La combinació d'un clima extrem i vegetació propícia per a cremar va intensificar els incendis rècord del 2025 a Espanya

   MURCIA, 12 Ene. (EUROPA PRESS) -

   La combinació d'una meteorologia extrema i una vegetació propícia per a cremar s'erigix com la principal causa del rècord històric de superfície cremada durant els incendis registrats l'agost passat en el nord-oest de la Península.

   Esta zona, que representa un 2% de la Unió Europea, va concentrar només durant el mes d'agost més del 50% --unes 540.000 hectàrees-- de l'àrea total cremada en territori europeu entre gener i agost.

   Esta ha sigut una de les conclusions aconseguida per un equip internacional liderat pel Grup de Modelització Atmosfèrica Regional de la Universitat de Múrcia (UMU), i en el qual participen el Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE), centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat de València i la Generalitat Valenciana, la Missió Biològica de Galícia (MBG-CSIC) i l'Institut Mixt d'Investigació en Biodiversitat (IMIB, CSIC-Universitat d'Oviedo-Principat d'Astúries).

   Es tracta d'un grup multidisciplinari que ha analitzat de forma conjunta tant aspectes climàtics com a característiques de la vegetació de la regió incendiada.

   L'estudi, els resultats del qual s'han publicat en la revista Global Change Biology, subratlla que estos incendis no van ser un fenomen casual, sinó que es van desenvolupar coincidint amb una intensa ona de calor que es va allargar durant 16 dies en el sud-oest d'Europa, la qual cosa va afavorir l'aparició de condicions meteorològiques extremes propícies per a la propagació del foc.

   "Això es va reflectir en un augment de l'Índex Meteorològic de Perill d'Incendis, que va aconseguir el valor mensual més extrem registrat en el nord-oest de la península ibèrica en el període 1985-2025", ha assenyalat l'investigador de la Universitat de Múrcia, Marc Turc.

   No obstant això, el treball destaca que, si bé les condicions meteorològiques extremes són necessàries, no basten per a explicar la magnitud dels incendis, sinó que és necessari tenir en compte un altre factor clau, la vegetació afectada.

EL FOC I ELS DIFERENTS TIPUS DE VEGETACIÓ

   "L'estudi deixa clar que els incendis extrems depenen d'unes condicions meteorològiques extremes", ha explicat l'investigador del CSIC en el CIDE i coautor de l'article, Juli G. Pausas. "Però el tipus de vegetació també influïx en la propagació dels incendis: els matolls i pinedes es van cremar més que altres tipus de vegetació, en relació amb el disponible en la zona", ha assegurat.

   La investigadora Cristina Santín, de l'IMIB, ha afegit que, d'altra banda, "els boscos autòctons de roure, per exemple, es van cremar menys del que els tocaria si tota la vegetació cremara per igual".

   Santín ha comentat que "esta anàlisi no troba evidència que les zones protegides cremaren més que les no protegides, que és alguna cosa que es va repetir molt este estiu en els mitjans de comunicació".

   Perquè estius com el del 2025 no es repetisquen, els investigadors consideren fonamental passar d'una estratègia predominantment reactiva a una prevenció proactiva que reconega la resiliència davant dels incendis com una qüestió de seguretat nacional.

   "Perquè estius com el del 2025 seguisquen sent excepcionals i no es convertisquen en la nova norma, es necessita actuar en totes les dimensions del risc, perill, exposició i vulnerabilitat, mitjançant una mitigació i adaptació coordinades", ha conclòs Dominic Royé, investigador de la MBG-CSIC.