Un estudi de la UV en aus d'espais agrícoles demostra que més del 70% dels seus nius contenen residus plàstics

   VALNCIA, 7 Jun. (EUROPA PRESS) -

   Una investigació de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBIBE) de la Universitat de Valncia (UV), en collaboració amb la Universitat Europea de Valncia i la Universitat Europea de Madrid, constata que la contaminació plstica no només afecta als ecosistemes marins, on més s'ha estudiat, sinó també als terrestres.

    Així, el treball, publicat en la revista 'Environmental Research' i elaborat en un espai agrícola, destaca que el 71 per cent dels nius del gafarró (Serinus serinus) conté residus plstics, així com el 96% dels d'urraca comú (Pica pica), ha indicat la UV en un comunicat.

   A més, l'article explica que ambdues espcies preferiblement seleccionen filaments de plstic sobre altres desfets del mateix material, a partir de contrastar els fragments que es troben en els nius amb els quals estan presents en l'entorn. En el cas de la urraca no hi ha selecció de plstics pel color i la grandria mentre que el verdecillo selecciona els filaments més xicotets i evita el color negre.

   Aquest és el primer treball que incorpora els plstics que es troben en el mitj com a objecte d'estudi i que en el cas de Sagunt, on s'ha elaborat, obté la xifra de 13.889 peces de plstic per hectrea com a millor estimació, segons els resultats de la investigació. La preferncia per formes filamentoses s'explica per l'aparena similar dels filaments plstics amb els materials naturals utilitzats per a construir els nius de les aus.

   L'article descriu que tant la urraca com el gafarró seleccionen estos plstics --que constituixen el 20% del total de peces observades en els nius-- perqu els resulta avantatjós per la gran disponibilitat de materials artificials en els cultius i perqu els tenen a prop.

   Respecte al rebuig al color negre, el personal investigador apunta al fet que el negre és un color que absorbix més calor. S'ha suggerit per la literatura científica que no posar elements negres evita el sobreescalfament de la posada, o de les cries. A més, el plstic blanc és el més habitual en l'ambient agrícola en el qual s'ha realitzat el treball.

   L'estudi s'ha realitzat en tarongers d'una parcella de Sagunt que ha sigut controlada des del 1975 per l'investigador honorari de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la UV José A. Gil-Delgado. Esta compta amb 17 hectrees i en ella es van trobar peces plstiques de fins a sis colors.

    El 46% d'estes excedien els 5 centímetres de longitud, un 28% mesuraven entre 2 i 5 centímetres i el 26% restant eren peces de menys de 2 centímetres. L'estudi es va efectuar entre mar i agost dels anys 2018, 2019 i 2022. Els nius es van arreplegar a principis d'agost, després del seu abandó, i es van conservar i van analitzar en l'ICBIBE.

   La urraca comuna és una mena de au paseriforme (ocells i aus cantoras) que habita a Eursia. És una de les aus més comunes a Europa i vola fins a una altitud no superior als 1.500 metres sobre el nivell del mar. Per la seua banda, el gafarró o serín és una mena de au prpia d'Europa, nord d'frica i oest d'sia. No est amenaada i la seua població europea s'estima entre 17 i 40 milions d'exemplars.

   Aquest estudi també ha sigut part del treball de finalització de mster de María José Espinoza i Iván Labiada, estudiants en el seu moment en l'Institut Cavanilles de la Universitat de Valncia.