Els consellers valencià, manxec i murcià urgeixen un fons d'anivellació transitori i el gallec diu que el canvi de sistema ha de ser prioritari
VALÈNCIA, 8 May. (EUROPA PRESS) -
Els responsables d'Hisenda de la Comunitat Valenciana, Murcia, Castella-La Manxa i Galícia han reclamat aquest dimecres que la reforma del sistema de finançament autonòmic és "inajornable" perquè les comunitats puguen garantir amb "equitat" els serveis fonamentals i han insistit que s'aborde ja de forma consensuada entre totes les regions, si bé reconeixen les "diferències" de criteri.
Els consellers de les quatre comunitats han atès als mitjans abans de participar a València en la XI Jornada RIFDE sobre finançament autonòmic, que ha reunit a responsables polítics, acadèmics i investigadors d'institucions com Fedea, AIReF o l'Ivie. En concret, han intervingut la consellera valenciana d'Hisenda, Ruth Merino; el conseller d'Hisenda de la Xunta de Galícia, Mihuel Gorgos; el seu homòleg en la Regió de Múrcia, Luis Alberto Marín, i el titular d'Hisenda de Castella-la Manxa, Juan Alfonso Ruiz.
D'una banda, Ruth Merino ha reconegut la "diversitat d'opinions" sobre el model però ha destacat l'objectiu d'aconseguir "la igualtat entre tots els espanyols a l'hora de fer front a les seues necessitats bàsiques". Sobre les reivindicacions de la Comunitat, ha assenyalat que "el principal és que després de molts anys molt lluny de la mèdia de finançament s'han anat generant uns dèficits i un deute que llastra moltíssim", per la qual cosa s'ha d'abordar en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) i en la Conferència de Presidents, amb "treballs tècnics objectius fets per experts".
Merino ha subratllat que "l'important és posar-se a treballar" i que el Ministeri d'Hisenda "és qui té la batuta", mentre que cada comunitat ha de treballar "defensant les seues necessitats, però tots disposats a cedir, com la Comunitat Valenciana, perquè no es pot anar a màxims en un tema com aquest". "No pot perdre cap comunitat", ha afegit.
Així mateix, ha indicat que la Generalitat Valenciana "seguirà insistint" en el fons d'anivellació transitori mentre no s'aborde la reforma. Sobre si hi ha tensions de tresoreria a la Comunitat, Merino ha assenyalat que, per no actualitzar-se els lliuraments a compte, cada mes deixa de percebre prop de 90 milions d'euros, que se sumen al seu "dèficit crònic per la infrafinanciació", i "evidentment es produeixen tensions". Aquesta tensió "pot arribar" a afectar als pagaments de la Generalitat i no té "cap comunicació oficial" sobre alguna solució a aquesta situació.
CLM: "ÉS MÉS EL QUE ENS UNEIX QUE EL QUE ENS SEPARA"
Des de Castella-La Manxa, el conseller Juan Alfonso Ruiz ha remarcat que és "prioritari negociar un nou model" i que "és més el que ens uneix a les comunitats autònomes que el que ens separa". Ha defensat que es convoque una Conferència de Presidents per a abordar les reivindicacions de la seua comunitat i la reforma del model de finançament. Ha apostat per que siga un comitè d'experts independents qui, després de consultar amb les CCAA, faça una proposta que es debata en el CPFF.
Ruiz ha defensat la necessitat del fons transitori i ha indicat que Fedea ho xifra en 3.000 milions. També s'ha mostrat partidari de "procedir com més prompte millor a una reestructuració o condonació de deute" i ha defensat que ha de ser l'AIReF la que diferencie quina part es correspon a la infrafinanciación.
Així mateix, ha demanat que "les comunitats que no són de règim comú, com el País Basc i Navarra, aporten més en termes de solidaritat del que venen fent fins ara"; ha demanat un "repartiment equitatiu" entre els diners que gestiona l'Administració de l'Estat i les administracions autonòmiques i locals; "harmonització fiscal" i "revitalitzar" el Fons de Compensació Interterritorial.
