VALNCIA, 11 Ene. (EUROPA PRESS) -
El president de l'AVA-Asaja, Cristóbal Aguado, ha assenyalat que 2022 ha sigut un any "negre" amb unes prdues de més 800 milions d'euros, un 25% més que l'exercici anterior, i ha mostrat la seua "preocupació" perqu 2023 segueix sent "horrible" perqu la Política Agrria Comunitria (PAC) és "l'enemic número u de l'agricultura valenciana".
Aguado, en roda de premsa per a donar a conéixer el seu Balan Agrari i Ramader de l'any 2022, ha explicat que el passat exercici ha sigut "terrible" per la pujada sense precedents dels costos de producció, els "greus minvaments" de les collites per l'anomalia climtica, l'entrada massiva i sense reciprocitat de les importacions de tercers pasos, la falta de solucions per a combatre les plagues i els danys rcord de les fauna salvatge i robatoris.
Així mateix, ha assenyalat que la PAC 2023-2027 és "la gran mentida" i demostra que Europa "no pensen en l'Agricultura i menys en la Mediterrnia". "Ens estan expulsant del camp", ha assenyalat Aguado, que ha enlletgit al ministre Luis Planas que haja incomplit la seua promesa que la futura PAC tindria un accent mediterrani.
Així, ha criticat que la PAC se sustenta "només en qüestions filosfiques", per "sense xafar la realitat del camp" i que imposa les mateixes obligacions als minifundis que a les grans extensions, la qual cosa és "inassumible" per al xicotet agricultor. En eixe sentit, s'ha referit a l'obligatorietat d'un quadern d'explotació digital i ha augurat que en dos anys es perdran 30.000 hectrees en l'agricultura valenciana. "S'obliga a tindre un assessor per a aplicar els tractaments contra les plagues i només l'assessor val més que la producció", ha assenyalat.
Per a evitar-ho, exigeix oficines d'extensió agrria que aconseguisquen a totes les poblacions i que conselleria contracte centenars de tcnics perqu les organitzacions agrries no poden fer front als enormes trmits burocrtics que ara s'exigeixen.
De la mateixa manera, ha assenyalat que el Pacte Verd Europeu "manca de justificació científica" i en prohibir tots els productes fitosanitaris en les denominades 'zones sensibles' --que a la Comunitat valenciana aconseguiran el 80% de la superfície agrria útil--
"portar al país al desastre". Així mateix, ha exigit complir amb les clusules espills i ha assenyalat que Europa els ha "enganyat" amb els acords de reciprocitat i que, per a, "no confien en absolut".
D'altra banda, ha destacat que la segona versió de la Llei de la cadena alimentria ha millorat l'anterior, per segueix sent "totalment insuficient" i que la Llei de contractes és "un pas avant".
Aguado considera "un error" l'esborrany del PORN d'Albufera, que tindr "greus conseqüncies i portar a enfrontaments"; demana que arriben les compensacions promeses per a millorar la rendibilitat dels productors de l'Horta de Valncia, i accions "clares" en la Llei d'estructures agrries que redusquen la parcellació.
MESA DE DILEG
Per tot a, ha assenyalat que la nostra agricultura no pot permetre's que es paralitzen les iniciatives per les prximes eleccions de maig i sobre aquest tema ha demanat que Govern i oposició se senten en una taula de dileg, al costat de totes les organitzacions agrries, per a dissenyar el futur del camp valenci en tots els aspectes que causen enfrontaments.
En eixe sentit, AVA traslladar a tots els partits un document amb les seues reivindicacions davant els comicis i els ha advertit que realitzaran un seguiment dels seus compromisos electorals i "si els incompleixen, ho direm públicament".
Així mateix, ha mostrat la seua preocupació perqu "el clima polític haja arribat a la radicalitat que est arribant" i que "no hi haja dileg ni consens" i ha advertit contra la inestabilitat".
Aguado s'ha mostrat "segur" que si el PSPV "haguera governat en solitari la pau social seria 50 vegades major" i sobre aquest tema ha apuntat que els socialistes es van presentar en el primer Botnic amb un programa agrari "estupend, per no ha pogut complir quasi res" i s'ha preguntat "qu passa". "El que passa és l'enfrontament continu", ha assenyalat Aguado, que ha recalcat que les solucions "no passen pels radicalismes, sinó pel que és la majoria de la societat que és moderada".