La sala Pinazo reobrirà el 25 d'abril amb una nova exposició dedicada a aquest pintor valencià
VALÈNCIA, 11 Abr. (EUROPA PRESS) -
La muralla medieval conservada a l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) ha completat el seu procés de restauració integral, al que se li ha sotmès per primera vegada en els 35 anys de vida del museu, abans de la reobertura al públic de la sala Pinazo que l'alberga el pròxim 25 d'abril després de més de dos anys tancada.
Aquest espai estrena una "finestra inversa" per a contemplar les restes arqueològiques d'aquest tram del mur defensiu de València, que data del segle XIV, tant de fora cap a dintre com de dins fora, donant la sensació de que "la muralla continua". A més, l'accés a la sala s'ha millorat perquè siga "molt més digne" i la il·luminació s'ha actualitzat per a contemplar millor les obres.
La presentació ha sigut a càrrec de la directora adjunta de l'IVAM, Sonia Martínez, junt amb l'equip d'arquitectes coordinadors del projecte, Laura Mantecón i Sergio Estruch del Fabricant d'Espheras, i els arqueòlegs José Ferrandis i Antonio Sáez.
Es tracta d'una intervenció que ha permès llançar llum sobre la construcció de la muralla defensiva de València, de la qual l'IVAM conserva una part de 80 metres de llarg dels cinc quilòmetres que va arribar a tenir. Va aconseguir fins a vuit metres d'altura, mentre ara el tram millor conservat arriba a dos metres.
"Durant aquests 35 anys, la muralla ha estat ací, però no s'ha fet una intervenció com es requeria", ha assenyalat l'arqueòleg José Ferrandis, qui ha assegurat que "en tota València no hi ha un element arqueològic exposat amb aquesta qualitat i amb aquestes característiques".
Entre elles sobreix la seua duresa i resistència, ja que se situava en un punt molt vulnerable a possibles desbordaments del riu Turia, i la tècnica de la tàpia valenciana que va permetre que es mantinguera fins al segle XIX.
Respecte al paper defensiu de la muralla, els arqueòlegs creuen que va servir per a salvar a València dels setges de les tropes castellanes durant la guerra entre Aragó i Castella.
RESTES DE CERÀMICA DEL SEGLE XI
La restauració va començar amb una excavació "inèdita" en la rampa d'accés a la sala, on han aflorat fragments de ceràmica taifa del segle XI i restes arquitectòniques dels edificis que es van construir en l'espai que va deixar la muralla després del seu enderrocament en els anys 80, com a paviments, pilars o murs. Aquestes restes se sotmetran a un procés d'estudi, encara que "probablement" procedisquen del proper centre cultural La Beneficència quan es dedicava a altres usos.
En una segona fase es va realitzar una excavació intramuros. Fins ara, les úniques investigacions sobre la muralla van ser realitzades coincidint amb la construcció de l'IVAM entre 1985 i 1987, i es van realitzar únicament de manera parcial i extramurs.
L'última etapa va consistir en el netejat de tot el mur, amb l'eliminació d'elements impropis, la restauració dels quals presentaven un estat deficitari i la realització de puntuals reconstruccions d'elements perduts i en mal estat per a la seua posada en valor.
També s'han posat en valor les tècniques constructives de mechinales/agujales que travessaven el mur per a una correcta lectura històrica-constructiva, traient a la llum la fonamentació en l'extrem nord i marcant en la secció annexa la seua forma de construir. Com a colofó, s'ha realitzat una il·luminació específica per a ressaltar aquests elements.
NOVA RAMPA I PENDENTS D'EVACUACIÓ D'AIGUA
Els treballs en la sala, que albergarà una nova exposició sobre el pintor valencià Ignacio Pinazo el pròxim 25 d'abril, han permès millorar la seua accessibilitat tant des de l'exterior com des de l'interior. En concret, s'ha eliminat el mur exterior, s'ha ampliat la rampa i s'ha obert una gran finestra arqueològica en la façana per a permetre la visibilitat de la muralla des de fora.
"S'ha modificat l'abrupte accés amb una nova rampa de pendent inferior al 6%, amb l'objectiu de fer de l'IVAM un espai universalment accessible per a no discriminar a cap persona que poguera fer ús del museu", ha explicat l'arquitecta Laura Mantecón, destacant la millora de la transició entre el carrer i la sala Pinazo.
En paral·lel, s'han solucionat els problemes d'impermeabilització que es van detectar en la sala, per al que s'ha alçat part del paviment de la plataforma d'accés i s'han format nous pendents d'evacuació de l'aigua de pluja cap a l'exterior.
Els arquitectes han realitzat proves per a comprovar que aquests problemes no es repetisquen. "Si hi havia, no ho sabem, però ja no té per què haver-hi", ha indicat Sergio Estruch.
RECORREGUT CIRCULAR FINS A LA "PETJADA" DE LA MURALLA
Dins de la sala, s'ha recuperat la circularidad en el recorregut expositiu, junt amb una millora de l'evacuació i l'actualització de les instal·lacions d'il·luminació i climatització per a millorar les condicions de conservació i visibilitat de les obres exposades. En el tram final s'ha canviat el paviment per a marcar "la petjada de l'expansió de la muralla".
Tots aquests treballs formen part del pla director d'inversions de l'IVAM, que va marcar l'inici d'una sèrie de reformes tàctiques per a actualitzar l'edifici després de més de trenta anys des de la seua inauguració el 1989. "Aquest edifici requereix una mica d'afecte", ha comentat la directora adjunta.
El pla inclou obres finalitzades com la recuperació del vestíbul d'entrada com a plaça pública, la renovació de la cafeteria, l'obertura d'una nova tenda i llibreria i la reforma dels 'labs' en un gran espai de 500 metres quadrats per a adequar i millorar l'oferta cultural i educativa.
