Garzón.- Garzón recorre la querella per escoltes del cas "Gürtel" i acusa a Peláez de manipular "grosserament" els fets

MADRID, 16 Mar. (EUROPA PRESS) -

El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón ha presentat un recurs de súplica davant del Tribunal Suprem contra la decisió d'este òrgan d'admetre a tràmit una tercera querella contra ell, que va ser presentada per l'advocat d'un dels imputats del "cas Gürtel", Ignacio Peláez, en considerar que el magistrat prevaricó i va cometre un delicte contra la garantia institucional de la intimitat a l'intervindre les conversacions mantingudes pels tres presumptes capitostos de la trama corrupta amb els seus advocats a la presó.

En un escrit de 17 pàgines presentat hui, l'advocat Gonzalo Martínez-Fleixar s'adherix al recurs en el mateix sentit que va presentar la Fiscalia el passat 1 de març i acusa el querellant de manipular els fets relacionats amb les intervencions telefòniques mitjançant "inexactituds i fal·làcies tendents a crear una sensació global de menyspreu pel Dret".

Entre estes inexactituds, està la que Garzón obrira unes diligències independents sense petició expressa de la Fiscalia, que s'ordenaren les escoltes abans d'imputar a l'advocat José Antonio López Rubal (segons la causa se li va imputar deu dies abans d'intervindre les seues comunicacions), o que este lletrat desconeguera la seua condició d'investigat.

La defensa de Garzón subratlla, al contrari del que sosté Peláez en la seua denúncia, que la llei "no declara la immunitat absoluta de les conversacions entre els interns dels centres penitenciaris i els advocats que els visiten", i tampoc ho ha fet la jurisprudència del Tribunal Constitucional.

Segons esta jurisprudència, el director d'una presó pot intervindre les comunicacions dels interns excepte quan siguen amb els seus lletrats, i en este cas ha de comptar amb autorització judicial, i en els casos de terrorisme.

"Per descomptat, és indubtable que la pràctica de diligències d'investigació ha de respectar els drets fonamentals i, entre ells, el dret a la defensa lletrada -reconeix el lletrat Martínez-Fresneda-. Però d'ací a assumir que les conversacions entre un intern i un advocat són inviolables i no es poden intervindre mai, encara que s'aprofiten per a la comissió de delictes, mitja un notable bot argumental".

La conclusió, segons esta part, és que "les comunicacions dels interns només es poden intervindre per orde judicial, però no sols en casos de terrorisme, sinó en tots aquells casos on hi haja motius per a això per estar compromés el descobriment d'un delicte". I esta és la interpretació que va aplicar Garzón en el 'cas Gürtel'.

NO AFECTA LA INVESTIGACIÓ

A més, la defensa de Garzón manté que "encara en l'eventualitat que s'hagueren gravat conversacions que no tingueren interés per a la causa, això de cap manera afectaria el dret de defensa", perquè la selecció del material que ha d'integrar la instrucció depén ara del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM).

"Açò impedix, per principi, tota sort de 'contaminació' de l'òrgan encarregat de l'enjudiciament, derivat d'un suposat coneixement de l'estratègia de defensa legítimament embastada, una vegada que s'haguera pres la decisió d'excloure tot el que es referix a estes qüestions en la mateixa fase d'instrucció", afirma el lletrat.

A això s'afig que, segons esta part, Peláez haja sigut "incapaç de posar un sol exemple" que Garzón haguera aprofitat en la seua investigació el coneixement de les qüestions relatives a l'estratègia de defensa dels acusats.

La pròpia Fiscalia, segons recorda Martínez-Fresneda, ha destacat que les escoltes telefòniques realitzades Francisco Correa i a altres capitostos de la trama havien posat de manifest la imminència de determinades reunions enfilades a la deslocalització de capitals per al seu blanqueig", una activitat que podria haver continuat sent impulsada des de presó. Afigen que va ser l'actual instructor de la causa en el TSJM, Antonio Pedreira, el qual va acordar la pròrroga de les intervencions el 20 d'abril del passat any.

DESPATXOS IMPLICATS

En concret, segons va assenyalar en el seu dia la Fiscalia, la investigació va permetre distingir la participació dels següents despatxos d'advocats: Fins a setembre del 2005 el despatx de Miguel Advocats i Assessors S.L, el soci del qual Luis de Miguel Pérez està imputat en el "cas Gürtel"; a partir de setembre del 2005 el bufet R.Blanc-A.Guillamot", el soci del qual José Ramón Blanco Balí també està encausat; i, a partir de setembre del 2008 el despatx de Manuel Delgado Solís, on participava activament López Rubal 'Pepechu', ambdós igualment imputats.

Les labors d'estos despatxos passaven des de la constitució de l'estructura de circuits financers per a l'ocultació, expatriació i repatriació dels fons del capitost, l'empresari Francisco Correa, fins a la deslocalització del mateix per a fer-ho aparéixer com a resident en l'estranger a fi de no tributar per les rendes obtingudes a Espanya, segons la Fiscalia.

L'admissió d'esta acció penal contra Garzón se suma a les dos que ja tramita l'alt tribunal contra el titular del Jutjat Central d'Instrucció Número 5, per investigar les desaparicions del franquisme i pels seus cobraments de la Universitat de Nova York durant l'any en què va romandre en EE.UU. Durant un permís d'estudis.

La interlocutòria de l'alt tribunal, que designa com a instructor de la causa al magistrat Penal Alberto Jorge Barreiro, va afirmar per a admetre esta tercera querella que no hi havia raons suficients "per a excloure amb tota certesa la hipòtesi de l'existència dels delictes mencionats" per Peláez en la seua denúncia.

La Sala va destacar com "extrems significatius" per a l'admissió a tràmit de la querella el fet que la jurisprudència del Tribunal Constitucional limite la intervencions de les comunicacions de presos amb advocat als supòsits de terrorisme. També va criticar que la interlocutòria de Garzón ordenant les escoltes es referira a la "totalitat indiscriminada" d'advocats del cas.