El BOE publica el calendari laboral de 2024: hi haurà 12 festius nacionals, 9 comuns a tota Espanya

Europa Press - Archivo

   MADRID, 27 Oct. (EUROPA PRESS) -

   El calendari laboral de 2024 arreplega un total de 12 dies festius nacionals, dels quals 9 se celebraran de forma conjunta en tota Espanya, el mateix número que enguany, segons una resolució de la Direcció general de Treball publicada aquest divendres al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

   En concret, el 2024 seran festa en tota Espanya el dilluns 1 de gener (Any Nou), el dissabte 6 de gener (Epifania del Senyor), el divendres 29 de mar (Divendres Sant), el dimecres 1 de Maig (Festa del Treball), el dijous 15 d'agost (Asunción de la Verge), el dissabte 12 d'octubre (Festa Nacional d'Espanya), el divendres 1 de novembre (Tots els Sants), el divendres 6 de desembre (Dia de la Constitució Espanyola) i el dimecres 25 de desembre (Natividad del Senyor).

   Existeixen altres festius comuns que les comunitats autnomes poden desplaar un altre dia. Així ha ocorregut amb el dijous 28 de mar (Dijous Sant), que ser festiu en tota Espanya menys en Comunitat Valenciana i Catalunya, per no amb el divendres 6 de gener, el dia de Reyes, que totes les comunitats han decidit mantindre.

   Entre les facultats reconegudes a les comunitats autnomes es troba també la possibilitat de substituir el descans del dilluns següent a les festes nacionals que coincideixen en diumenge per la incorporació d'unes altres que els siguen tradicionals, així com l'opciónde celebrar San José (19 de mar) o Santiago Apstol (25 de juliol) en el seu corresponent territori.

   Així, el 9 de desembre (dilluns següent a la Inmaculada Concepción) ser festa a Andalusia, Aragó, Astúries, Castella i Lleó, Extremadura, Múrcia i Melilla; el dijous 25 de juliol (Santiago Apstol) només ser festiu a Cantbria, Galícia, Madrid, Navarra i País Basc, i el dimarts 19 de mar (San José) només ser festa a Múrcia i Comunitat Valenciana.

   La relació de nou festivitats comunes a tot el país en 2024 és la següent:

   -1 de gener: Any Nou (dilluns)

   -6 de gener: Epifania del Senyor (dissabte).

   -29 de mar: Divendres Sant (divendres).

   -1 de maig: Dia del Treball (dimecres).

   -15 d'agost: Asunción de la Verge (dijous).

   -12 d'octubre: Festa Nacional d'Espanya (dissabte).

   -1 de novembre: Tots els Sants (divendres).

   -6 de desembre: Dia de la Constitució Espanyola (divendres).

   -25 de desembre: Natividad del Senyor (dimecres).

   Als dies festius nacionals sempre cal sumar dos festius autonmics i dos locals, fins a sumar un total de 16 dies festius a l'any.

UN ANY AMB DIVERSOS CAPS DE SETMANA LLARGS

   La celebració de diverses festes en dilluns o divendres, pegats per tant al dissabte i el diumenge, permetr explicar el prxim any amb alguns caps de setmana més llargs de l'habitual en el conjunt d'Espanya. Així succeeix amb el dilluns 1 de gener, el divendres 1 de novembre i el divendres 6 de desembre.

   En les comunitats que han optat per celebrar el Dijous Sant (28 de mar), que són quasi totes, hi haur un pont de quatre dies, i en cinc comunitats (Balears, Cantbria, Navarra, País Basc i La Rioja) aquest pont ser de cinc dies posat que han decidit donar també com a festiu el dilluns de Pasqua (1 d'abril) .

   A més, quellos treballadors que puguen permetre's agafar algun dia lliure, podrien allargar el cap de setmana per la celebració de l'Asunción de la Verge (15 d'agost) en dijous.

   En la resolució del BOE es precisa que a Catalunya i Comunitat Valenciana s'ha establit, a més de les 12 festius nacionals retributs i no recuperables, un festiu retribut recuperable, la qual cosa significa que si els treballadors gaudeixen d'eixa festa addicional, hauran de recuperar les hores no treballades.

   En el cas de la Comunitat Valenciana, el festiu retribut recuperable s'ha fixat per al dilluns 24 de juny (Sant Joan), mentre que Catalunya haur d'escollir entre el 6 de gener, l'1 d'abril, el 24 de juny i el 26 de desembre (Sant Esteban).