El Congrés aprova definitivament la Llei Trans que permet lliure autodeterminació de gènere des dels 16 anys

   MADRID, 16 Feb. (EUROPA PRESS) -

   El Congrés ha aprovat definitivament aquest dijous la Llei Trans i de garantia dels drets LGTBI que permet que el collectiu puga realitzar un canvi de nom i sexe en el Registre Civil sense cap requisit, a partir dels 16 anys.

   L'entrada en vigor d'aquest text suposa la despatologització del collectiu, ja que elimina els requisits necessaris fins ara per a accedir a aquest procediment: Un diagnstic mdic que acredite una disfria de gnere i tractament hormonal durant, almenys, dos anys.

   Amb aquest nou text, bastar amb que se sollicite el canvi per escrit, sense necessitat de presentar proves ni testimonis. Aquesta decisió haur de ser ratificada tres mesos després i existeix un termini d'un mes per a la seua resolució. És a dir, durar uns quatre mesos.

   Per la seua banda, els d'entre 14 a 16 anys, podran modificar el seu nom i sexe en el Registre Civil per hauran d'estar acompanyats pels seus pares. I, en el cas que un menor no compte amb el consentiment d'aquest, es nomenar un defensor judicial per a resoldre el conflicte.

   De 12 a 14 anys també es pot modificar el gnere sempre que el menor tinga l'autorització d'un jutge, que examinar la seua maduresa; mentre que els menors de 12 anys no poden canviar la menció registral del sexe per sí el seu nom per a ajustar-lo al gnere amb el qual s'identifica.

GARANTEIX DRETS LGTBI

   Encara que els articles específics sobre les persones trans són els que han centrat el debat del text, aquesta llei també inclou altres mesures com l'accés a la reproducció assistida de les persones LGTBI, la filiació dels fills de parelles lesbianes sense que hagen d'estar casades, mesures de formació en diversitat per a assistents de persones majors o mesures en relació a l'educació i contra la discriminació del collectiu (laboral, social, oci).

   Aquesta norma també reconeix el sexili, que és l'abandó d'un poble o ciutat per part d'una persona del collectiu a causa de la discriminació o LGTBIfbia que pateix en el seu entorn en aquest lloc.

DISCREPNCIES ENTRE ELS SOCIS DEL GOVERN

   Aquest text impulsat pel Govern, ha sigut aprovat, finalment, amb un acord entre els dos socis, tot i que durant la seua tramitació a evidenciat les diferncies existents en aquest tema.

   Durant la primera fase de tramitació al Congrés, els socialistes van presentar esmenes al text per a endurir l'autodeterminació de gnere dels menors i també el procés de reversió d'una persona que s'haguera canviat el nom i el sexe en el Registre Civil. Aquestes propostes van ser rebutjades per la majoria de la Cambra en el debat en la Comissió d'Igualtat i el PSOE va decidir retirar-les i no portar-les a debat al Ple del Congrés, ni presentar-les de nou en el Senat.

   Una de les veus més crítiques amb la llei ha sigut l'ex-vicepresidenta del Govern, la socialista Carmen Calvo, que ha trencat la disciplina de vot del seu partit en totes les votacions sobre aquesta llei que s'han produt al Congrés. En lloc de donar suport al text s'ha abstingut. A més, una senadora socialista, Susanna Moll, també ha trencat la disciplina de vot, rebutjant la Llei a la Cambra alta.

CANVIS AL SENAT

   Precisament, el trmit que s'ha produt aquest dijous en el Congrés es deu al fet que la norma ha patit dos modificacions al seu pas pel Senat. S'han realitzat dos correccions tcniques per a modificar el terme "procediments" per "processos" i eliminar una menció a la "violncia intragnere" que romania en un dels seus articles, quan en la resta de la llei s'havia eliminat després del primer trmit al Congrés.

   El suport majoritari a aquests canvis ha suposat l'aprovació definitiva de la norma que ha sigut celebrada en l'hemicicle amb els aplaudiments dels partits que l'han defensat dirigits als representants d'organitzacions LGTBI que han presenciat el debat des de la tribuna. Alguns d'ells han desplegat banderes trans.

