davant de la justícia", conclou.