L'Horta Teatre arranca el seu 50 aniversari reivindicant les segones oportunitats amb 'L'últim ball'

   VALNCIA, 8 Nov. (EUROPA PRESS) -

   L'espectacle 'L'últim ball', de Carles Alberola i Alfred Picó, arriba al Teatre Talia de Valncia des d'aquest dimecres fins al prxim 26 de novembre per a "reivindicar les segones oportunitats" i reflexionar sobre "les coses que realment importen en la vida".

   La nova comdia de L'Horta Teatre, amb la qual inicien la celebració del 50 aniversari de la companyia valenciana, Premi Nacional d'Arts Escniques per a la Infncia i la Joventut, posa en valor la felicitat que aporta dedicar-se al que t'agrada "vinga o no acompanyat de l'xit".

   L'obra narra la histria de dos velles glries del teatre valenci que, després de 10 anys sense actuar junts, reben la proposta de participar en un homenatge pstum a un company de professió. Van sorgint afinitats i diferncies entre tots dos conforme decidixen si eixir o no a l'escenari. Han tingut una evolució molt diferent després de separar-se i un ja est retirat després d'haver remuntat un poc la seua trajectria, mentre que l'altre rehúsa baixar-se de l'escenari, a pesar que malviu, sense arribar a ser un actor d'xit.

   En paraules del director i coprotagonista, Carles Alberola, l'obra parla de les segones oportunitats, "de la gent que fa temps que no est al costat de nosaltres, que s'han equivocat en el camí, i del descobriment de les coses que realment són importants en la vida".

   "Són persones que estimen tant el que fan que solament són felices sobre les taules i ho transmeten donant felicitat als espectadors. Al final, aquesta histria parla de la interpretació i de les arts escniques, per pot identificar-se amb ella qualsevol persona amb qualsevol professió, sempre que li done sentit a la seua vida", ha relatat.

   En aquest sentit, ha apuntat que "molts actors estan installats en la precarietat i, a pesar de tindre un gran talent i capacitat, els costa molt tindre continutat en el treball" i precisament aquesta situació és la que pateix un dels protagonistes de l'obra que quan es puja a l'escenari aconsegueix "veure una mica la llum" ja que és "el seu lloc en el món".

   Així, Alberola ha indicat que el propi títol de l'obra és una metfora en si doncs, "mai saps quan va a ser el teu últim ball", i subratlla que aix és el que mou als protagonistes a retrobar-se en l'escenari i tornar a gaudir.

   "Li vaig proposar Carles fer un muntatge abans de la pandmia. Per diversos motius van ser retardant-ho", explica Picó, qui est convenut que la nova obra continua la línia per a adults que han marcat en els últims anys amb títols com a 'L'electe', firmada per Ramón Madaula; o 'Família normal', escrita per Pau Pons. "Va crear aquesta histria i em va proposar que la interpretrem junts, cosa que és un autntic luxe perqu ests compartint escenari amb l'autor i director de l'obra, gens pot anar malament", comenta Picó, productor i coprotagonista d'aquesta comdia.

EDADISME, ARTS ESCNIQUES, FELICITAT

   Un altre dels temes que tracta 'L'últim ball' és l'edadisme, una forma de discriminació social que molts actors i actrius pateixen quan aconsegueixen una edat i que fa que es deixe de comptar amb ells en el món de les arts escniques.

   "Hi ha exemples de grans actors per, sobretot actrius, que una vegada compleixen una edat veuen com el telfon deixa de sonar quan encara tenen molt que aportar", ha assenyalat Alberola.

   Així mateix, l'espectacle també parla de les relacions trencades per una paraula mal aquesta, per una decisió equivocada. "Qui no ha tingut una disputa familiar, diferncies amb els seus amics o un problema en el treball? Pensem que molts poden veure's reflectits en aquesta parella d'actors que ja no s'entén. Per que, conforme avana la funció, va recordant tot els que els unia", explica l'autor i director de 'L'últim ball'.

UNA PARELLA ESCNICA DES DE FA MÉS DE 30 ANYS

   Un dels atractius del nou espectacle que estar del 8 al 26 de novembre al Teatre Talia és el joc metateatral que proposa. A pesar de ser dos dels noms més coneguts de l'escena valenciana, Alberola i Picó donen vida a dos actors que no han tingut massa oportunitats en grans teatres.

   "El món de les arts escniques és curiós perqu pots omplir una sala en un poble, per exemple, i sentir que les coses van molt bé. Per l'endem anar al del costat i que solament hi haja 15 persones", ha explicat Alfred Picó.

   L'elenc ho conformen: Nolia Pérez i Josep Zapater, responsables de la composició i direcció musical; Ximo Rojo, qui firma el disseny d'illuminació; Monste Amenós, encarregada de l'escenografia i del vestuari que pren com a referncies les estreles cmiques del cinema mut, com a Laurel i Hardy o Buster Keaton i Toni Agustí com a ajudant de direcció.