Una enquesta de l'AVL reflecteix un nivell de valencià "baix" al Baix Vinalopó: "Minva generació rere generació"

   ALACANT, 27 Mar. (EUROPA PRESS) -

   Una enquesta de l'Acadmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha revelat un nivell de coneixement del valenci "baix" al Baix Vinalopó --Elx, Crevillent i Santa Pola--, al mateix temps que mostra la "prdua de transmissió de la llengua prpia entre les famílies", ja que l'estudi reflecteix que "minva generació rere generació".

   Així ho assenyala l''Enquesta sobre l'ús i el coneixement del valenci i les actituds lingüístiques al Baix Vinalopó', que s'ha realitzat per a conixer la situació del valenci en una comarca d'alta minorització de la llengua prpia dels valencians, segons ha indicat l'AVL en un comunicat.

   Les principals conclusions constaten un nivell de coneixement "baix", similar al de la regió d'Alacant en l'enquesta publicada per la Generalitat el 2022, per amb un percentatge de població que és capa de parlar "bé o perfectament" prxim al 50 per cent, quan a tot el sud era del 36%.

   Així mateix, l'estudi indica un ús "molt escarit" del valenci, encara que un poc més elevat en les relacions de proximitat. En relació amb les actituds lingüístiques, destaca la positivitat envers el valenci. Tot i aix, esta actitud no és tan positiva com la que mostren la majoria dels enquestats cap al castell.

   S'evidencia a més que el coneixement del valenci est molt lluny de ser universal al Baix Vinalopó. Destaca el fet que la competncia oral és lluny dels nivells superiors, que s'associen amb una confiana suficient del parlant que en promou l'ús. De fet, la mitjana del 5,5 (en una escala de 0 a 10) est molt poc per damunt del límit de suficincia. I la competncia escrita mitjana és inferior a la suficincia (4,5).

   Amb tot, la mitjana de 6,8 en la capacitat d'entendre el valenci obre moltes opcions a usos passius, per disponibilitat lingüística de la població. Pel que fa a les vies d'adquisició del valenci, el més habitual és haver-lo aprés només per via formal a l'escola (22,7%) o, conjuntament, a casa de xicotet i per via formal (19,1%). Famílies castellanitzades

   "Les dades més preocupants de l'enquesta són les que fan referncia a l'ús, especialment entre els joves", advertix l'autor de l'estudi, Lluís Catal. Així, pel que fa a la base social sobre la qual se sustenta la llengua, al Baix Vinalopó declaren el valenci com a llengua inicial el 15,5% de la població, a més del 12,6% que es declara bilingüe inicial.

   En l'apartat d'usos, l'estudi descobrix notables diferncies en les tres poblacions en qu s'ha dut a terme el treball de camp. "Crevillent ens ha sorprés amb un ús relativament elevat, l'ús a Santa Pola i Elx és molt baix. En el cas de la vila porturia, s'esperaven xifres una mica més altes", indica Catal.

   L'únic espai on el valenci té un ús exclusiu en una proporció destacable és a casa. Aix no obstant, s'observa que el valenci minva generació rere generació, ja que s'ha passat del 14,7% al 3,6%. "Les famílies s'estan castellanitzant. Només les d'actituds molt militants resistixen, i tot i la pressió dels pares castellanoparlants en llocs com escoles, instituts i espais d'oci, progenitors que parlen als fills en valenci acaben rebent una resposta en castell dels seus descendents. A més, els fills de les parelles mixtes majoritriament s'expressen en castell".

   També és "preocupant" que només el 5% dels enquestats d'Elx i Santa Pola parlen amb els seus fills en valenci, explica el coordinador de l'estudi. Tot i aix, Catal matisa que esta davallada s'ha produt a favor d'usos bilingües, més que no pas a favor del castell com a llengua exclusiva, "circumstncia que agreujaria encara més la situació de minorització".

