L'IVAM reunix 145 obres de Pablo Picasso i Julio González que revelen la seua "convergència" amb el cubisme

VALÈNCIA 20 Ene. (EUROPA PRESS) -

L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) ha inaugurat hui l'exposició 'Julio González versus Pablo Picasso', que reunix 145 obres, que posen en relleu la "convergència" entre les creacions dels dos artistes en les seues relacions amb el cubisme, especialment, en la influència que el geni malagueny va suposar en la recerca de l'"espai obert o buit" per part del català, concepte que va revolucionar l'escultura del segle XX.

Així ho ha explicat l'historiador, crític d'art i comissari de la mostra, Tomàs Llorens, qui ha presentat en roda de premsa esta exhibició juntament amb la consellera de Cultura, Trini Miró; la directora de l'IVAM, Consol Císcar; la directora de la Fundació Picasso, Lourdes Moreno; i el delegat de Cultura de l'Ajuntament de Màlaga, Miguel Briones.

L'exposició, que estarà instal·lada en l'IVAM fins al 6 d'abril per després ser traslladada a la Casa Natal de Picasso, inclou els 84 dibuixos del Quadern número 7 d'esbossos preparatoris de les 'Les senyoretes d'Avinyó' de Picasso, que suposa un "anunci del que serà el cubisme" i una selecció de 62 creacions de González --29 escultures, 20 dibuixos, sis relleus i cinc pintures-- que desenvolupen l'"herència del cubisme en un camp com l'escultura", ha afirmat Llorens.

La consellera de Cultura ha mostrat la seua "satisfacció" i ha destacat la "importància" d'esta exhibició perquè s'ha reunit a dos artistes "irrepetibles" que van exercir "un paper decisiu" en l'art contemporani. En esta línia, ha valorat el "trobada fecund" dels dos genis i ha considerat un "honor" que siga l'IVAM el primer a exhibir este quadern per primera vegada fora de Màlaga. Alhora, ha reconegut el "prestigi nacional i internacional" del museu valencià, que el 2008 va ser visitat per unes 630.000 persones, un 15% més que l'any passat. Miró ha confiat que estes xifres seguisquen incrementant-se durant 2009.

Per la seua banda, Consol Císcar, ha valorat 'Les senyoretes d'Avinyó', obra feta en 1907 que està considerada la "pedra angular" de l'art del segle XX "al marcar un punt de partida en el qual s'elimina tot el sublim de la tradició perquè el cubisme s'erigisca amb solemnitat", ha afegit.

Respecte a Julio González, ha destacat la "revelació immediata i mística" en què l'artista "rescata figures representatives de la feminitat tal com veiem en aquesta exposició" que, segons la seua opinió, "dialoga, en ocasions de manera molt simètrica, amb els retrats femenins que va esbossar Picasso per a 'Les senyoretes d'Avinyó'", ha indicat.

EL CAMÍ DEL CUBISME

Julio González i Pablo Picasso van compartir les mateixes influències artístiques a principis del segle XX, si bé les seues trajectòries es van bifurcar quan Picasso ha iniciat el camí del cubisme i de l'art contemporani. Julio González va tindre una evolució artística molt més lenta que, amb certes diferències, va ser paral·lela a la de Picasso, unint-se les dos trajectòries un altre cop en la col·laboració que van mantindre entre 1928 i 1930.

La majoria dels dibuixos preparatoris del Quadern número 7 estan dedicats al problema principal al qual es va enfrontar Picasso a l'hora d'abordar la realització de 'Les senyoretes d'Avinyó': l'estudi dels nus femenins. Al llarg del procés es pot veure com els despullats se'n van deformant i desarticulant conforme es geometritzen. És en esta deformació dels despullats on Picasso va donar el pas definitiu cap al cubisme, el moviment d'avantguarda més influent del segle XX.

A partir de 1921, Picasso havia abandonat ja l'avantguardisme per protagonitzar en primera persona el desenvolupament de l'art modern en el que anava a ser el seu període més creatiu, el dels anys 20 i 30. Mentrestant, Julio González, al llarg dels anys 20, va començar a aproximar-se lentament a l'herència d'este cubisme picassià que dos dècades abans havia ignorat.

El que l'interessava a González, i en això residia la seua originalitat, eren les implicacions que el primer llenguatge cubista, el que es basava en el dibuix i en la llum, podien tindre per a una escultura feta en ferro. D'esta reflexió seua i, en menys grau, de la col·laboració amb el malagueny entre 1928 i 1930 anava a sorgir la seua aportació capital a l'escultura del segle XX.