Conclou la restauració de la "icònica" i "rebel" escultura de bronze del Palleter

AYUNTAMIENTO DE VALNCIA

   VALNCIA, 3 Dic. (EUROPA PRESS) -

   La Delegació de Cultura de l'Ajuntament de Valncia ha concls la restauració de l'escultura de bronze del Palleter, erigida als peus de les Torres de Quart.

   Grcies a les labors dutes a terme per l'empresa Noema Restauradores, la "icnica" figura de bronze de Vicente Doménech "manté viu l'aspecte contra les tropes de Napoleó", destaca el consistori en un comunicat.

    La intervenció s'ha centrat, fonamentalment, en la restauració de la totalitat del bronze i pedra que conformen l'obra, amb l'objectiu de restituir la seua integritat i estabilitat, d'una banda, i aconseguir una ptima conservació i la recuperació de l'aspecte original del conjunt, d'altra.

   Els tcnics municipals havien detectat que el pal que sosté el Palleter a la m dreta estava clivellat i s'havia trencat el revestiment de planxa de bronze que el recobrix.

    A més, la pea escultrica presentava detritus d'aus en escultura i pedestal, a més de brutícia depositada a conseqüncia de l'acumulació de partícules ambientals, de les inclemncies del temps i de la contaminació del trnsit rodat.

   En el rostre de la figura, per exemple, s'havia detectat una coloració marró vermellosa deguda a xids de coure generats per la humitat ambiental de l'entorn.

   La rehabilitació de l'escultura ha consistit en la neteja de brutícia superficial, en l'eliminació de ptines inestables i en l'estabilització i protecció de la superfície amb la finalitat de detindre els processos corrosius. Així mateix s'ha dut a terme la restauració del pedestal de pedra. Tot aix per un import total de 15.826,80 euros.

   L'obra de l'escultor Emilio Calandín va ser erigida a petició de 110 ciutadans que en 1906 volien rememorar la figura de l'humil llaurador veí de Patraix i nascut a Paiporta, en vespres del centenari de la invasió napolenica. En 1966, la corporació municipal va prendre la decisió de derrocar uns locals que estaven al costat de les Torres de Quart i ampliar els jardins de Cervantes situats al carrer de Guillem de Castro.