La jutgessa rebutja recurs de Pradas i reitera la "pertinència" de prova cal·ligràfica sobre l'esborrany de l'ES-Alert

   VALÈNCIA, 8 Abr. (EUROPA PRESS) -

   La jutgessa de Catarroja que instruïx la gestió de la dana que el 29 d'octubre del 2024 va deixar 230 víctimes mortals en la província de València ha rebutjat el recurs de l'exconsellera de Justícia i Interior i investigada en la causa, Salomé Pradas, i ha reiterat la "pertinència" que realitze en el jutjat una prova cal·ligràfica sobre l'esborrany de l'ES-Alert que va aportar en el seu moment el sotsdirector d'Emergències, Jorge Suárez, en la seua declaració com a testimoni.

   En un escrit recent, Pradas va reconèixer l'autoria "de pròpia mà" del document aportat per Suárez i va traslladar a la magistrada que veia "innecessari" la pràctica de la prova sol·licitada al no existir "dubte, impugnació ni controvèrsia alguna sobre l'autenticitat de la grafia ni sobre l'autoria de la mateixa".

   En este document es poden llegir diversos punts --quatre--, dels quals es desprenen frases com: "(...) que s'evite el desplaça- prov València"; apareix ratllada la paraula "confina-" i s'arreplega "permanència cases", amb indicacions de les comarques de R Alta/Baixa/HSud/Foia Bunyol (Riberes Alta i Baixa; Horta Sud i Foia de Bunyol); allunyament lleres, ajuste lleres i elevar-se a (...) primera planta" més una altra paraula ratllada i la referència a la mobilització de la UME.

   La magistrada reafirma la pertinència de la pericial per tres raons. La primera, perquè malgrat el manifestat en l'escrit de l'exconsellera, "en cap moment" Pradas "va reconèixer l'autoria de pròpia mà del text del manuscrit que va conservar" Suárez perquè en la seua declaració de l'11 d'abril del 2025 no es va parlar d'això i perquè després només ha comparegut en el jutjat per al cara a cara que va sostenir amb José Manuel Cuenca, l'ex cap de gabinet de l'expresident Carlos Mazón, "on es va fer referència per un dels intervinents a la 'targeta' del senyor Jorge Suárez, però no va haver-hi reconeixement exprés de l'autoria".

    En segon lloc, assenyala que l'al·legat per Pradas en l'escrit no pot substituir a la declaració d'investigada, "diligència personalíssima, que no pot reemplaçar-se per la manifestació de cap persona, per un escrit presentat per la seua representació processal, ni per una compareixença". I en tercer lloc, "ni tan sols en el cas que es reconeguera per la senyora Salomé Pradas Ten en una declaració com investigada l'autoria del manuscrit tampoc això eximiria la pràctica d'una prova que ha d'estimar-se pertinent".

"FORA DE TOT DUBTE"

   Per tant, la magistrada insistix que la pertinència de la prova està "fora de tot dubte" donat la rellevància que en este cas haguera tingut l'adopció de mesures de protecció a la població i subratlla que un "nexe comú" que ha demostrat la instrucció és l'absència d'estos avisos, "la qual cosa s'unia a la paràlisi en la presa de decisions en el si del Cecopi".

    En esta línia, afig que la responsabilitat que se li va atribuir a Pradas en el retard en l'enviament de l'alerta a la població, pel seu "eventual efecte incriminatori", és un fet del com l'exconsellera "es va voler deslligar públicament, i des d'un principi", després de conèixer-se que la gran majoria de les defuncions "s'havien produït amb anterioritat a l'enviament del missatge a les 20:11 hores".

    Sobre este punt, considera que l'existència d'un sistema d'alerta a la població "estava sobre la taula del Cecopi, des de les 17:20 hores" i no se li va revelar, com va dir Pradas en una entrevista, a les 20:00 hores. La magistrada subratlla que este era un sistema "plenament operatiu"; del que la validació "es va fer en tan sol 2 minuts i 35 segons" per un tècnic "a qui fins i tot li va donar temps a descartar un previ esborrany" i amb una successió de propostes que comença la formulada per Jorge Suárez en el Cecopi que deia: "Davant de l'evolució de la situació d'emergència, es recomana que amb caràcter immediat accedisca a zones altes, romanguen atents a nous missatges".

