Dos magistrades diuen que la condemna al FGE es basa en "una mera sospita" perquè els indicis "no són suficients"

   MADRID, 9 Dic. (EUROPA PRESS) -

   Dos magistrades de les set que van jutjar en el Tribunal Suprem al fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, defensen que hauria d'haver sigut absolt perquè els indicis arreplegats en la sentència que li va condemnar "no són suficients per a arribar a un juí de culpabilitat, sense dubtes raonables", sinó "una mera sospita".

   Així es desprèn de les 52 pàgines del vot particular de les magistrades Susana Polo i Ana Ferrer, al que ha tingut accés Europa Press, en el qual expressen la seua discrepància amb el criteri de la majoria i indiquen que el procedent hauria d'haver sigut acordar la lliure absolució del fiscal general.

   En concret, consideren que no ha quedat provat que García Ortiz filtrara a la premsa el correu del dia 2 de febrer del 2024 enviat per l'advocat d'Alberto González Amador, parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, a la Fiscalia de Delictes Econòmics i, a més, que els fets relatats en la nota informativa publicada pel Ministeri Fiscal no constituïxen el delicte pel qual se li condemna en la sentència majoritària a dos anys d'inhabilitació.

   "El suggeriment de la sentència majoritària no és més que una mera sospita, que es decanta, entre les vàries opcions igualment possibles, per la més perjudicial per a García Ortiz, i a més la més artificiosa", conclouen.

ELS TESTIMONIS "CREÏBLES" DE PERIODISTES

   Les magistrades entenen que "qualsevol persona" de les quals haurien tingut accés al correu de 2 de febrer va poder filtrar-ho a la premsa, igual que va ocórrer amb l'expedient tributari i la denúncia, "documents que també van ser filtrats amb anterioritat" al fet que García Ortiz "tinguera interès en l'assumpte".

   Sobre els testimonis dels periodistes que van afirmar conèixer el correu abans que li arribara al fiscal general al seu Gmail, expressen que "resulten creïbles, sense que el reconeixement del dret al secret professional porte aparellat que haja de restar-se'ls credibilitat", doncs això --en la seua opinió-- implicaria una indeguda entesa del procés penal.

   Els consideren fiables, afegint que existixen "abundants elements corroboratius que reforcen la fiabilitat dels seus testimonis com a contrapès a la reserva a la qual s'acullen".

   I critiquen que estos testimonis no s'han "tingut en compte en cap moment en la sentència", tot això malgrat ser testificals "creïbles, no incórrer en contradiccions" i comptar amb "corroboracions" i "contundència".

    En esta línia, afirmen que "es tracta de periodistes, tots ells professionals de dilatada trajectòria en mitjans periodístics solvents", per la qual cosa "cap raó concorre per a entendre minvada la seua credibilitat". "El que seria tant com concloure que van faltar intencionadament a la veritat", afigen.