Guillermo Arriaga veu "vertiginós" el ritme de les plataformes: "Necessiten idees per a alimentar el monstre"

   VALÈNCIA, 11 Jun. (EUROPA PRESS) -

   L'escriptor i guionista Guillermo Arriaga (Ciutat de Mèxic, 1958) assegura que les plataformes de temps real "cada vegada més estan interessades en la literatura" perquè necessiten idees per a "alimentar el monstre devorador".

    "El ritme que exigixen les plataformes és vertiginós, has d'omplir hores i hores de programació i és impossible generar unes idees després d'unes altres i per això recorren a llibres o altres pel·lícules. No tenim tanta capacitat per a elaborar històries sense parar. Clar que hi ha gent molt creativa, però no es poden fer històries originals a este ritme".

    Així ho ha asseverat l'autor en una entrevista concedida a Europa Press amb motiu de la presentació a València de la seua última novel·la, 'El Hombre' (Alfaguara), en la qual ha celebrat el bon moment que viu la paraula escrita. Per a adonar-se d'això, només fa falta "fer-se un volt" per les fires del llibre de Guadalajara, a Mèxic, de Madrid, Bilbao o València, ha ressaltat.

    L'obra gira entorn d'Henry Lloyd, home d'"enigmàtic passat" que alça una immensa fortuna a mitjan segle XIX al capdavant d'un exèrcit d'esclaus libertos i junt amb els seus dos fills mulats i que, després de deixar la hisenda de la seua esposa a Alabama, marxa cap a la frontera amb Mèxic, llavors territori en conflicte des del procés d'independència de Texas i la seua annexió a Estats Units, on envaïx terres, saqueja, assassina i consolida el seu poder.

   Arriaga arma la biografia de Lloyd a partir d'un relat coral amb sis veus narratives, cadascuna situada en un moment històric diferent, entorn del personatge central, unes veus que oferixen al lector les claus per a endinsar-se en els orígens d'Estats Units com a nació i del seu poder econòmic, erigit entorn de "la brutalitat, l'esclavitud i l'ambició que està darrere de les grans fortunes".

   "La novel·la va estar en el meu cap molt temps i al principi vaig pensar en una pel·lícula, però quan em vaig asseure a escriure la història va prendre una direcció completament diferent, crec que més interessant, per la complexitat. Requeria una estructura literària i una profunditat del llenguatge, la qual cosa fa que cada personatge tinga un punt de vista, una estructura sintàctica i fins a signes de puntuació diferent", explica l'Arriaga.

    En 'El Hombre', l'escriptor mexicà deixa veure de nou quins són les seues inquietuds: "A mi el que sempre em va a interessar més és la naturalesa humana i quines són les seues paradoxes i contradiccions". En este sentit, posa com a exemple al seu protagonista, "un tipus despietat que, no obstant això, és un pare i espòs amorós i, encara que és capatàs d'esclaus, no els tortura".

    I insistix que se sent atret per "la gamma de grisos", encara que els personatges s'inclinen més "cap a la part mes deplorable o la més noble de l'ésser humà".

    La novel·la travessa temes com la pèrdua del territori mexicà, les guerres amb els pobles apatxes, la violència racial, el patriarcat i els amors impossibles però "és també una meditació sobre el poder, la identitat i la destinació col·lectiva".

    Un dels escenaris és la frontera. Preguntat per la situació actual, Guillermo Arriaga reflexiona sobre el fet que "va haver-hi un temps, quan jo era adolescent, en el qual la frontera entre Estats Units i Mèxic era el lloc era un lloc segur, però amb l'explosió del narcotràfic es van contaminar de violència".

    Respecte a les migracions en general, ha apuntat que "el projecte liberal capitalista" que van impulsar Ronald Reagan i Margaret Thatcher "pauperizaron" a moltes persones que es veuen obligades a emigrar.

TRAJECTÒRIA

   En el plànol literari, Guillermo Arriaga és autor de novel·les com 'El búfalo de la noche' (1999), adaptada al cinema, 'Salvar el fuego', Premi Alfaguara 2020 i la seua obra més venuda fins hui, 'El Salvaje' (2016) i 'Extrañas' (2024), entre altres.

   A més, com a guionista de cinema està darrere de la trilogia de films que va compartir amb el director Alejando González-Iñarritu, 'Amores perros' (2000), '21 gramos' (2004) i 'Babel' (2006), junto a 'Los tres entierros de Melquiades Estrada' (2005), dirigida por Tommy Lee Jones. Com a director ha sigut el realitzador de 'Lejos de la tierra quemada' (2008).