Expert veu falta d'inversió hidràulica 20 anys abans de la dana: "Sense impuls polític, la CHX poc pot fer"

   VALÈNCIA, 1 Jul. (EUROPA PRESS) -

   Federico Bonet, exdegà del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports a la Comunitat Valenciana, ha exposat en la comissió d'investigació de la dana a Les Corts la falta d'inversió en obres hidràuliques des de "20 anys" abans de la catàstrofe que va arrasar la província de Valencia i va provocar 228 morts el passat 29 d'octubre.

   "Els recursos de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) són totalment insuficients per a poder abordar estes grans obres d'infraestructures hidràuliques, que normalment es promouen pel Ministeri, es declaren d'interès general i es doten en els Pressupostos Generals que es feien en les Corts. Si no hi ha este impuls polític, la Confederació poc pot fer". Així ho ha traslladat durant la seua intervenció en la comissió, que ha arrancat este dimarts amb la participació d'altres enginyers i d'un arquitecte urbanista.

   Bonet, que va treballar en la CHX entre 2008 i 2012, ha respost a preguntes dels diputats sobre el paper de la Confederació durant la dana, la necessitat d'obres hidràuliques en la zona afectada, els avisos a la població davant d'emergències, el canvi climàtic o el pla de reconstrucció.

   Segons ha explicat, la CHX s'encarrega de "identificar punts que poden tenir problemes i oferir solucions", ja que compta amb un Sistema Automàtic d'Informació Hidrològica (SAIH) que es va engegar després de la pantanada de Tous del 1982. Sobre la base d'este sistema es pot "d'alguna manera veure què va a ocórrer i donar un avís" i, a partir d'ací, "cadascun actua".

   A més, ha remarcat que els punts amb risc estan "perfectament identificats" i no es limiten al barranc del Poyo, així com que en la demarcació del Xúquer "tampoc hi ha molta capacitat per a prendre decisions" perquè les seues característiques són "molt diferents" a les d'altres demarcacions com la de l'Ebre.

   Respecte a les obres hidràuliques, ha lamentat que Espanya va passar de "ser una potència" en este tipus d'actuacions durant el segle passat a no fer "cap" durant els últims 20 anys. "Va haver-hi un canvi de mentalitat amb el qual una part de la societat entén que el formigó i les obres hidràuliques és alguna cosa molt lleig, que la naturalesa és amable i cal ser amable amb ella (...). Però els problemes seguixen sent els mateixos", ha dit.

   En el cas del barranc del Poyo, ha assenyalat que no es va arribar a realitzar una segona fase d'obres per a derivar un excés de cabals al nou Turia, un projecte que es va redactar el 2006 i la declaració del qual d'impacte ambiental es va aprovar el 2011. Ha admès que no eren "obres urgents" i que "va haver-hi circumstàncies" que van impedir abordar-les llavors, en al·lusió a la crisi econòmica, però ha insistit que "no podem estar 20 anys sense fer res".

   L'expert ha advocat per "redimensionar" les obres hidràuliques necessàries tenint en compte que el canvi climàtic provoca inundacions més intenses i una major sequera. També veu necessària una major coordinació de l'ordenació del territori a nivell metropolità.

L'ES-ALERT I EL CECOPI

   Ara bé, Bonet ha fet notar que "el risc zero no existix" i que les obres hidràuliques no doten a la població d'una "protecció absoluta" perquè "no sabem fins a quan pot ploure". Ha advocat així per aprendre a "conviure amb el risc", alguna cosa que al seu juí també passa per conscienciar a la població.

   Quant al missatge d'alerta a la població, ha reconegut que "tot ajuda", però ha lamentat que quan li va arribar l'ES-Alert "no sabia a què venia ni què suposava" perquè en la ciutat de València no plovia durant la vesprada de la dana. Ha apostat així per plantejar "un altre tipus d'avisos" junt amb obres que puguen retardar les avingudes de rius i barrancs: "Solament un parell d'hores haurien sigut fonamentals per a donar estos avisos de forma més eficient".

   Ha lamentat, com "una opinió molt personal", la falta de coordinació entre els organismes del Cecopi, on creu que els seus membres "haurien de conèixer-se i tenir el seu número de telèfon". "En una entitat que s'ocupa d'una emergència no es pot estar mirant-se uns a uns altres per damunt del muscle, a veure si li puc o no enxampar en falta, tractar d'amagar informació?", ha llançat, i ha advertit que "així no anem bé".

   Sobre este tema, ha opinat que desconeix si "és necessari que Carlos Mazón (president de la Generalitat) estiguera allí, en el Cecopi esta vesprada, perquè "per a això hi ha tot un escalafó de tècnics i funcionaris". El problema, ha afegit, és que "moltes vegades no es deixa treballar als tècnics i l'administració està excessivament polititzada".

   Sobre el Pla Endavant, presentat este dilluns per la Generalitat per a la reconstrucció, ha valorat que "aquest tipus de plans estan molt bé com a exercici de planificació", encara que "al final no tenen caràcter vinculant i són una mica al·leluia" en incloure inversions de diverses administracions. Per tant, veu necessari plasmar els plans en un pressupost concret perquè s'executen les obres necessàries.