   En relació amb els ámbits de fora de la llar, la presncia del valenci també és significativa, per amb usos molt més bilingüitzats, amb les amistats, el venat i les activitats festives. En altres mbits com el comer de proximitat, els companys de faena o la missatgeria instantnia, el valenci té una posició "marginal", i les grans superfícies comercials resulten ser un espai prcticament alié a l'ús del valenci.

   L'estudi constata que l'espai amb un consum en valenci més destacat és la televisió, per més del 85% mai veu televisió en valenci. En la resta de consums culturals i de mitjans de comunicació, la presncia del valenci és encara més testimonial: al voltant del 95% no consumix productes culturals en valenci.

   En relació amb les actituds lingüístiques, se n'ha detectat una relativa diversitat, per dominen lleugerament actituds dins de l'espectre de respostes negatives. L'opinió general és que no s'est palesament en contra de la llengua, per es considera que el seu aprenentatge i ús no ha de ser obligatori, especialment perqu el castell és una llengua amb molta més presncia i que coneix tothom.

   Així, un 13,3% dels enquestats assegura que s'ha sentit incmode o discriminat per no tindre l'opció de parlar en valenci, en oposició al 9,5% de la població que alguna vegada s'ha sentit incmode o discriminat per no saber parlar valenci. "Per tant, emocionalment, afecta més parlar la llengua que no saber parlar-la", apunten les conclusions de l'enquesta. Entre els castellanoparlants, domina molt acusadament la desmotivació per parlar en valenci, tot i que no és tan marcada en els mbits més prxims.

   Hi ha més proporció de residents al Baix Vinalopó que se senten competents per defendre's en situacions quotidianes d'ús amb el valenci oral que els que no se senten capaos d'afrontar estes situacions. Una mplia majoria no té intenció de millorar les seues prestacions en valenci, i la major part dels que sí que ho farien no s'ho havien plantejat. Per altra banda, més del 60% considera que en un futur s'hauria de parlar tant valenci com castell als municipis del Baix Vinalopó. Tanmateix, els que es decanten per una de les dues llengües ho fan gairebé sempre pel castell.

   Prcticament, tothom se sent cmode o molt cmode quan sent parlar castell, i una majoria més ajustada (58%) se senten cmodes o molt cmodes quan senten parlar en valenci. Els incmodes amb la llengua prpia del País Valenci són més del 20%. D'altra banda, la incomoditat és majoritria amb les llengües estrangeres, especialment amb l'rab (més del 80% incmodes o molt incmodes).

   "Els resultats són una barreja entre actituds i prejudicis, per una banda, i el nivell de competncia lingüística que es tinga*, apunten les conclusions.

RECOMANACIONS DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA

   Els resultats suggereixen diferents línies de continutat i innovació per a les polítiques de promoció del valenci que es concreten en tres objectius: incrementar els nivells de coneixement del valenci, tant en l'mbit de l'ensenyament com fora de l'espai escolar; crear espais d'ús del valenci, i difondre discursos favorables al valenci.

   "L'estudi no ha de ser una simple enquesta a l'ús sobre les diverses competncies lingüístiques dels habitants del Baix Vinalopó.

   El que realment interessa són les actituds lingüístiques, a fi d'establir futures estratgies d'actuació per part de l'AVL", subratlla la presidenta de la Secció de Foment, Tudi Torró, alhora que demana la implicació de la resta d'entitats cíviques i socials de les comarques del sud i la de les institucions que tenen competncia autonmica, provincial, comarcal o municipal en matria de política lingüística.

   En el mateix sentit, s'expressa la presidenta de l'ens normatiu, Vernica Cantó: "El futur de la nostra llengua és el futur dels valencians i les valencianes, all que ens identifica com a poble. La riquesa cultural i lingüística que possem no la podem deixar perdre embolicant-nos en batalles i conflictes estrils. Els diagnstics com este ajuden a definir les línies polítiques que cal adoptar per a incrementar els nivells de coneixement i ús del valenci, tant en la docncia com en qualsevol altre mbit", reivindica.