Un expert augura una "col·laboració mútua" entre persones i IA i creu "clau" aprendre a reclamar drets

   VALÈNCIA, 25 Jun. (EUROPA PRESS) -

   La societat actual camina cap a la "simbiosi" i la "col·laboració mútua" entre els sers humans i els sistemes intel·ligents. Açò suposa que la intel·ligència artificial "ens envoltarà" en tots els àmbits de les nostres vides i hem de ser conscients que es pot fer un ús bo o roí, per la qual cosa és "clau" aprendre a reclamar els nostres drets "com a persones i com a professionals".

   Així ho defensa el catedràtic del Departament d'Intel·ligència Artificial de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Informàtica de la UNED, Jesús González Boticario, qui hui ha inaugurat el curs d'estiu 'Procediments de disseny, implementació i desplegament de sistemes d'intel·ligència Artificial d'Alt Risc'.

   La trobada, que té lloc a la seu de la UNED a València, reunix especialistes per a exposar, davant dels més de 100 matriculats, els coneixements per a entendre els requeriments bàsics de la Llei sobre Intel·ligència Artificial de la Unió Europea per al desenvolupament de sistemes d'intel·ligència artificial d'alt risc i abordar qüestions relacionades amb les implicacions legals i ètiques de la seua aplicació.

   Les sessions congreguen persones procedents de diversos camps, des de la universitat a la indústria, passant per l'educació, el dret, la protecció de dades o la salut. I és que la IA impregna ja tots els aspectes de la vida, inclosos els quotidians, recalca l'especialista, que subratlla que l'avanç de les tecnologies "vola" en només uns pocs anys. "Ens afecta a tots", assevera González Boticario en declaracions a Europa Press.

"LA CARA BONICA"

   El catedràtic constata que els sistemes intel·ligents canviaran les nostres vides, la qual cosa no ha de ser perjudicial. "Hi ha investigadors emocionats amb el bon ús de la IA i uns altres que trauen manifests parlant dels riscos; són les dos cares de la mateixa moneda. L'existència del perill és certa, el mal ús, també, però el ser humà és prou intel·ligent perquè, al final, les coses es naturalitzen. Crec en esta cara bonica de la intel·ligència artificial perquè no isca la cara lletja", resumeix.

   Al seu parer, el rostre més amable de la tecnologia pot millorar l'eficiència de múltiples àrees de coneixement i activitat, com la salut o l'automoció, entre d'altres, però sempre que es combine amb una adequada gestió de dades i tractament de la privacitat amb l'objectiu d'arribar a una "simbiosi, un sistema de col·laboració mutu".

   En este sentit, advertix que la recent legislació europea pot resultar "limitada" i deuria aclarir i delimitar millor les responsabilitats. Si no s'habiliten sistemes "més viables", apunta, es pot donar la circumstància que Europa faça lleis meravelloses que després "es boten" països com Estats Units o estats asiàtics, on precisament es desenvolupen les ferramentes més utilitzades.

   "El món ha de ser conscient --insistix-- que els sistemes d'IA es poden utilitzar per a bé o per a mal i que, per açò, hem de saber com reclamar els nostres drets com a persones i com a professionals".

    Per a aconseguir-ho, el catedràtic i investigador aposta per substituir el sentiment de por que es pot instal·lar en part de la població pel de la "confiança en què l'ús del sistema està subjecte a unes condicions en les quals tinc els meus drets garantits i puc fer-los valdre".

   Una altre aspecte "fonamental" al seu parer és l''explicabilitat', que es produïx quan es pot interpretar i entendre com un algorisme ha obtingut les seues prediccions o resultats.