   A partir d'ací, relata la jutgessa, va haver-hi diverses més: a les 18:38 hores l'esborrany d'ES-Alert 706; el 707, que es va descartar perquè estava en castellà i anglès, al mateix temps que es va validar el 708, enviat a les 20:11 hores --en castellà i valencià-- i que deia: "Suspensió de viatges i mobilitat innecessàries. Alerta de Protecció Civil. Per les fortes pluges i com a mesura preventiva s'ha d'evitar qualsevol tipus de desplaçament en la província de València. Estiguen atents a futurs avisos a través d'este canal i fonts oficials, en USER000@GVA112 i en Apunt".

"DRAMÀTIC"

   Per a la jutgessa, "el més dramàtic és que es va poder haver llançat un missatge sobre les 17:20 hores" amb l'avís de Suárez, "que haguera sigut plenament efectiu fins al punt que aconsellava pujar als pisos alts, la qual cosa donava idea de fins a on podia arribar l'aigua, com menys dos metres, i que, per tant, baixar als garatges o romandre en plantes baixes, o anar per carretera, era un risc claríssim que havia d'excloure's".

    No obstant això, assenyala que un dels elements que va demorar l'enviament de l'alerta a la població va ser "fins i tot per la redacció del mateix en valencià"; per les consultes verbals a l'Advocacia de la Generalitat Valenciana i deixa notar que va haver-hi missatges entre Cuenca i Pradas en els quals el primer li deia que "de confinar res en tota la província, que una cosa diferent és zonificar".

    Així mateix, considera que l'ES-Alert de les 20:11 hores no pot al·legar-se que fóra només pel possible trencament de Forata i destaca el paper de Pradas en la seua elaboració ja que hi ha videos que reflectixen que donava indicacions "com menys en part del contingut del missatge": "No es limitava a ser una mera testimoni de l'enviament del missatge, sinó que es mostra una voluntat de controlar".

ARGÜESO

   D'igual manera, per a la jutgessa, en esta falta d'avisos a la població incorre igualment Argüeso, de qui subratlla: "era el director del pla quan a les 13:00 h els cotxes suraven pel carrer a Utiel". En esta línia, manifesta que la situació "caòtica i desesperada" en esta localitat no va impedir que tots dos responsables es desplaçaren a Carlet, on la seua estada era "totalment ineficaç" respecte al que estava succeint amb el Magre en l'altra comarca.

    Però és més, afig que allí tampoc van donar ordres sobre esta zona, on a la vesprada també van morir persones. "No es van mobilitzar més unitats de bombers forestals pròximes geogràficament a la Unitat d'Alzira, com Ròtova, Castelló de Rugat, Xàtiva i Ontinyent. No va haver-hi mobilització de més unitats, ni es va controlar per la direcció del pla la possible desmobilització", detalla.

   Sobre este tema, afig que la posició de garant del director del pla, en preemergència i en situacions 0 i 1 d'emergència, "li obliga a actuar", per la qual cosa la seua "omissió" ha d'enllaçar-se amb les defuncions, i considera que, una vegada declarades les alertes hidrològiques respecte del riu Magre i del barranc del Poyo, situació 0 d'emergència, es va seguir "ignorant les mesures de protecció que poguera acordar", des de les 11:45 i les 12:20 h, per a les zones d'estes lleres.

   "No va haver-hi vigilància dels barrancs d'Horteta i Gallego, cap ordre consta per part del director del pla sobre aquest tema, ni va haver-hi seguiment respecte dels bombers forestals que van ser enviats a mesurar escales en la zona de Torrent-Picanya i Paiporta (...). Hi havia avisos de previsió i d'aigua de pluja acumulada i va faltar vigilància personal en lleres. No va haver-hi rondes de seguiment", enumera i considera "incomprensible" que, coneixent-se la retirada dels bombers forestals del barranc del Poyo, per part de persones presents en el Cecopi, "per part del director del pla no es fera tal pregunta" ni demanara la col·laboració d'agents mediambientals.