UN DEBAT "CARREGAT DE MENTIDES I TRANSFBIA"

   Durant la seua intervenció en el Ple, Montero ha lamentat que aquesta norma arribe després d'"un debat social carregat de mentides, transfbia i LGTBIfbia" que, al seu juí, "no hauria d'haver sigut així". "Crec que és important demanar-vos perdó des d'aquesta Cambra perqu no hem sigut capaos d'evitar que eixos discursos d'odi s'obriren pas", ha declarat.

   Montero ha assenyalat que en una tramitació com aquesta es "pot discrepar" sobre el text i defendre que es creu que "les persones trans són malaltes" per, al seu juí, no es pot dir que existeix "un augment alarmant de l'homosexualitat" com, segons ha assenyalat, ho han fet "la dreta i l'extrema dreta". I, sobre aquest tema, ha preguntat a aquests partits "quin és el percentatge normal de l'homosexualitat". "Aix és la LGTBIfbia", ha assenyalat.

   També els ha acusat de "mentir" en dir que aquesta llei obliga els menors a hormonar-se perqu, segons ha explicat, aquest text "desvincula el reconeixement de la identitat de les persones trans amb l'obligació d'hormonarse, que era el que se'ls exigia ara".

PP: "NO HA APRS RES DEL 'NOMÉS SÍ ÉS SÍ"

   La representant dels 'populars', Pilar Moro, retraient a la ministra que no haja aprs res de l'ocorregut amb la Llei del 'només sí és sí' i l'ha acusat d'"experimentar amb les persones", a més de demanar la seua dimissió. "És una llei equivocada i nociva", ha concls.

   Des de Vox, María de la Cabeza Ruiz, ha assegurat que mentre el seu partit tinga representació al Congrés, "seguiran tenint la valentia per a plantar cara als deliris" de Montero. I és que, segons ha indicat, Vox no dona suport a aquesta llei perqu, al seu juí, reclama uns drets que el collectiu LGTBI ja té i consideren que el Govern est "enganyant" a les persones trans "fent-los creure que tot el que volen i el que desitgen tenen dret a tindre-ho".

   Enfront d'aquestes intervencions, els socis de Govern han defs el text, encara que el PSOE s'ha centrat en mesures que, segons ha explicat la portaveu socialista en el debat, Raquel Pedraja, són assoliments de la lluita del PSOE i no ha parlat de l'autodeterminació de les persones trans. Mentre, la diputada d'Unides Podem Mar García Puig, ha posat en valor la figura d'Irene Montero. "Ens ha ensenyat a moltes el valor de mantindre's ferm", ha apuntat.

   En aquesta mateixa línia s'ha expressat el representant de PDeCAT, Sergi Miquel, qui ha assegurat que la ministra d'Igualtat passar a engrossir la llista de dones "que han fet histria". La seua homloga d'EH Bildu, Bel Pozueta, per la seua banda, ha lamentat que la tramitació del text haja estat "submergida en el soroll que l'extrema dreta i la dreta extrema" han provocat amb "els seus discursos inflamats i distorsionats de la realitat".

   Mentre, el representant de Compromís, Joan Baldoví, ha explicat que existeix una llei trans des de fa 7 anys a la Comunitat Valenciana, que "no ha esborrat res" i que ha demostrat, al seu juí, que les crítiques al text "eren transfbia" i des del PNB han advertit que l'engegada d'aquesta norma "dotar de drets a gent que no els tenia" i que aix "no resta drets" a ningú.

   Per a la representant d'ERC, María Carvalho, des d'aquest dijous "Espanya és hui millor país", encara que ha trobat a faltar en aquesta llei el reconeixement de l'autodeterminació per a tots els menors, la inclusió de les persones no binries o de les persones trans migrants.

   També la representant de Junts, Pilar Calvo, ha lamentat que no s'incloga a tots els menors en aquesta llei i ha destacat la tasca de les mares que han lluitat per a en aquest trmit. I la portaveu de Ciutadans en aquest tema, Sara Giménez, ha celebrat l'aprovació d'aquesta norma, encara que ha assenyalat que el text podria ser més ambiciós.