Un jutjat arxiva una querella contra el regidor d'Urbanisme de València per llicències hoteleres

   VALÈNCIA, 25 May. (EUROPA PRESS) -

   La Secció d'Instrucció del Tribunal d'Instància de València Plaça número 7 ha arxivat la querella interposada per una mercantil contra el regidor d'Urbanisme en l'Ajuntament de València, Juan Giner, per llicències hoteleres.

   Així es desprèn de la interlocutòria, consultada per Europa Press, en la qual el jutjat acorda el sobreseïment lliure de la causa oberta contra Giner i el cap de Servici de Planejament municipal en no veure delictes de prevaricació administrativa.

   El procediment es va iniciar amb una querella interposada per una societat d'inversors estrangers per al desenvolupament de projectes immobiliaris en el sector turístic a València contra Giner i el cap del Servici de Planejament per un delicte de prevaricació administrativa.

   La mercantil va promoure dos projectes, als carrers Carlos Cortina i Encarna Albarrasí, per a implantar establiments d'ús hoteler en locals qualificats com a terciari exclusiu. Els dos projectes comptaven amb certificats de conformitat A1 i B1 emesos per l'entitat col·laboradora urbanística, acreditatius de l'adequació de les actuacions a la legislació urbanística i al planejament aplicable.

   Giner va acordar mitjançant resolució de 30 de desembre del 2024 la suspensió de la tramitació de l'expedient de llicència d'un dels projectes, amb fonament en l'Acord Plenari de l'Ajuntament de València de 28 de maig de 2024, que va suspendre l'atorgament de llicències per a nous usos terciaris hotelers.

   Per la seua banda, el cap de Servici va emetre el 29 de maig del 2025 informe desfavorable en relació amb el segon projecte, rebutjant la seua legalitat malgrat reconèixer en l'informe que els locals ostentaven la classificació de terciari exclusiu i que la superfície utilitzada (863 m2) era inferior a l'autoritzada pel planejament (1.365 m2).

   La querella sostenia que tant la resolució del regidor com l'informe del tècnic constituïen actes prevaricadors, dictats sabent la seua injustícia, amb el propòsit de satisfer una voluntat política de restricció dels usos turístics en la ciutat de València. Però el jutjat no està d'acord.

   Així, la magistrada estima, en relació amb el projecte rebutjat per Giner, que la resolució adoptada va comptar amb suport tècnic i jurídic unànime dels funcionaris competents; la querellant va assumir implícitament la correcció de la resolució en adaptar el seu projecte; i la motivació política no converteix l'acte en prevaricador.

    Sobre este últim punt, assenyala: "El fet que un càrrec electe expresse públicament la voluntat política de limitar la implantació d'apartaments turístics no convertix automàticament els seus actes administratius en prevaricadors".

   D'altra banda, respecte al segon expedient sobre el qual va actuar el cap de Servici, la magistrada exposa que hi ha absència del pressupost típic, és a dir, que l'informe no era una "resolució" en sentit penal: "Ostentava la condició de Cap del Servici de Planejament i va actuar exclusivament com a tècnic informant: l'informe de 29 de maig del 2025 va ser emès a sol·licitud del Servei de Llicències Urbanístiques, sense que li corresponguera adoptar decisió executiva alguna. La resolució final era competència de l'autoritat administrativa corresponent", assenyala.

   Així mateix, la jutgessa al·ludix al fet que la interpretació tècnica inicial era, si més no, raonablement discutible; i que l'acció penal es va exercir de forma prematura.