Capella de Ministrers homenatja a Vicent Andrés Estellés amb un disc de temes tradicionals valencians

   VALNCIA, 5 Abr. (EUROPA PRESS) -

   Capella de Ministrers retr homenatge al poeta de Burjassot Vicent Andrés Estellés, per la celebració del centenari del seu naixement, amb el disc 'Cants de la terra, els orígens i la identitat', un treball que inclou temes tradicionals de diversos municipis d'Alacant, Castelló i Valncia.

    L'lbum, que veur la llum el 2025 i s'ha gravat en l'ermita de Sant Sebasti de Requena, celebra la interculturalitat i ofereix una mostra del patrimoni musical valenci vinculat als seus orígens "des del rigor i l'ptica de la música antiga", segons ha informat l'agrupació musical en un comunicat.

    Aquest ser el segon disc que Capella de Ministrers, dirigit per Carles Magraner, dedica a les músiques tradicionals després de 'Arrels', publicat el 2018 amb versos dels poetes valencians Vicent Andrés Estellés, Marc Granell, Jaume Pérez Muntaner, Begonya Pou i Isabel Robles i junt amb "rellevants músics i artistes", ha precisat la formació musical.

    Amb 'Cants de la terra, els orígens i la identitat' aquest grup homenatjar a Vicent Andrés Estellés (Burjassot 1924- Valncia 1993) després d'un any el que s'ha commemorat el centenari del naixement del poeta.

    La portada d'aquest nou disc ser de Manuel Boix, "un prestigiós artista de talla internacional en l'mbit de la pintura, escultura, obra grfica i illustració" que ha va ser "reconegut amb el Premi Nacional d'Arts Plstiques el 1980".

   "La música popular valenciana, amb les seues melodies, danses, romanos i instruments, ha tingut un impacte social significatiu, sent un model de la diversitat cultural i una eina per a la cohesió que ha generat un sentiment de pertinena i orgull", ha exposat Capella de Ministrers.

    A través del seu nou treball, aquesta agrupació s'endinsar, "des d'una interpretació histrica, en el món dels cants del poble, romanos, histries cantades, danses populars i unes altres que han format part de la histria recent, tant des de la perspectiva culta com la popular".

   Les peces d'aquest lbum "també exploren els camins secrets de la transmissió musical en una poca on l'oralitat i l'escriptura encara no havien separat els seus camins durant diversos segles", ha agregat la formació, que ha considerat que "la preservació d'aquestes tradicions fomenta la solidaritat i el sentit d'identitat, celebrant la histria i les tradicions dels pobles".

   El treball arreplegar temes tradicionals de diversos municipis de la Comunitat Valenciana com Altea, Aigües de Busot, Callosa d'en Sarri, Cocentaina, Gorga, Morella, Sogorb, la Todolella, Vilanova d'Alcolea, L'Alcúdia, Algemesí o Valncia.

    La proposta finalitzar amb 'La Muixeranga', "una pea annima i emblemtica que és una dansa a la Mare de Déu de la Salut --Verge de la Salut--, festivitat d'Algemesí declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2011 i l'origen de la qual es remunta al segle XIII", ha precisat Capella de Ministrers.

OBRES INDITES

   El disc recupera obres indites i inclou també el tema 'Bolero de L'Alcúdia' sobre un text d'Estellés, i 'El blanc fillet (Mareta)' sobre un text de Bernat Artola de la compositora castellonenca Matilde Salvador (1918-2007), "un gran referent musical, autora de la primera pera valenciana en valenci, La filla del rei Barbut, i l'única dona que ha estrenat una pera, Vinatea, en el Liceu de Barcelona (1974)".

"ENRIQUIR"

   El director de Capella de Ministrers, Carles Magraner, ha manifestat que amb aquest nou treball vol "enriquir el ric patrimoni musical valenci des de la perspectiva histrica de la interpretació de la música antiga i amb la incorporació de temes indits grcies a la labor d'investigadors com Vicent Torrent o Salvador Seguí i amb músiques moltes vegades annimes i unes altres de grans compositors com és el cas de Matilde Salvador".

   Per la seua banda, el musicólogo i periodista Josep Vicent Frechina ha indicat que "resulta francament illusionant que la Capella de Ministrers reincidisca en els camins oberts amb l'exitós projecte 'Arrels'". "Interpretar els repertoris tradicionals des de l'ptica de la música antiga reconcilia dos mons que haurien de dialogar amb més assidutat", ha afirmat.

   "Es tracta, al cap i a la fi, de dues branques d'un mateix arbre: músiques que han travessat el temps i illuminen el present amb una llum antiga i necessria, que nodreixen la identitat individual i collectiva en aquests temps incerts i que ens reafirmen com els éssers histrics que som", ha agregat aquest expert.

MÚSICS I OBRA D'ESTELLÉS

   Per al repertori, Magraner (violes) ha comptat amb la cantant Laia Blasco i els intrprets David Antich (flautes), Juan Perfecte Osca (violón), Eduard Navarro (cornamusa, chirimía, bandúrria, oud i duduk), Robert Cases (arpa, guitarra i tiorba), i Miguel Ángel Orero (percussions).

    L'obra d'Estellés est vinculada "amb prestigiosos músics i cantants de la denominada Nova Canó amb els membres de la qual va participar en nombrosos concerts i recitals conjunts", ha ressaltat Capella de Ministrers.

    Així, ha recordat que poemes seus van ser musicats per Ovidi Montllor, Al Tall, Maria del Mar Bonet, Remigi Palmero, Lluís Miquel, Celdoni Fonoll, Santi Arisa, Miquel Gil, Paco Muñoz, Carles Barranco, Rafa Xambó i Josep Blay, entre altres. Entre els temes que aborda en els seus textos estan la mort, l'amor i l'erotisme, l'opressió política, la censura, la fam, la guerra, la por, la infantesa i la quotidianitat.