Col·lectiu de Lingüistes d'À Punt reclama la incorporació d'esta figura per a garantir "el bon ús de la llengua"

   VALÈNCIA, 30 Jun. (EUROPA PRESS) -

   El Col·lectiu de Lingüistes d'À Punt (CLÀP) ha exigit a la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana (CACVSA) que incorpore la figura del lingüista en la nova edició del llibre d'estil com a "professional encarregat d'assegurar la correcció lingüística, vetlar pel bon ús de la llengua, fer respectar la normativa i assessorar en les produccions" en esta matèria.

   Així mateix, en un comunicat, ha reclamat a la direcció d'À Punt, encapçalada per Francisco Aura, que "recule" en la seua decisió d'"eliminar l'obligatorietat de comptar amb un lingüista en les produccions externes". "Ho exigim com a valencians i valencianes, de la mateixa manera que exigim una radiotelevisió pública de qualitat i en valencià", ha argumentat.

   En este context, el Col·lectiu de Lingüistes ha lamentat que el "camí que ha començat" la nova direcció d'À Punt i el recent llibre d'estil caminen "cap a un empobriment absolut de la llengua, reduint-la a un únic registre col·loquial, diluint registres i varietats i, cosa que ens pare molt greu, convidant a prioritzar el castellà".

   Per tots estos motius, han sol·licitat una reunió "formal i urgent" amb la direcció d'À Punt amb el propòsit de "resoldre esta situació". En este context, han apel·lat als treballadors de la radiotelevisió pública "i a la societat valenciana en general" a sumar-se a esta "demanda i lluita" perquè la llengua que s'use en À Punt tinga "la qualitat que mereix un mitjà de comunicació digne que ens represente a tots els valencians i valencianes".

   El col·lectiu, després d'haver deixat passar "un temps" per a comprovar si la direcció de la CACVSA "reculava en la decisió de no comptar amb lingüistes per a les produccions externes", ha mostrat els seus "dubtes" que tinguen "intenció de rectificar la seua decisió en algun moment". De fet, ha advertit que a hores d'ara "només un nombre reduït de lingüistes està en actiu i és en produccions que ja estaven en marxa".

   Mentre, "en les produccions noves que figuren en la graella de televisió i radie no hi ha lingüistes homologats fent-se càrrec de les correccions ni de l'assessorament lingüístic". Sobre este tema, l'organització afirma desconèixer "qui s'ocupa de la correcció lingüística de les produccions" d'À Punt, però considera "evident que no està en mans dels professionals del sector que estem acreditats i formats per a fer-ho".

"FALTA DE TRANSPARÈNCIA I COMUNICACIÓ"

   En esta línia, el Col·lectiu de Lingüistes ha manifestat que li preocupa "seriosament" que des de la CACVSA "no s'hagen explicat de manera pública els canvis en À Punt respecte a la llengua i als lingüistes" i ha denunciat "falta de transparència i comunicació en una decisió tan important com és assegurar que un producte tinga la qualitat lingüística que els valencians i valencianes mereixem".

   "Sense la supervisió lingüística de la programació, l'ús de la llengua no és més que una caricatura grollera que no és pròpia d'una cadena que pretén ser el referent per a tots els valencians", ha advertit, al mateix temps que ha criticat que, en el nou llibre d'estil aprovat recentment, "en cap lloc s'esmenta la figura del lingüista, que és qui realment està preparat per a assegurar aquest equilibri que esmenten".

"EMPOBRIR LA NOSTRA LLENGUA"

   Sobre este manual, el col·lectiu observa "a grans trets" la intenció de "diluir de manera preocupant els registres formal i informal", amb "paraules que són col·loquialismes o que es consideren la segona opció en el diccionari i que passen a ser la primera opció d'ús sense miraments".

   Segons ha argumentat el Col·lectiu de Lingüistes d'À Punt, "de cap manera s'hauria d'usar el mateix registre en els informatius o els magazíns que en una sèrie de ficció de comèdia o una entrevista espontània pel carrer".

   Precisament per això, ha lamentat que esta nova edició del llibre d'estil, "lluny d'oferir una llengua de qualitat digna dels mitjans de comunicació públics valencians, denota una dubtosa voluntat d'empobrir la nostra llengua".

"ANIHILACIÓ DEL REGISTRE ESTÀNDARD"

   De fet, segons este col·lectiu, "darrere del llibre d'estil hi ha una voluntat política basada en l'anihilació del registre estàndard de la llengua, que reflectix l'ús i la dignificació de qualsevol llengua moderna i culta". Al seu juí, "s'intuïx clarament la pretensió de reduir el valencià a una llengua d'ús exclusivament col·loquial i familiar".

   A més, ha denunciat la incorporació del sistema dual en les pel·lícules i sèries doblegades, on el valencià "queda com a segona opció o ni tan sols està disponible en la web o s'emet només en castellà en la televisió", la qual cosa suposa "una invisibilización de la tasca que duen a terme des de traductors fins a actors, directors, tècnics de so i, en definitiva, tots els professionals dels estudis de doblatge, que no té res a envejar a les versions en castellà".