'Camacuc' celebra 40 anys "resistint i fent riure" amb la publicació d'una biografia d'Estellés

   VALNCIA, 14 May. (EUROPA PRESS) -

   La revista 'Camacuc' compleix 40 anys i ho fa amb diverses activitats per a agrair als lectors la seua "lleialtat" i celebrar la trajectria d'una publicació que, com diu el seu creador, Joan Escriv, "fa riure i pica l'ull al poder".

   Amb motiu de l'aniversari, 'Camacuc' publicar dos noves histries: la del pirata Dragut, en collaboració amb l'Ajuntament de Cullera, i una biografia d'Estellés en la qual han participat diversos ajuntaments.

   "Són temps durs, és cert, per 'Camacuc' acaba de rebre el premi Martí Gasull per la seua tasca en defensa de la llengua i a, com diu Joan Escriv, ens dona energia per a continuar fent all que millor sabem fer: editar la revista peridicament per a gaudi dels lectors i les lectores", expressa la publicació en un comunicat.

   'Camacuc' compleix quatre dcades "fent front a un nou temps, que sembla molt vell, amb la fora dels nous subscriptors que en els últims mesos han crescut de manera important".

   A més d'un logo de la illustradora Cristina Durán, la revista ha celebrat les seues quatre dcades d'histria amb la seua presncia en les primeres jornades de Cmic Infantil de Valncia i una exposició en el Saló del Cmic, junt amb la celebració d'una festa aquest cap de setmana en el festival Feretes de Catarroja.

   Respecte a la seua histria, 'Camacuc' recorda el seu naixement en 1984 en un temps de "transformació sense precedents" després de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia i la Llei d'Ús i Ensenyament del Valncia que "per fi, dignificava la llengua": "Al carrer, l'alegria i l'esperit reivindicatiu havien substitut la por i a les aules una nova onada de professorat comenava a canviar el món".

   La publicació va sorgir grcies a la iniciativa d'un grup de professionals de l'ensenyament, entre ells Joan Escriv, que es van trobar amb un marc legal que possibilitava l'aprenentatge en valenci per "amb una falta de recursos que ho dificultava molt". "Decidim crear una revista diferent, que fera riure les xiquetes i els xiquets i que es poguera treballar en l'aula, a més de, per descomptat, promoure a les autores i autors valencians que estaven molt necessitats", explica Escriv.

    En el número 0 de 'Camacuc', una girafa donava la benvinguda als xiquets valencians amb un objectiu "clar i ferm": entretindre'ls i formar-los en la seua llengua. "Durant els primers anys, la revista era un recurs molt utilitzat en les aules. Les histries originals i els continguts acadmics explicats d'una manera divertida, van connectar amb les xiquetes i els xiquets i amb el professorat que agraa tenir recursos diferents en valenci", recorda el seu creador.

   Després d'uns anys en els quals van arribar a tindre 2.000 subscriptors i en els quals van comptar amb el suport de les institucions, "el 1995 comencen els problemes": "L'arribada del PP d'Eduardo Zaplana a la Generalitat i l'aniquilació del model de promoció i foment de la llengua i la cultura valencianes van provocar una crisi molt important en el món editorial valenci, i 'Camacuc' no es va eixir".

   Malgrat mantindre els subscriptors, 'Camacuc' va haver de reduir el nombre de pgines, de 48 a 32, i va passar d'imprimir en color a blanc i negre. "Serien uns anys durs, per també ens van passar coses boniques, com el naixement d''Era Garbra', una versió de la revista per a la Vall d'Aran escrita en arans, que es va editar durant 15 anys i que va contribuir a la supervivncia de 'Camacuc'", relata Escriv.

   El 2015, el Botnic arriba al govern de la Generalitat i "de nou s'engeguen polítiques de promoció de la cultura valenciana i la llengua", amb el que 'Camacuc' "a poc a poc, comena a fer-se notar en algunes biblioteques públiques".

    Al llarg d'aquests anys, alguns autors han canviat i la revista ha anat adaptant-se als nous temps, amb noves illustradores i projectes com els llibres 'Feminismes' i 'Totes i tots contra l'assetjament' i colleccions de cmic d'autor, al mateix temps que conserva l'esperit didctic original amb la 'Barraqueta de la cincia', els passatemps, el conte, la secció d'ecologia i autors com Rafa Reinoso, últim representant de la denominada Escola Valenciana del Cmic.