Irene Vallejo: "El llibre va ser una revolució tecnològica i les tecnologies de hui són descendents"

   VALNCIA, 24 Jun. (EUROPA PRESS) -

   La filloga i escriptora Irene Vallejo subratlla que la invenció de l'escriptura i els llibres ja van ser "revolucions tecnolgiques", per la qual cosa "les tecnologies de hui són descendents de les troballes meravelloses".

    Així ho fa notar a Europa Press l'autora, que, junt amb el dibuixant Tyto Alba, adapta el seu gran xit editorial 'El infinito en un junco' al format grfic en un volum que llana Debate. Així, les illustracions acompanyen ara a la lletra per a viatjar als camps de batalla d'Alejandro Magno, els palaus de Clepatra, les primeres llibreries i els tallers de cpia manuscrita, per també a les fogueres on van cremar cdexs prohibits, la biblioteca bombardejada de Sarajevo i el laberint subterrani d'Oxford l'any 2000.

    La primera pregunta sembla bvia: qu modifica o suma esta adaptació grfica de l'assaig original? Vallejo explica que durant la seua infncia, els cmics van ser "crucials" en la seua iniciació a la lectura i, per tant, formen part de la seua educació sentimental i literria.

    "Crec que són moltes les persones que compartixen esta memria de les primeres lectures en vinyetes. Hi ha un poc d'homenatge en este cmic, un joc, una aposta, l'afirmació del potencial popular de l'assaig i de la dignitat del cmic com a vehicle de coneixement. Este maridatge pot expandir l'abast del llibre, com ens agrada dir, a joves de totes les edats", reflexiona.

    A més, apunta l'autora, "la recreació en imatges dels espais perduts per sempre, com la Biblioteca d'Alexandria, basada en les hiptesis arqueolgiques, pot submergir als lectors d'una forma més completa i envolupant en el viatge histric que proposava 'El infinito en un junco'".

    "La guionista Xisca Mas i jo --prosseguix-- hem intentat intensificar el sentit de l'humor, narrar amb un ritme més gil i jugar a encuriosir per l'origen antic de fenmens que creiem contemporanis".

   Han passat anys des de la publicació de la novella i Irene Vallejo encara confessa que mai va imaginar --"ni en els meus somnis més bojos", reconeix-- que un assaig sobre la histria dels llibres podria trobar un acolliment tan generós.

    "Durant anys vaig escoltar profecies apocalíptiques sobre el futur de la lectura en un món presidit per les pantalles. Fins a cert punt, vaig arribar a creure que la meua passió pels llibres era un anacronisme en nostra era contempornia. No obstant aix, les meues investigacions em mostraven una altra realitat: la seua capacitat de supervivncia", assevera.

    En este sentit, recalca que la invenció de l'escriptura i els llibres van ser revolucions tecnolgiques i les tecnologies de hui "són descendents d'estes troballes meravelloses". Afig que l'poca actual no és la primera que coneix diversos formats d'accés a la informació.

    "Ja va succeir en el passat amb les tablillas, els rotllos i els cdexs, i durant llarg temps van conviure. L'experincia demostra que en aquest casos l'ús s'especialitza, la substitució radical no és el més habitual", exposa.

INTELLIGNCIA ARTIFICIAL

   Sobre la irrupció de la intelligncia artificial, augura que "romandr, sens dubte, i transformar la nostra forma de treballar, per també descobrirem els seus inconvenients i els riscos que comporta". "No crec que hgem de pensar que en les innovacions com a competncia, sinó com la base d'una nova forma de convivncia. Deia Umberto Ress que els llibres pertanyen a la categoria de la roda, les tisores, el destral o el got: són utensilis que han superat la prova del temps i freguen la perfecció", recorda.

    Per la seua banda, Tyto Alba parla de l'estat de la novella grfica. Sobre este tema, declara que "és un fet que des de fa uns vint anys, poca en la qual es van comenar a cridar novelles grfiques van aparixer diverses editorials independents que van comenar a publicar obres tant de ficció com de temtica biogrfica o periodística, dirigides exclusivament a un públic adult". Des de llavors, assenyala, "han aparegut grans obres i, d'altra banda, els mitjans s'han interessat molt per elles, cosa que abans tampoc succea".

DESEMBARASSAR-SE DE PREJUCIOS

   En la mateixa línia, el dibuixant creu que el gnere ha aconseguit desembarassar-se de prejucios. "Abans el cmic només ho llegien els lectors habituals, era un món molt tancat format en la seua immensa majoria per homes on molt rarament veies una dona. Exceptuant els autors i lectors de les revistes underground, la resta era un món que se sentia molt cmode vivint al marge, o incomprendidos i protegits en la seua addicció als superherois, el mniga o la cincia ficció".

    I celebra: "Jo em sent molt afortunat d'haver viscut en esta nova poca en la qual s'ha convertit en alguna cosa accessible per a tots i amb tants autors i autores interessants".

    Irene Vallejo (Saragossa, 1979) va estudiar Filologia Clssica i va obtenir el doctorat europeu per les universitats de Saragossa i Florncia. En la seua obra de ficció destaquen les novelles 'La luz soterrada' (2011) i 'El silbido del arquero' (2015). A més, ha publicat antologies d'articles' i l'assaig 'El infinito en un junco' (2019), pel qual va ser guardonada amb el Premi Nacional d'Assaig 2020.

    Per la seua banda, Tyto Alba (Badalona, 1975) va donar els seus primers passos professionals com a pintor exposant en diverses galeries de Barcelona. Durant una estada a Mxic D.F., va comenar la seua carrera de dibuixant, on va realitzar el seu cmic 'Black River Together' i diverses historietes curtes per a diferents publicacions.