Enginyers diuen després dana que un pacte sobre l'aigua és inajornable: "Les infraestructures hidràuliques salven vides"

   VALÈNCIA, 24 Feb. (EUROPA PRESS) -

   El president del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports, Miguel Ángel Carrillo, ha considerat que aconseguir a Espanya un consens sobre l'aigua i establir un pacte d'Estat en esta matèria és "inajornable", al mateix temps que ha remarcat que, com s'ha constatat després de la tràgica dana, "les infraestructures hidràuliques salven vides i béns".

    Així ho ha manifestat Carrillo durant la seua intervenció en la jornada 'DANA 2024; L'Enginyeria i Arquitectura posades al límit', organitzada pel Col·legi d'Enginyers de Camins a la Comunitat Valenciana i que es desenvolupa este dilluns a València.

    El màxim responsable de l'entitat col·legial ha advocat per fer "una anàlisi amb llums llargues i prevenció estratègica davant de noves riuades", ja que "en ple segle XXI, en un país desenvolupat com Espanya i de referència a Europa en molts àmbits, no podem acceptar que no es tinguen en consideració les indicacions tècniques i que, com a conseqüència de no portar-les avant, es puga produir una tragèdia humana i material de la magnitud que ha tingut" la barrancada del 29 d'octubre.

   Ha subratllat que és "fonamental activar amb urgència un Pacte d'Estat sobre l'aigua" amb la intervenció de les administracions i institucions nacionals, autonòmiques, provincials i locals. "Creiem que és inajornable un consens sobre l'aigua on les solucions tècniques propostes pels enginyers de camins milloren l'eficàcia i tinguen el suport de les decisions polítiques", ha reiterat.

   "El nostre país necessita i mereix un consens sobre l'aigua que garantisca l'execució de les inversions arreplegades en els plans hidrològics i en els de defensa d'avingudes de les conques hidrogràfiques", ha insistit.

    Des del col·legi es mostren convençuts que "les conseqüències humanes i materials d'aquesta tràgica dana podrien haver-se reduït si s'hagueren construït les infraestructures hidràuliques que estaven projectades".

   La ciutadania per descomptat ha d'interioritzar i no portar-se a engany: si una llera, barranc o rambla té la capacitat de desguassar un cabal màxim determinat, l'única manera d'evitar inundacions davant d'una gran riuada és construir infraestructures hidràuliques com les preses i azuds per a laminarla, és a dir, perquè a aquest llera li arribe menys aigua de manera instantània i en els casos necessaris, quan l'aigua que després arriba a la llera siga superior al que puga desguassar, també hauríem de disposar de lleres artificials que canalitzen aquest aigua excedentaria".

    Des del col·legi proposen realitzar un conjunt d'actuacions i inversions "imprescindibles" en la conca del Xúquer, en l'àmbit per a la regulació de recursos hidràulics, plantes i xarxes de proveïment, tractament i depuració, plantes de gestió de residus urbans, xarxes elèctriques i de telecomunicacions, així com en l'engegada de sistemes de comunicació avançats que no deixen de funcionar en situacions d'emergència.

    En este sentit, ha al·ludit al fet que Seopan va elaborar una estimació pressupostària --que recolza el col·legi-- i que indica que totes les obres planificades entre 2022 i 2027 en la conca del Xúquer requereixen una inversió de 3.170 milions d'euros.

    Carrillo també ha llançat la idea que "s'haurien reduït les pèrdues humanes que ha causat esta devastació si s'hagueren atès les recomanacions tècniques, entre les quals figura la imprescindible neteja de les lleres, que ha sigut insuficient".

    En este punt, ha comentat que la gestió realitzada sobre les lleres s'ha pogut veure "llastrada" per la imposició d'unes consideracions derivades d'una interpretació de la Directiva 2007-60 de la Comunitat Europea, amb la qual s'han prioritzat estratègies de prevenció i restauració ambiental, deixant en un segon pla mesures estructurals que sí consideraven els aspectes hidràulics.

    En matèria hidràulica, el col·legi reivindica que l'únic tècnic competent en matèria de seguretat de les preses ha de ser un enginyer de camins per a garantir el correcte funcionament d'estes infraestructures, per la qual cosa esperen que així s'arreplegue en el Reial decret que s'està elaborant.

    Una de les seues peticions és la incorporació dels enginyers de camins municipals en tots els municipis. "Creiem que és necessari perquè contribuïsquen, entre altres aportacions, a plantejar solucions tècniques en zones de risc d'inundació". I una altra reclamació que reiteren, després d'esta dana, és que "és necessari que els governs nacionals, autonòmics i locals preserven les competències dels enginyers de camins en la planificació hidrològica".

    "És imprescindible que ens permeten liderar la gestió de les inversions en infraestructures hidràuliques des de llocs de treball de màxima responsabilitat en les diferents administracions", sostenen.

    A més, creuen necessari revisar els sistemes automàtics d'informació hidrològica del Xúquer i aposten per una revisió del protocol actual que determine l'activació de l'emergència nacional a través de paràmetres específics i objectius.