L'any 2025 va ser extremadament càlid a Espanya, amb una mitjana de 15ºC, 1,1ºC per damunt del normal, segons AEMET

   MADRID, 14 Ene. (EUROPA PRESS) -

   L'any 2025 va ser extremadament càlid a Espanya, segons el balanç climàtic que l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) ha publicat este dimecres. La temperatura mitjana en l'Espanya peninsular es va situar en 15ºC, 1,1ºC per damunt del període de referència 1991-2020. En total, es va tractar del tercer any més càlid des del 1961, empatant amb 2024 i després del 2023 i 2022. De fet, els onze anys més càlids de la sèrie s'han registrat tots en el segle XXI.

    D'acord amb l'informe, les anomalies tèrmiques es van situar entorn de +1ºC en la pràctica totalitat de la Península, Balears, Ceuta i Melilla, mentre que a Canàries van estar entre 0ºC i +1ºC. A més, per zones, el 2025 va ser extremadament càlid en la major part del nord peninsular, així com en àmplies zones de l'est i sud.

    Mentrestant, l'any va tenir un caràcter molt càlid en la resta de la Península excepte en una petita zona al nord de Galícia on va ser càlid. D'altra banda, va anar extremadament càlid a Balears, Ceuta i Melilla i molt càlid a Canàries.

    AEMET explica que els episodis càlids van ser freqüents durant el 2025, amb tres ones de calor en l'àmbit de la Península i Balears i dues a Canàries. Segons detalla, la primera es va estendre entre el 18 de juny i el 4 de juliol i durant la mateixa es van superar els 43°C en zones del sud peninsular.

    Després, la segona va afectar tota Espanya, inclosa Canàries, entre el 15 i 18 de juliol, amb temperatures uns 6°C per damunt dels seus valors habituals. Finalment, la tercera es va estendre entre el 3 i el 18 d'agost, dies en els quals es van arribar a registrar les temperatures més altes de l'estiu, amb més de 45ºC en punts del sud peninsular.

    Entre altres, l'organisme estatal recorda que Jerez de la Frontera/aeroport va aconseguir 45,8°C el dia 17; mateix dia en el qual Morón de la Frontera va arribar a 45,2°C i Murcia va registrar 45,1°C el 18. Al marge d'això, AEMET apunta al fet que va haver-hi una altra ona de calor a Canàries entre el 17 i el 20 de setembre.

    Enfront d'això, el balanç climàtic detalla que no va haver-hi ones de fred el 2025 encara que sí es van registrar episodis amb temperatures més baixes del normal. En este aspecte, destaca el que es va donar al gener entre els dies 13 i 19, en el qual les gelades nocturnes van ser freqüents en moltes zones.

    En este marc, els termòmetres a Molina d'Aragó van baixar fins a -11,2°C el dia 14 de gener, mateixa jornada en la qual Salamanca/aeroport va registrar -9,7°C i Teruel -9,6°C. D'altra banda, l'organisme estatal també recorda que es va produir un altre episodi de fred rellevant entre els dies 25 de novembre i 4 de desembre.

UN ANY HUMIT, AMB 696,1 L/M2

   El balanç climàtic d'AEMET també assenyala que el 2025 va ser en el seu conjunt humit quant a precipitacions, amb una precipitació mitjana sobre l'Espanya peninsular de 696,1 litres per metre quadrat (l/m2), la qual cosa representa el 109% del valor normal. D'acord amb estes dades, es va tractar del vintè cinquè any més humit des del començament de la sèrie el 1961 i el huitè del segle XXI.

   Encara així, especifica que distribució geogràfica de les precipitacions va ser irregular. Per esta part, va haver-hi un comportament majoritàriament humit a molt humit en àmplies zones del territori, sobretot en zones de l'oest, el sud i part del litoral mediterrani.

    Mentrestant, el caràcter va ser més pròxim al normal en àrees de l'interior oriental i de la meitat nord, mentre que en la franja cantàbrica oriental i algunes àrees del nord peninsular van aparèixer zones seques o molt seques. A més, a Canàries va predominar un caràcter normal a humit mentre que a Balears, el caràcter va ser majoritàriament normal, amb petits nuclis secs en algunes zones.

   Al seu torn, l'organisme estatal també indica que la distribució tempolas de les precipitacions va ser heterogènia. Mentre que gener va ser un mes humit, febrer va ser molt sec. A més, la primavera va presentar un caràcter molt humit i es va alçar com la cinquena més plujosa de la sèrie i tercera del segle XXI. Després d'un estiu i tardor que van anar en general secs, desembre va ser en canvi humit.

    En este marc, les majors precipitacions diàries registrades en els observatoris principals es van concentrar en episodis de forta intensitat associats a situacions d'inestabilitat en diferents moments de l'any. En este marc, AEMET parla dels 174,8 l/m2 a Tortosa el dia 12 d'octubre; els 127,3 l/m2 a Eivissa/Es Codolá el dia 11 d'octubre i els 101,8 l/m2 en Port de Navacerrada el dia 13 de novembre.

   A més, també esmenta els 96,8 l/m2 a València el dia 29 de setembre; els 96,7 l/m2 a Santiago de Compostel·la/Lavacolla el dia 26 de gener i els 94,6 l/m2 a Huelva/ Ronda Est el dia 20 de gener. Quant a la precipitació total acumulada de l'any entre els observatoris principals, va sobreeixir Vigo/Peinador amb 2.333,5 l/m2; seguit de Pontevedra amb 1.795,8 l/m2; i de Port de Navacerrada amb 1.752,8 l/m2.

    Al seu torn, també es van registrar acumulats anuals molt elevats a Santiago de Compostel·la/Lavacolla amb 1.649,3 l/m2; en Hondarribia/ Malkarroa amb 1.480,8 l/m2; i en Donostia / Sant Sebastià/ Igeldo amb 1.415,6 l/m2. "(Açò) confirma un any especialment humit en el nord-oest peninsular i en àrees de muntanya, enfront de valors més moderats en altres regions del territori", puntualitza el balanç climàtic.