L'Audiència imposa 17 anys i 9 mesos de presó al germà d'Antonio Anglés per segrestar i torturar a un home

   VALÈNCIA, 23 Sep. (EUROPA PRESS) -

   La secció tercera de l'Audiència Provincial de València ha condemnat a Maurici Anglés, un dels germans d'Antonio Anglés, desaparegut i acusat del triple assassinat de les xiquetes d'Alcàsser, a 17 anys i 9 mesos de presó per segrestar i torturar a un altre home al novembre del 2021 junt amb altres cinc persones més. L'acusat va negar els fets durant el juí i va defensar que la vesprada del succés va estar en la bolera i, després, en una discoteca.

   El tribunal li ha imposat esta pena a Maurici --que fa anys va canviar la seua identitat-- pels delictes de detenció il·legal; lesions; amenaces; robatori amb violència; i un delicte de danys. Junt amb ell han sigut condemnats altres cinc homes amb penes similars. L'Audiència ha adoptat esta decisió en considerar que les proves practicades en el juí --que va quedar vist per a sentència al juliol-- han sigut "plurals, objectives i idònies" per a desvirtuar el principi de presumpció d'innocència.

   Així, segons es desprèn en la sentència, consultada per Europa Press i avançada per Las Provincias, els condemnats es van posar d'acord, juntament amb terceres persones no identificades en esta causa, per a capturar a un altre home, al que li volien exigir diners. En concret, 200.000 euros.

   D'esta manera, durant diversos dies previs al 29 de novembre del 2021 --jornada en què va tenir lloc el segrest--, els condemnats van realitzar seguiments a la víctima i van preparar dos furgonetes. En la vesprada del 29, van esperar a la víctima en el Camí Canyada de Roquet junt amb els vehicles.

   Quan la víctima va passar per la zona, li van tallar el pas amb una furgoneta per davant mentre que l'altra es va situar darrere. Van baixar cinc o sis persones del vehicle amb robes fosques, passamuntanyes en el cap i guants i es van dirigir a la víctima apuntant-li amb dos armes de foc que no han sigut intervingudes, i cridant-li que isquera del vehicle.

    Un d'ells va fracturar el cristall d'una finestreta de la porta del conductor i va obligar a l'home a eixir del vehicle per força, i immediatament almenys sis ocupants de les furgonetes van eixir i li van colpejar per tot el cos.

   Posteriorment li van pujar a una de les furgonetes i li van emmanillar per a dirigir-se cap a la localitat valenciana de Catarroja, a una nau --identificada en la casa com a 'quadra'--. Sense traure-ho del vehicle, engrilletado i ferit, li van arrancar la roba i totes les seues pertinences i ho van deixar nu.

    En esta situació ho van mantenir dins de la furgoneta durant diverses hores en les quals li van colpejar de forma contínua per tot el cos exigint-li el lliurament de 200.000 euros com a condició perquè li deixaren en llibertat.

    Com la víctima els deia que no tenia esta quantitat de diners, dos condemnats que estaven amb ell van ser rebaixant l'import que sol·licitaven. En el temps que va durar esta situació, li van colpejar amb unes cadenes amb les quals li van donar fuetades, dient-li que els havia de donar diners perquè sabien que portava al seu fill a un col·legi privat, acoquinant-li amb segrestar i causar mals al seu fill i a la seua dona.

   Li van dir que li anaven a tallar un dit i amb unes tenalles li van fer un tall en un dit de la mà i un altre tall en una orella i li van clavar una navalla en un de les cuixes.

    La víctima els indicava en tot moment que no tenia estos diners però que en la seua casa disposava de 2.000 euros en efectiu i que els hi podia lliurar, però els processaments no cessaven de colpejar-li i acoquinar-li amb causar-li majors danys personals, provocant fins i tot que la víctima quedara en estat de semiinconsciència. Va ser cremat amb unes brases i van tirar sobre el seu cos un líquid per a veure si reaccionava.

    Convençuts que no anaven a obtenir diners de la seua víctima, els processaments van acordar alliberar a la víctima i li van portar dins de la furgoneta fins a Paiporta prop de les 22 hores.

MÒBILS, ENREGISTRAMENTS I DGT

   L'Audiència, per a fixar la condemna, estima que totes les proves obtingudes dels dispositius de telefonia mòbil, enregistraments de càmeres de seguretat, de la DGT, conduïxen a la identificació dels telèfons que s'adjudicaven als condemnats.

   A més, veu "curiós" que els condemnats es conegueren "d'alguna manera o per determinat motiu" i estigueren relacionats amb determinats vehicles que conduïen o ocupaven amb la sola finalitat de realitzar seguiments a la víctima --així es desprèn clarament de les ubicacions dels telèfons i de l'històric del dispositiu de geolocalització d'una furgoneta i els enregistraments citats--.

   I afig: "Curiosament també --els condemnats-- han tingut relació d'algun tipus amb una quadra que reunix les característiques de la utilitzada en la comissió dels fets per la seua ubicació, dimissions, camí estret i amb sots d'accés. Per contra, cap ha facilitat informació de la seua activitat prèvia als fets ni l'ha justificat", conclou.