Marta Pérez-Carbonell debuta amb 'Nada más ilusorio', una història de pèrdues que es llançarà en huit països

JEOSM

   VALNCIA, 6 Jun. (EUROPA PRESS) -

   L'escriptora i professora Marta Pérez-Carbonell aterra hui en les llibreries amb 'Nada más ilusorio' (Lumen), un debut literari venut en huit pasos abans de la seua publicació --ser llanada prximament a Estats Units, Regne Unit, Frana, Alemanya, Itlia, Portugal, Romania i Pasos Baixos-- que brinda als espectadors una histria de tracions, prdues i culpa.

   En un viatge nocturn amb tren entre Londres i Edimburg una dona compartix trajecte amb dos desconeguts amb els quals manté una conversa sobre les seues respectives vides. Un d'ells parla de la seua ambigua relació amb un jove que li va confessar una infncia difícil que va marcar la seua vida. Poc temps després l'home va escriure una novella que s'assemblava massa a l'episodi. És tic escriure sobre el que ens conten en privat? Quins són els límits de la ficció? La histria captiva a la protagonista i aviva els seus propis records, així com la necessitat de saber qu va passar realment amb els dos desconeguts.

   'Nada más ilusorio' és la carta de presentació de Pérez Carbonell, professora de literatura espanyola contempornia en Colgate University, Nova York. "És una carta escrita amb molta illusió, que conté idees, imatges i histries que, d'una banda, venen de molt dins de mi i, per una altra, he viscut com si ja existiren i vingueren des de lluny a explicar-me qu i qui són. És una carta que va comenar fa molt temps i que després va passar anys en un calaix i quan la vaig reprendre, la vaig escriure amb moltes ganes i amb relativa claredat del que volia explicar", explica l'autora en una entrevista amb Europa Press.

   L'obra té una estructura caleidoscpica o de tela d'aranya. Preguntada per si en un món molt dominat pels estímuls audiovisuals, el poder de la literatura per a modelar la perspectiva és encara un privilegi, l'escriptora es mostra convenuda que "aporta molt".

    "Soc professora de literatura en una universitat nord-americana i als meus estudiants no els permet tenir ordinadors ni cap pantalla en classe. Sempre els anime al fet que vegen els 75 minuts com una bambolla de temps a protegir, perqu passar el temps solament parlant sobre llibres, sobre les idees que es poden extraure d'ells, sobre com les idees (a voltes escrites fa anys) els poden ajudar a veure la seua vida des d'una nova perspectiva és un luxe que potser no se'ls presente tant en el futur, encara que per sort estan els clubs de lectura", relata.

"ÉS QUASI MGIA!"

   I subratlla: "Crec que la literatura oferix la pausa que a voltes és més difícil aconseguir amb l'audiovisual. A mi m'encanta el cinema i una bona pellícula pot requerir molt de l'espectador, per la lectura és un exercici extremadament actiu. Quan llegim, el cervell est reconstruint els mons que tenim impresos, recreant imatges, construint la seua prpia histria a partir del paper... És quasi mgia!".

    Sobre l'expectació que ha despertat la seua obra, Pérez-Carbonell reconeix que hi ha un poc d'alleujament, per també de pressió: "Sí vaig sentir una validació quan va haver-hi diverses editorials que van voler la novella. Per també sé que el recorregut del llibre encara no ha comenat. Ix el dijous, i a partir d'ací pot passar qualsevol cosa. Els lectors decidiran, i ja no dependr de mi. Com tendisc a voler controlar les situacions, la idea em dona molt vertigen. I com ocorrer en diferents pasos, més vertigen encara!".

   L'autora és especialista en l'obra de Javier Marías i recorda com la primera vegada que va llegir 'Corazón tan blanco' va tenir la sensació de que el llibre plantejava preguntes que ella no sabia que tenia.

    "Vaig sentir que va donar veu a temes que m'interessaven, sobre el llenguatge, els secrets, la culpa... Després la sensació es va repetir amb altres temes en altres llibres. Crec que les novelles que més ens commouen són les que sentim que ens parlen directament. Aix no és igual que sentir-te identificat amb els personatges, sinó sentir que hem descobert una veu que sempre volem escoltar" reflexiona.

NOVES VEUS

   Sobre l'estat del panorama literari, assenyala que, "en els últims anys, quan mirem en la secció de novetats, sovint es troben noves veus".

    "Hi ha algunes editorials com a Caballo de Troia, per exemple, que acullen precisament aix. I no és inusual veure xits d'autores com el d'Andrea Abreu amb 'Panza de Burro', que va ser la seua primera novella o pense per exemple en Sabina Urraca, Mercedes Cebrián, Lara Moreno... Són autores amb tres novelles cadascuna a les quals la crítica i els lectors han lloat molt. No sé qu fórmules pot haver-hi per a estimular a nous autors, per crec que les editorials xicotetes són un bon lloc per a comenar", conclou.