MADRID, 23 Sep. (EUROPA PRESS) -
La població del Marroc està cridada a les urnes este dimecres per a unes eleccions parlamentàries marcades pels dubtes sobre la participació, especialment per part dels joves, davant del creixent desencantament amb la situació política i econòmica, així com per les tensions amb Espanya derivada de la crisi de finals de juliol amb l'entrada irregular de desenes de milers de persones a Ceuta.
Quant a la votació, un total de 27 partits polítics competiran pels 395 escons de la Càmera de Representants, la Cambra baixa del Parlament, un procés en el qual 305 seients es trien en circumscripcions locals, mentre que els altres 90 són repartits entre les dotze regions del país --amb cadascuna d'elles tenint entre tres i dotze representants--.
Esta càmera és l'única en la qual els seus representants són triats per sufragi universal directe, ja que la Càmera de Consellers, integrada per 120 escons, compta amb membres triats de forma indirecta a través de col·legis electorals integrats per les autoritats territorials, associacions professionals i organitzacions d'empleats i ocupadors.
Per això, la votació d'este dimecres és considerada un important termòmetre del pols de les societat marroquina, especialment davant de les protestes antiguvernamentals del 2025 per la deterioració o escassetat de servicis públics, que van ser les de major seguiment en el país africà des de les quals van sacsejar la regió del Rif entre 2016 i 2017.
Les mobilitzacions, convocades pels grups GenZ 212 i Morocco Youth Voice a través de plataformes com Instagram, TikTok i Discord, van mobilitzar a desenes de milers de persones per a protestar contra la corrupció i criticar la despesa destinada per l'Executiu a esdeveniments esportius --inclosa l'organització del Mundial de Futbol del 2030 junt amb Espanya i Portugal-- malgrat la fràgil situació dels sectors educatiu i sanitari i l'elevada taxa de desocupació.
El desencantament és especialment palpable entre les generacions més joves, alguna cosa clarament visible en les citades manifestacions --encapçalades per la coneguda com a Generació Z-- i en l'entrada irregular massiva de persones a Ceuta, que es va saldar amb la mort de prop de 140 persones a banda i banda de la frontera i ha tibat les relacions bilaterals, si bé el Govern espanyol ha declarat en diverses ocasions que no consideren que Rabat estiguera darrere del succeït.