Rober Solsona - Europa Press
VALNCIA, 18 Dic. (EUROPA PRESS) -
Metges del Món Comunitat Valenciana ha ats, en el que portem del 2024, a 1.008 persones migrants, a Valencia i Alacant, que han vist impedit o dificultat el seu accés a l'atenció sanitria i/o a tractaments per diferents tipus de barreres al dret a la salut.
Estes han sigut, sobretot, administratives, per també d'un altre tipus com a informatives, lingüístiques, culturals i econmiques, advertix l'entitat en un comunicat.
En este sentit, recalquen que, per a moltes persones migrants, sobretot per a aquelles en situació de major vulnerabilitat social, pot resultar impossible empadronar-se, bé per no comptar amb un document identificatiu en vigor, o per viure amb lloguers informals, en zones d'infravivendes o directament per tractar-se de persones sense llar.
Per aix, l'ús de l'empadronament per a certificar que la persona residix a Espanya i l'exigncia de demostrar que esta residncia és superior a tres mesos són els principals esculls registrats (672 casos).
Un altre tipus de limitacions registrades com a administratives han sigut embarassades als qui es denega l'atenció sanitria (10 casos), la impossibilitat d'aconseguir cita amb la treballadora social del centre de salut (54 casos), menors als quals es denega l'atenció sanitria (40 casos), retard en el trmit administratiu de la targeta sanitria (20 casos), o sollicitants d'asil amb barreres administratives d'accés (10 casos).
"Estem veient un cop més com per a les persones migrants les dificultats per a aconseguir la documentació es convertixen en el principal obstacle per a accedir als seus drets. Aix també est succeint amb les poblacions afectades per la dana: les persones migrants que manquen de contracte de lloguer, que han perdut la seua documentació o que directament es trobaven en situació administrativa irregular es queden fora de les ajudes que les administracions públiques han desplegat a manera d'escut social", assevera la presidenta de Metges del Món Comunitat Valenciana, Andrea Sixto.
"Els drets humans --prosseguix-- no poden estar condicionats per la burocratització dels trmits, incls el dret a la salut. D'altra banda, respecte als municipis afectats per la DANA, estem alerta davant del major agreujament a l'accés a la salut que suposa per a les persones migrants en situació de vulnerabilitat quant a problemes amb la documentació i el desplaament als centres de salut".
Respecte a un altre tipus de barreres, l'organització ha identificat 597 casos de barreres informatives (desconeixement de com accedir al Sistema Nacional de Salut, informació errnia o incompleta facilitada des del Sistema Nacional de Salut, etc), 145 casos de barreres lingüístiques (absncia mecanisme de traducció), 68 casos de barreres culturals (absncia de mediació intercultural, etc) i 45 casos de barreres econmiques (accés a medicaments, facturació en urgncies, etc).
"UNA PART MOLT XICOTETA DE LA REALITAT"
"Els casos que hem arreplegat --continua la portaveu-- reflectixen solament una part molt xicoteta de la realitat de l'exclusió sanitria, perqu lamentablement no tenim accés a la majoria de les persones afectades. Amb el temps, ha anat creixent l'efecte dissuasiu i moltes d'elles assumeixen aquestes barreres des de la indefensió".
"A més, el problema no acaba amb el reconeixement del dret a l'atenció sanitria. Com veiem, hi ha obstacles econmics, culturals i d'accessibilitat que han de resoldre's. L'exclusió sanitria té un impacte directe en la salut i els drets de les persones. La nostra sanitat ha de garantir que ningú quede arrere", ha concls la presidenta de Metges del Món Comunitat Valenciana.