Les víctimes de la dana demanen adequar els ES-Alert al risc per a no avisar "tard" ni "cada vegada que plou"

   VALÈNCIA, 6 Oct. (EUROPA PRESS) -

   Associacions de víctimes de la dana han demanat que els avisos d'emergències i ES-Alert estiguen "molt mesurats" per a no generar desconfiança entre la ciutadania, i han cridat a protocolitzar els sistemes segons la gravetat de l'episodi meteorològic, de manera que no es llancen "tarde" com en el 29 d'octubre, però tampoc "cada vegada que plou".

    La conferència internacional 'De la crisi a la recuperació: Enfortint la resiliència regional davant dels desastres', organitzada pel Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica i l'OCDE, ha acollit una taula redona entre la delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé; la comissionada de Salut Mental, Belén González; i les portaveus de l'Associació de Damnificats per la DANA Horta Sud, Elisabet González Perálta; l'Associació de Víctimes de la DANA 29 octubre, Mariló Gradolí, i l'Associació de Víctimes Mortals DANA 29-O, Rosa Álvarez.

   Álvarez ha assenyalat que "no podem manar alertes cada vegada que plou" sinó que "cal buscar sistemes d'avís a la població segons el grau de gravetat". "No ens poden deixar sense avisos, ni ens poden avisar cada vegada que plou", ha comentat

   Rosa Álvarez ha assenyalat que les associacions de víctimes estan preparant el segon aniversari de la dana. Dos anys després, "estem en alguns aspectes una mica millor, perquè se'ns dona veu, no la suficient però se'ns dona veu". Ha admès que la notícia de l'avançament electoral els "entristix" perquè "decau l'única comissió d'investigació seriosa" sobre la dana en el Congrés.

   Álvarez ha lamentat que "el dia 29 d'octubre del 2024 no va haver-hi prevenció, no va haver-hi preparació, no va haver-hi resposta i com resultat va haver-hi 233 persones que ja no estan ací". Després, al seu juí, "tampoc es van centrar en una recuperació".

    "No podem canviar la nostra geografia, però sí podem decidir qui gestiona les emergències amb el nostre vot. I si algú té dubtes de qui les ha de gestionar, que ens vegen, que ens miren", ha expressat.

    Respecte a la salut mental, ha relatat que en els primers dies no va haver-hi "cap ajuda professional en salut mental". "Una consellera del govern valencià ens va prohibir anar a les famílies", ha insistit en al·lusió a l'extitular de Turisme, Nuria Montes, i això és "una de les coses que més dany psicoemocional" va causar.

LA "POR" DAVANT DE L'ALERTA TARONJA

   Mariló Gradolí ha posat el focus en els avisos meteorològics de les últimes setmanes, perquè "una alerta taronja en la zona zero era sinònim de por".

   Així, ha reivindicat que les alertes "han d'estar molt mesurades" perquè "la ciutadania les prenga de debò", "no poden arribar tard, amb informació errònia i dient que està plovent quan ja està plovent". A més, ha demanat que "la informació fluïsca des dels tècnics, prenent decisions encertades".

   Gradolí ha lamentat en la seua intervenció que "l'administració autonòmica no ens ha escoltat i seguix sense escoltar-nos". "El Consell ha aprovat per urgència que es poguera urbanitzar en zones no urbanitzables amb criteri turístic. És a dir, estem ací, víctimes, experts, dient que cal respectar el territori i no urbanitzar en zones inundables, i el Consell, per urgència, este mateix dia, està fent una cosa que és completament contraria al que s'està parlant ací", ha recriminat en al·lusió a la Llei del Sòl.

   En este sentit, ha demanat que "els tècnics diguen què és el que s'ha de fer perquè els polítics decidisquen", i ha advertit: "Qui crea que es pot fer el que s'estava fent abans del 29 d'octubre està molt equivocat".