VALÈNCIA, 5 Abr. (EUROPA PRESS) -
Capella de Ministrers retrà homenatge al poeta de Burjassot Vicent Andrés Estellés, per la celebració del centenari del seu naixement, amb el disc 'Cants de la terra, els orígens i la identitat', un treball que inclou temes tradicionals de diversos municipis d'Alacant, Castelló i València.
L'àlbum, que veurà la llum el 2025 i s'ha gravat en l'ermita de Sant Sebastià de Requena, celebra la interculturalitat i ofereix una mostra del patrimoni musical valencià vinculat als seus orígens "des del rigor i l'òptica de la música antiga", segons ha informat l'agrupació musical en un comunicat.
Aquest serà el segon disc que Capella de Ministrers, dirigit per Carles Magraner, dedica a les músiques tradicionals després de 'Arrels', publicat el 2018 amb versos dels poetes valencians Vicent Andrés Estellés, Marc Granell, Jaume Pérez Muntaner, Begonya Pou i Isabel Robles i junt amb "rellevants músics i artistes", ha precisat la formació musical.
Amb 'Cants de la terra, els orígens i la identitat' aquest grup homenatjarà a Vicent Andrés Estellés (Burjassot 1924- València 1993) després d'un any el que s'ha commemorat el centenari del naixement del poeta.
La portada d'aquest nou disc serà de Manuel Boix, "un prestigiós artista de talla internacional en l'àmbit de la pintura, escultura, obra gràfica i il·lustració" que ha va ser "reconegut amb el Premi Nacional d'Arts Plàstiques el 1980".
"La música popular valenciana, amb les seues melodies, danses, romanços i instruments, ha tingut un impacte social significatiu, sent un model de la diversitat cultural i una eina per a la cohesió que ha generat un sentiment de pertinença i orgull", ha exposat Capella de Ministrers.
A través del seu nou treball, aquesta agrupació s'endinsarà, "des d'una interpretació històrica, en el món dels cants del poble, romanços, històries cantades, danses populars i unes altres que han format part de la història recent, tant des de la perspectiva culta com la popular".
Les peces d'aquest àlbum "també exploren els camins secrets de la transmissió musical en una època on l'oralitat i l'escriptura encara no havien separat els seus camins durant diversos segles", ha agregat la formació, que ha considerat que "la preservació d'aquestes tradicions fomenta la solidaritat i el sentit d'identitat, celebrant la història i les tradicions dels pobles".
El treball arreplegarà temes tradicionals de diversos municipis de la Comunitat Valenciana com Altea, Aigües de Busot, Callosa d'en Sarrià, Cocentaina, Gorga, Morella, Sogorb, la Todolella, Vilanova d'Alcolea, L'Alcúdia, Algemesí o València.
La proposta finalitzarà amb 'La Muixeranga', "una peça anònima i emblemàtica que és una dansa a la Mare de Déu de la Salut --Verge de la Salut--, festivitat d'Algemesí declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2011 i l'origen de la qual es remunta al segle XIII", ha precisat Capella de Ministrers.
OBRES INÈDITES
El disc recupera obres inèdites i inclou també el tema 'Bolero de L'Alcúdia' sobre un text d'Estellés, i 'El blanc fillet (Mareta)' sobre un text de Bernat Artola de la compositora castellonenca Matilde Salvador (1918-2007), "un gran referent musical, autora de la primera òpera valenciana en valencià, La filla del rei Barbut, i l'única dona que ha estrenat una òpera, Vinatea, en el Liceu de Barcelona (1974)".
"ENRIQUIR"
El director de Capella de Ministrers, Carles Magraner, ha manifestat que amb aquest nou treball vol "enriquir el ric patrimoni musical valencià des de la perspectiva històrica de la interpretació de la música antiga i amb la incorporació de temes inèdits gràcies a la labor d'investigadors com Vicent Torrent o Salvador Seguí i amb músiques moltes vegades anònimes i unes altres de grans compositors com és el cas de Matilde Salvador".
Per la seua banda, el musicólogo i periodista Josep Vicent Frechina ha indicat que "resulta francament il·lusionant que la Capella de Ministrers reincidisca en els camins oberts amb l'exitós projecte 'Arrels'". "Interpretar els repertoris tradicionals des de l'òptica de la música antiga reconcilia dos mons que haurien de dialogar amb més assiduïtat", ha afirmat.
"Es tracta, al cap i a la fi, de dues branques d'un mateix arbre: músiques que han travessat el temps i il·luminen el present amb una llum antiga i necessària, que nodreixen la identitat individual i col·lectiva en aquests temps incerts i que ens reafirmen com els éssers històrics que som", ha agregat aquest expert.
MÚSICS I OBRA D'ESTELLÉS
Per al repertori, Magraner (violes) ha comptat amb la cantant Laia Blasco i els intèrprets David Antich (flautes), Juan Perfecte Osca (violón), Eduard Navarro (cornamusa, chirimía, bandúrria, oud i duduk), Robert Cases (arpa, guitarra i tiorba), i Miguel Ángel Orero (percussions).
L'obra d'Estellés està vinculada "amb prestigiosos músics i cantants de la denominada Nova Cançó amb els membres de la qual va participar en nombrosos concerts i recitals conjunts", ha ressaltat Capella de Ministrers.
Així, ha recordat que poemes seus van ser musicats per Ovidi Montllor, Al Tall, Maria del Mar Bonet, Remigi Palmero, Lluís Miquel, Celdoni Fonoll, Santi Arisa, Miquel Gil, Paco Muñoz, Carles Barranco, Rafa Xambó i Josep Blay, entre altres. Entre els temes que aborda en els seus textos estan la mort, l'amor i l'erotisme, l'opressió política, la censura, la fam, la guerra, la por, la infantesa i la quotidianitat.