En la mateixa línia, ha assenyalat que el president de Castella - La Manxa, Emiliano García-Page, ja va reclamar per carta al president del Govern, Pedro Sánchez, "fer efectiu el principi de lleialtat institucional, de tal manera que quan es prenguen decisions a nivell estatal que afecten als ingressos o a les despeses de les comunitats autònomes, vaja acompanyat del necessari finançament". També ha advocat per l'"harmonització fiscal" per a evitar la competència "deslleial".
Preguntat pels lliuraments a compte, ha assenyalat que la seua comunitat no té tensions financeres. "Jo no tinc pressa, però sé que abans del final d'any es va a solucionar", ha indicat.
MURCIA: "EL QUE FALTA ÉS VOLUNTAT POLÍTICA"
El titular d'Hisenda de Múrcia, Luis Alberto Marín, ha destacat que les quatre administracions han coincidit que la reforma del model és "inajornable" i ha d'"escometre's com més prompte millor" perquè "estem posant en joc la prestació de serveis públics fonamentals". Al seu judici, "la qual cosa mancada és voluntat política" per part del Govern central".
Com es tracta d'un treball "ardu" que "no es pot exigir que es realitze en el curt termini", ha advocat per engegar el fons transitori d'anivellació i ha demanat "afrontar d'una manera decisiva el tractament que se li va a donar al deute generat pel sistema de finançament". "Estem tots absolutament proactius i, per descomptat, des del principi de lleialtat institucional, desitjosos de poder asseure'ns amb el Govern per a escometre tant la reforma, punt primordial, com el tractament del deute generat pel sistema", ha assenyalat.
Marín ha apuntat que Murcia des del 2020 té "el deshonroso honor d'haver avançat a la Comunitat Valenciana" com la pitjor finançada i ha advertit que això "està generant importants tensions de tresoreria". S'ha mostrat "completament convençut que si el Govern ens ajunta a totes les comunitats autònomes aconseguirem reformar el sistema de finançament en un termini molt breu de temps", ha resolt.
GALÍCIA: "ELS SERVEIS NO ES PAGUEN AMB 'CORTICOLES'"
Des de Galícia, Miguel Gorgos ha avisat que "els serveis socials de dependència i de sanitat es paguen amb euros, no es paguen amb corticoles, i amb mil milions menys les comunitats autònomes hem hagut de fer miracles per a finançar aquests serveis", ha incidit.
Gorgos ha exposat que el sistema ha de reformar-se "sobre unes bases comunes, garantint la igualtat entre tots els espanyols", per al que "caldrà estudiar els diferents costos que ha de suportar cada comunitat autònoma". En aquest sentit, ha afirmat que "a cadascun ens preocupen unes variables de cost o unes altres, però algunes són més comuns com l'envelliment i la dispersió, la superfície, i ací és on hem de treballar".
"El que importa ara és que el que té capacitat per a fer-ho, que és el Govern d'Espanya, exercisca les seues funcions de govern i present una proposta concreta per a la seua discussió per part de les comunitats autònomes", ha indicat, abans d'assegurar que aquestes quatre comunitats debatran "amb lleialtat. També ha demanat que "es garantisca l'autonomia fiscal de les comunitats autònomes".
Preguntat per si des de Galícia recolzen el fons de transició, ha assenyalat que el que consideren "realment urgent és que es presente ja una proposta de model de finançament" i ha opinat que "es tarda el mateix temps a fer una cosa que l'altra". Sobre el deute el govern gallec coincideix que "totes les comunitats autònomes han d'eixir al mercat", "tractant equitativament també el deute de totes".
Sobre si defensa que s'atorgue més pes en el futur model a la dispersió i l'envelliment, ha dit que "cadascun té els seus interessos" i "això va a ser un joc en el qual tots anem a haver de cedir". "El que volem és arribar a un acord perquè milloren tots", ha conclòs.
